Tot el que amagaven les  Mirades divines dels faraons

Tot el que amagaven les mirades divines dels faraons

El CaixaForum s’acosta a la faceta més humana dels reis que van governar Egipte durant 3.000 anys

Tot el que amagaven les Mirades divines dels faraons

En algun moment entre el 1352 i el 1335 aC el rei babiloni Burnaburiaix es va queixar al faraó Akhenaton perquè li havia enviat regals inferiors en qualitat i quantitat. Burnaburiaix va ser agosarat i fins i tot va descriure què li agradaria d’Egipte: “Allà on sou vós hi ha fusters ben traçuts. Feu-los representar una bèstia feréstega, de terra o d’aigua, com si fos ben viva, de manera que la pell sigui exactament igual a la d’un animal viu. Feu que el vostre missatger m’ho faci arribar”. Els textos formen part d’un arxiu de correspondència diplomàtica que es va trobar a Tell al-Amarna i és una de les 164 peces que exhibeix Faraó. Rei d’Egipte al CaixaForum.

La diplomàcia és una de les moltes facetes dels fascinants reis egipcis que mostra la tercera exposició fruit de l’aliança entre la Fundació La Caixa i The British Museum. La mirada intimidadora i ferotge de tres faraons -Mentuhotep II (2040-2004 aC), el rei que va reunificar Egipte, Seti II (1200-1194 aC) i Atribis (305-300 aC)-és la que dona la benvinguda al visitant però el més interessant de Faraó. Rei d’Egipte és tot allò que oculten. “El que volem mostrar és la realitat que s’amaga rere els mites, els reptes que havien d’afrontar els faraons”, diu la conservadora del departament de l’Egipte i el Sudan Antics del British Museum i comissària de l’exposició, Marie Vandenbeusch.

Faraons estrangers i reines

Són moltes les escenes que presenten el faraó com un guerrer victoriós que esclafa l’enemic -hi ha moltes figures de presoners agenollats o amb els braços lligats- o com un toro vigorós o una esfinx híbrida. Hi ha autèntiques peces d’orfebreria i impressionants estàtues combatives, però el cert és que Egipte va ser envaït moltes vegades i va ser governat per estrangers. En general, els sobirans hikses, libis o grecomacedonis van adoptar la iconografia i les tradicions de l’antic Egipte: “Era el més intel·ligent perquè volien beneficiar-se de tots els avantatges que els podia oferir Egipte però no volien revoltes ni conflictes interns”, diu Vandenbeusch. Alexandre el Gran va conquerir Egipte l’any 332 aC i com que va fer fora els governants perses va ser rebut com un llibertador. S’adaptava a l’audiència: davant el públic egipci es presentava segons els seus rituals amb un ornament al cap i l’ureu (una cobra dreçada) al front, i davant els macedonis segons la tradició grega. “L’impacte i la fascinació per Egipte va ser molt gran; fins i tot a Londres hi havia un temple dedicat a Isis”, diu el comissari adjunt i també conservador del departament de l’Egipte i el Sudan Antics, Neal Spencer.

No tots els faraons van ser de sexe masculí, hi va haver conspiracions regicides i cops d’estat, i intents d’eliminar qualsevol traç de la seva existència. Ahhotep (1590-1530 aC) va ser una reina egípcia que va servir com a regent en temps d’una gran inestabilitat política i va rebre penjolls d’or en forma de mosca com a recompensa, un honor reservat només als grans guerrers. Altres reines no van ser tan admirades. A l’exposició es pot veure com a cops de cisell es va intentar esborrar la reina Hatxepsut, que va regnar temporalment en lloc del seu fillastre, Tutmosis III. Els monuments d’Akhenaton, que va causar un daltabaix religiós perquè va imposar l’adoració a un únic déu (el disc solar Aton), també van ser destruïts. Tampoc era infreqüent que el material que acompanyava els faraons fins al més enllà fos “reciclat” i reutilitzat per altres reis egipcis. Segons com, la vida dels faraons no era tan ideal: “Guarda’t d’aquells que (realment) no existeixen, d’aquells en qui no pots confiar; no t’hi acostis ni quan estiguis sol! No et refiïs de cap germà; no consideris ningú amic! No tinguis confidències amb ningú: no en trauràs res!”, diu el poema Les instruccions del rei Amenemhat I.

La vida quotidiana als papirs

L’exposició recorre altres escenaris de la vida dels faraons: els temples, que eren també un centre econòmic i d’accés molt restringit, les festivitats o la vida als palaus. Les residències dels reis egipcis eren immenses perquè els faraons podien arribar a tenir 30 o 40 fills, però eren fetes de tovot i, per tant, no han sobreviscut. L’únic rastre són les incrustacions de colors en rajoles i les pintures que es mostren a l’exposició. Un altre repte dels reis egipcis que explica l’exposició és una complexa administració. Els funcionaris podien tenir un gran poder, com mostren les estàtues dedicades a Sennefer, l’home que s’encarregava de les finances de Tutmosis III.

Una de les joies de l’exposició és el papir d’Abusir (2494-2345 aC): “La majoria de textos que es conserven són sobre com els faraons volien accedir a una segona vida però n’han quedat pocs de l’administració i aquest n’és un -diu Vandenbeusch-. Hi ha molts detalls sobre els deures i calendaris dels sacerdots, llistes d’ofrenes, fonts d’ingressos, béns.. i, fins i tot, hi ha correccions”.

L’exposició acaba amb la vida eterna. No hi ha sarcòfags, ni mòmies, però sí l’acolorit fragment d’un relleu de la tomba de Seti I, una de les més llargues i profundes de la Vall dels Reis, o un conjunt de shabits, estatuetes en forma humana que eren com obrers màgics destinats a fer les feines als camps de l’altra vida.

Els faraons van governar Egipte des del 3000 aC fins a la conquesta romana, l’any 30 aC, i fins i tot llavors els emperadors romans van aspirar a mostrar-se com a faraons a Egipte. Els reis egipcis van voler ser recordats com éssers ideals però el CaixaForum ens els fa més humans. Tan humans com Ramsès II, que quan es va fer gran es va tenyir els cabells.

La seriositat imponent dels faraons

Tutmosis III

La peça de limolita verda (molt difícil de treballar) no du cap inscripció però l’estil dels trets identifiquen el personatge representat com a Tutmosis III. Durant un temps va governar al costat de la seva tia i madrastra, Hatxepsut. Va ampliar les fronteres i va aportar molta riquesa a Egipte.

El funcionari Senenmut

Senenmut va ser un dels principals funcionaris de Hatxepsut. Va ser tutor reial, i a la imatge apareix amb la princesa Neferure, tot un símbol que demostrava els seus lligams amb la família reial. Hi ha desenes d’estàtues dedicades a aquest funcionari. Aquesta es va trobar al temple de Karnak.

Els escribes

Com es reflecteix en aquest flascó, els escribes es mostraven amb un aspecte corpulent i ben alimentats. Se’ls representava asseguts a terra amb les cames creuades, a punt per escriure damunt els genolls. Estaven molt ben considerats i eren fonamentals en l’administració egípcia.

Presoner libi

Les imatges amb un faraó d’aspecte guerrer massacrant l’enemic eren freqüents. A vegades, les imatges dels presoners es pintaven a les rajoles dels palaus que trepitjava el faraó. Els presoners es mostraven amb les mans lligades al darrere o lligats entre ells.

Ramsès VI

A la tomba de Ramsès VI, enterrat a la Vall dels Reis, es van trobar fragments del sarcòfag. Al CaixaForum es pot veure una part de la tapa que els saquejadors van deixar després d’haver-se endut metalls preciosos i objectes de valor. Com que els saquejos eren freqüents, es reubicaven les mòmies. Al segle XIX Ramsès VI va ser localitzat a la tomba d’Amenhotep II.

Més continguts de