Arts escèniques
Cultura 16/12/2020

Clara Segura es transforma en Svetlana Aleksiévitx

Oriol Broggi porta al teatre 'La guerra no té rostre de dona', amb textos de la premi Nobel

3 min
Una escena de 'La guerra no té rostre de dona'

BarcelonaEl nom de Svetlana Aleksiévitx va fer-se conegut arreu del món el 2015, quan l'escriptora bielorussa va ser guardonada amb el premi Nobel de literatura. Les seves obres, editades en català per Raig Verd, es van convertir en llibres buscats i a bastament lloats per crítics i lectors, que van quedar meravellats per la literatura de l'autora. A llibres com La pregària de Txernòbil (2016) i La guerra no té cara de dona (2018), Aleksiévitx dona veu a testimonis de la història recent per parlar de conflictes com la Segona Guerra Mundial i la catàstrofe de Txernòbil des de la mirada dels ciutadans que els van viure en primera persona. A partir de dijous aquestes veus ressonaran a la Biblioteca de Catalunya amb un espectacle capitanejat per Clara Segura i Oriol Broggi.

"Aleksiévitx s'apropa a les històries dels que han passat desapercebuts. Dona veu a la gent normal, a la gent petita", explica Segura, que comparteix escenari amb Guillem Balart. L'espectacle La guerra no té rostre de dona està plantejat com una conversa entre un jove periodista (Balart) i Aleksiévitx (Segura), que a partir d'aquesta entrevista reviu les trobades amb aquelles persones que més tard formarien part de la seva literatura. "Els fets històrics no s'expliquen mai a partir de les persones petites sinó des dels grans esdeveniments, els grans ideals i els grans polítics. Aleksiévitx fa visible la vida quotidiana, el patiment, la por, la mare que va salvar tota la família i no va rebre mai cap medalla", reivindica Broggi, que dirigeix un muntatge sobre "l'amor i la por enmig de la guerra".

Mirada femenina sobre els conflictes

Amb la sorra de la Biblioteca de Catalunya als peus i encerclats pels espectadors a quatre bandes, Segura i Balart rescataran els textos de la premi Nobel i les seves reflexions sobre els records. "És molt interessant veure com les memòries han sedimentat en una persona, com algú parla des del present després d'haver assimilat el passat", diu Segura, i Broggi afegeix que el fet d'observar aquests conflictes des dels ulls de les dones "dona una visió completament diferent de la història".

Per a la posada en escena, La Perla 29 repeteix la fórmula que fusiona teatre i audiovisual que va provar a l'estiu amb Assedegats i que li va donar bons resultats. Diverses pantalles envoltaran els dos actors a l'escenari i els espectadors veuran els intèrprets a escena i, alhora, a través de les càmeres. "Amb les mesures de seguretat els actors no es poden apropar al públic, però així es crea un joc de miralls, un calidoscopi", subratlla Broggi. A les pantalles també es projectaran les veus d'alguns testimonis de l'espectacle, interpretades per actrius com Marta Marco, Marissa Josa, Pepa López, Nora Navas i Màrcia Cisteró. A més, si l'evolució de la pandèmia obligués a tancar el teatre, d'aquesta manera la companyia garanteix que pot seguir actuant i retransmetre les funcions per streaming.

Txernòbil en primera persona

Les circumstàncies pandèmiques han fet coincidir aquest desembre La guerra no té rostre de dona amb un altre espectacle que també es basa en la literatura d'Aleksiévitx, Carrer de Txernòbil. Es tracta d'un monòleg amb dramatúrgia i direcció de Joaquim Armengol i protagonitzat per Evelyn Arévalo que es pot veure fins diumenge a l'Escenari Brossa. L'espectacle pren el testimoni de la Ljudmila, la dona d'un dels bombers que van morir en la catàstrofe nuclear i que forma part del llibre La pregària de Txernòbil.

"El bomber va marxar de casa a la matinada per anar a apagar el foc de la central nuclear i ja no va tornar. Ella el busca d'hospital en hospital fins que el troba i, malgrat estar embarassada, decideix cuidar-lo fins que mor, exposant-se a les radiacions", explica Armengol. A través d'aquesta dona, el text plasma "com l'amor pot causar la mort d'algú", però també "com la fe cega cap a la ciència ens pot abocar a la destrucció", diu el director, que ha optat per una posada en escena "essencialista" i pel joc entre el monòleg de l'actriu i les projeccions en una pantalla.

stats