ART
Cultura 08/05/2019

Un altar per a Cruyff a la Biennal de Venècia

Una cercavila culmina l’exposició del pavelló català sobre les reaccions apassionades que susciten els monuments

4 min
01. Marta Aguilar recreant El xut, de Francesc Carulla, mentre Marcel Borràs dona instruccions al públic. 02. Monument als caiguts, de Genaro Iglesias, inclòs en l’exposició Perdre el cap. Ídols.

Enviat especial a VenèciaLes imatges són tan poderoses que poden convertir els carrers pròxims al pavelló català de la Biennal de Venècia en l’exterior del Camp Nou: l’actriu Marta Aguilar interpreta l’escultura El xut, de Francesc Carulla, que hi ha a l’exterior de l’estadi, i l’actor i director teatral Marcel Borràs dirigeix l’escena sobre com la mort de Johan Cruyff va convertir espontàniament l’escultura en un lloc de dol col·lectiu: “Sou molt fans del Barça, esteu molt tristos i us hi heu d’acostar lentament, amb solemnitat”, diu Borràs a un grup d’homes i dones que s’acosten a l’escultura per deixar-hi flors, xupa-xups i una samarreta blaugrana. “Si algú de vosaltres sap plorar, també ho pot fer”, subratlla Borràs als seus actors improvisats. Per al comissari del pavelló català, Pedro Azara, la recreació fins dissabte de les vicissituds d’ El xut no és una performance sinó una cercavila que posa en relleu el caràcter popular i transcendent de les imatges incloses en l’exposició Perdre el cap. Ídols. A més, la cercavila també inclou el Monument a Lluís Companys, de Francisco López, que va fer que Aguilar anés pintada com si fos un Pollock; i el Monument als cai guts d’Adolf Florensa, Joaquim Florensa i Josep Clarà, que va ser objecte d’un atemptat quan era a la Diagonal de Barcelona. “Existeixen unes obres que, independentment del seu valor estètic, provoquen reaccions incomprensibles, inevitables i emocionals, que van des de l’adoració fins a la destrucció”, afirma Azara.

Entre les escultures que recreen Borràs i Aguilar, la que rep més és el Monument eqüestre de Franco, de Josep Viladomat, que va acabar destrossat quan va ser exposat davant el Born el 2016: Borràs dona un ou a uns dels integrants del grup. L’home no sap què fer, dubta quan rep la instrucció d’esclafar-l’hi al cap a Aguilar i després de fer-ho li demana disculpes, mentre ella continua immòbil i amb una nina inflable a sobre. Poc després, Borràs demana a dues persones més que la facin caure a terra. “Són les imatges que ens criden l’atenció i ens porten a aquestes reaccions”, subratlla Azara. L’obra de Borràs porta per títol Ella se apropia en presente i també recull la manera com el monument a Jordi Pujol, de Xavier Martos, va ser retirat de Premià de Dalt i va acabar enderrocat: després que el grup torni al pavelló, Borràs mateix tapa Aguilar, que s’ha quedat estirada de bocaterrosa. La peça va ser malmesa a finals de setembre del 2014, després que l’Ajuntament de Premià de Dalt decidís mantenir l’escultura i també els honors que havia concedit al president tot i que s’havia fet públic que la seva família tenia un compte a Andorra.

Un pavelló d’obres d’art públic

Catalunya participa en la Biennal de Venècia des del 2009 amb l’impuls de l’Institut Ramon Llull, i ho fa dins dels eventi collaterali, el conjunt d’exposicions associades a les que organitzen els estats. Amb l’exposició d’Azara es dona per primera vegada el protagonisme al projecte d’un comissari en lloc d’un artista associat amb un curador. La reflexió d’Azara sobre el poder de les imatges inclou quatre obres públiques: la polèmica escultura de Joan Brossa sobre Porcioles, titulada Record d’un malson i ara exposada al Museu d’Història de la Immigració de Catalunya a Sant Adrià de Besòs; Monument als caiguts, de Genaro Iglesias, que era al dipòsit municipal de Balaguer; Monument a Lluís Companys, i el pas del Sant Enterrament, de Salvador Martorell, que pertany al Gremi de Marejants de Tarragona, el més antic d’Europa en actiu. També un espai de documentació sobre aquests quatre monuments i onze més, a banda de la projecció d’un migmetratge d’Albert García-Alzórriz rodat en part al dipòsit d’estàtues de Via Favència.

El muntatge de la mostra, de l’arquitecte Tiziano Schürch, evoca precisament l’ambient una mica opressiu d’un dipòsit d’escultures amb les quals cal establir contacte gairebé per força. “Tot i estar tancades en un garatge, continuen tenint un poder hipnòtic”, diu Azara. També hi ha una màquina expenedora on suposadament es poden comprar espelmes, pintura, un encenedor, ous, flors, pots d’orina, pedres, una bandera independentista i un martell per manifestar l’adoració o l’odi pels quatre monuments exposats. Els preus d’alguns objectes són força dissuasius: el martell costa 40 euros, la dinamita 50 euros i una pedra 30 euros. Un altre element del projecte és un llibre d’artista publicat per l’editorial Tenov amb treballs de Francesc Torres, Daniela Ortiz, David Bestué, Perejaume, Lola Sasurt i Lúa Coderch.

Azara assegura que la selecció de peces no segueix el criteri de “la Guerra Civil i el franquisme” sinó el del debat global sobre les imatges. En el cas del Monument eqüestre de Franco, Azara el volia portar a Venècia però no ho va poder fer perquè és una prova del judici en curs i es va descartar fer-ne una rèplica en 3D. Entre les peces exposades, el Monument als caiguts, que va ser inaugurat per Franco el 1963, revela una història encara més sucosa que la polèmica de l’obra de Brossa o la reacció contra el classicisme del monument de Francisco López i l’adoració del pas del Sant Enterrament: Genaro López va ser un escultor republicà represaliat i, en lloc de fer el soldat que li havien encarregat, va fer un pagès empunyant una aixada i el genoll esquerre més aixecat, com si estigués a punt per tornar-se a alçar. S’està estudiant tornar l’obra al carrer.

stats