Cultura 13/10/2021

André Ricard: quin és el disseny que agrada al creador de la torxa dels Jocs de Barcelona?

Poldo Pomés repassa amb un documental la trajectòria del pare del disseny espanyol i català

3 min
André Ricard entre un reguitzell dels seus dissenys al documental 'André Ricard, el diseño invisible'

BarcelonaAndré Ricard (Barcelona, 1929) es va començar a fixar en la forma que tenien les coses quan era un nen, es va convertir en dissenyador entre els pioners de l’ofici i va començar a treballar en una Espanya endarrerida en plena dictadura franquista. És considerat el pare del disseny català i espanyol juntament amb Miguel Milà, i ha forjat el seu prestigi amb dissenys tan aparentment petits com una pinça contra les arnes, una ampolla per a la llet Rania i una altra per al detergent Norit; o d'altres de tan icònics com la torxa dels Jocs Olímpics de Barcelona, el llum Tatu, el cendrer Copenhaguen i els flascons de colònia per a la casa Puig.

I continua en actiu, com es pot veure al documental de Poldo Pomés escrit pel periodista Xavier Mas de Xaxàs André Ricard. El diseño invisible, al llarg del qual Ricard desenvolupa un plat per a les olives amb un doble fons per poder-hi llençar els pinyols i que no quedin a la vista. La producció del documental la farà el taller de ceràmica de la Fundació Autisme Mas Casadevall. “Per a mi el disseny és que els objectes funcionin de la millor manera possible i estiguin més ben resolts”, diu Ricard a la pel·lícula, que es pot veure a la galeria Santa & Cole (Rosselló, 256) en una desena de sessions fins al 13 de novembre. Cal inscriure’s perquè l’aforament és limitat.

L'ampolla de Norit dissenyada per André Ricard.
La torxa dels Jocs Olímpics de Barcelona, d'André Ricard.
La làmpara Tatu, d'André Ricard.

“Realment vaig construir la meva manera de ser sobretot parlant amb gent, perquè no hi havia escoles de disseny, t’ho havies de fer tu mateix”, diu André Ricard, que va ser reconegut fa unes setmanes amb el premi a la trajectòria de la tercera edició dels premis Desing Europa. Precisament el documental brilla per les seves reflexions i els testimonis d’un reguitzell de professionals com l’arquitecta Victòria Garriga, el dissenyador Mario Ruiz i el moblista Marc Morro. “Va dotar de sentit i contingut el que ha significat el disseny per a Barcelona”, diu Victòria Garriga, mentre que Ruiz destaca que Ricard es negui a entrar en el joc de presentar als clients diferents propostes d’un mateix disseny. Ell només dona per bona la que s’adapta millor a la funció que ha de complir.

També parlen els clients, com Ignacio Fernández, de la marca Orion, que recorda com la pinça de Ricard va superar les expectatives que havien posat en el redisseny del seu producte contra les arnes; Mariano Puig, el president de la casa Puig, que recorda com Joan Miró va fer una escultura amb un dels flascons de Ricard; i Julia Pettersson, de Santa & Cole, que ha reeditat algunes de les seves làmpares, com la Tatu. Aquesta làmpara té l’origen en els llums dels avions, que permeten llegir sense molestar el passatger del costat. “En tot problema de disseny t’has de posar immediatament en el lloc de l’usuari”, recorda Ricard. “Quan un objecte arriba a la seva perfecció, és bell –conclou–. Un botó, un calçador i una pinta, són bells. Un cargol Allen és preciós, però no ens n’adonem perquè generalment el que funciona bé és tan discret que no crida l’atenció”.

stats