Adeu a Arnau Puig, el filòsof "antiacadèmic" de Dau al Set i generós amb els joves

BarcelonaEl despatx del filòsof i crític d’art Arnau Puig (1926-2020), un dels fundadors de Dau al Set, estava estibat de llibres, documents i obres d’art. Ell mateix bromejava quan li preguntaven si havia llegit tots els llibres: la manera que tenia de confirmar-ho era que estaven subratllats. Arnau Puig, que ha mort aquest diumenge als 94 anys després d’una llarga malaltia, explicava aquesta història pocs mesos abans de la publicació del seu últim llibre, Brossa, escarnidor, burleta (Comanegra), el gener del 2019. I va seguir ben actiu fins a l’últim moment: el 4 de març va fer una conferència sobre el pintor J.M. Guerrero Medina a la Fundació Vila Casas, i havia acceptat, si hagués sigut possible, presentar aquest dimarts al Museu Nacional d’Art de Catalunya el llibre sobre les segones avantguardes del conservador del museu Àlex Mitrani publicat per Enciclopèdia Catalana.

També havia acceptat un nou encàrrec malgrat que havia quedat molt afectat per la mort de la seva dona, la ballarina i coreògrafa Consol Villaubí, l’octubre del 2019. Pocs mesos després, la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, que havia fet una intervenció durant la cerimònia de comiat a Consol Villaubí, el va acompanyar juntament amb Vicenç Altaió a una visita a l'exposició dels llibres d'artista d'Altaió a l'Arts Santa Mònica. "Des del departament de Cultura tenim la voluntat de fer-li un comiat quan puguem, quan tot això acabi, amb l'editorial Comanegra", assegura Vilallonga.

“Una existència, la vida de cadascú, és un projecte vital, el desenvolupament d’una energètica personal, que es desconeix a si mateixa. Aquest vector que és cada existència no transcorre sol, es troba en connexió, enfrontat, en franc joc de tot tipus, amb els altres, amb els que també existeixen al teu costat i han desenvolupat el seu propi projecte. Es tracta de la vida, però es tracta també d’una teoria de la vida”, diu un text del mateix Arnau Puig que cita la historiadora de l’art Sílvia Muñoz d’Imbert, que va ser la comissària de l’exposició al Palau de la Virreina amb què Barcelona va homenatjar el filòsof. Muñoz el va definir amb aquests qualificatius: "Erudit heterodox, avidíssim lector des de ben jove, estudiós infatigable, d’esperit profundament inconformista que el mena incansable d’un punt a un altre, amb un neguit quasi elèctric, tremendament constructiu". “Sempre una paraula sàvia als llavis. Sempre al cap la memòria viva de tants anys de trinxeres. Sempre en l’horitzó el país que encara no tenim. Descansa en pau, amic”, ha escrit el filòsof Xavier Antich al seu perfil de Facebook per acomiadar-se del seu col·lega.

Un gran conversador

Arnau Puig és conegut sobretot per haver creat Dau al Set juntament amb Joan Brossa, Modest Cuixart, Joan Ponç, Antoni Tàpies i Joan-Josep Tharrats, però al llarg dels anys també va ser conegut per les seves col·laboracions en la premsa. “Xerrar era el que més li agradava, i escoltar-lo el que m’agradava a mi. Quantes coses m’ha ensenyat aquest home!”, recorda l’editor de Comanegra, Joan Sala, que va publicar els cinc últims llibres de Puig. “Parlàvem sobretot d’art, però també de política, d’història, de viatges i últimament molt de filosofia. Bé, parlàvem és un dir, parlava ell, amb les seves subordinades i amb els seus recorreguts mentals que mai acabaven, però que feia retornar sempre al punt que l’interessava”, diu Sala.

De formació autodidacta, Puig, nascut a Barcelona el 1926, va pertànyer a la generació que va haver de conviure amb la desfeta cultural del franquisme. La seva formació va continuar a Madrid el 1948, on va seguir un curs d’humanitats impartit per Ortega y Gasset, i quan va tornar va estudiar Filosofia a la Universitat de Barcelona. Després es va especialitzar en sociologia de la cultura i de l’art a la Sorbona de París a mitjans dels anys 50. L’existencialisme va exercir una forta influència en el seu pensament i, gràcies a una beca del govern francès, va completar els seus estudis viatjant per Europa i a Amèrica. Es va doctorar en filosofia a Barcelona el 1976.

“Era un acadèmic antiacadèmic i un filòsof de combat”, assegura Pilar Vélez, directora del Museu del Disseny. “Era un inconformista”, afegeix Vélez, que havia parlat amb ell no fa ni tres setmanes i amb qui havien treballat molt braç a braç quan Puig era president de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA), entre el 1992 i el 2001. “Vam estar parlant dels museus, ell n’estava absolutament al cas, es pot dir que va morir batallant. Era el filòsof del grup Dau al Set i sempre ho qüestionava tot, sempre deia que el problema fonamental del coneixement és l’home i que sense el coneixement no es pot tenir una autèntica actitud de compromís amb el món”, recorda Vélez. Precisament per a Àlex Mitrani l’afany dialèctic de Puig era un dels trets que més el definien. “Sempre defensava la necessitat filosòfica de la discussió, del debat i de la polèmica ben entesa. Havia polemitzat amb els seus companys de Dau al Set sobre opcions personals com la pintura abstracta en lloc de formes d’avantguarda més lligades amb la realitat”, afirma Mitrani.

Director del Cercle Maillol de l'Institut Francès

En la trajectòria d’Arnau Puig també hi ha la direcció del Cercle Maillol de l’Institut Francès, des de mitjans dels anys 60 fins a la meitat dels 70, que va ser clau per les beques per anar a París en un moment en què no hi havia llocs oficials que fessin aquesta feina. També va dirigir l’Institut d’Història i Arqueologia del Consell Superior d’Investigacions Científiques a Roma, i en el terreny acadèmic va ser a la Universitat de Barcelona i la UAB i va ser catedràtic d’estètica a l’escola d’arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya. Una altra de les constants de Puig va ser el seu contacte amb els joves: “Sempre va mantenir l’esperit militant, era algú que treballava amb els joves. El suport que donava a les noves generacions era constant. No era un suport paternal o per dipositar la memòria de Dau al Set, sinó que es mantenia lligat als debats de l’art contemporani i els va treballar amb persones de generacions molt diferents”, diu Mitrani.

“Era un home que em va fer una mica de tutor. Al començament, quan vas més perdut, et situava i et donava consells”, explica Ricard Planas, de la revista Bonart, on Puig col·laborava des del primer número i a la qual va cedir el seu llegat, abans de donar-lo a la UPC, que organitzarà diversos actes acadèmics per homenatjar-lo. “Sense cap mena d’esperit elitista, Arnau Puig ajudava des de l'esdeveniment que podia semblar més petit fins al més important. Potser és això és el més bonic, sortir de l'elitisme que a vegades té el món cultural i treballar la base", diu Planas.