TEATRE

Les ànsies revolucionàries d’un no tan jove dramaturg espanyol

Alberto San Juan es mira la història dels últims cent anys del moviment en un altre dels seus imprescindibles espectacles de teatre polític

‘Mundo obrero (Una historia de la clase trabajadora en España)’

TEATRE LLIURE. GRÀCIA 13 DE JUNY

Què se n’ha fet, del moviment obrer? On són, els obrers? Per il·luminar la resposta d’aquestes qüestions, Alberto San Juan es mira la història dels últims cent anys del moviment en un altre dels seus imprescindibles espectacles de teatre polític. Si abans havia retratat les contradiccions d’un jove capitalista i desmuntat la figura de Joan Carles I, a Mundo obrero relata -tot seguint l’esquema dramatúrgic de Masacre, una historia del capitalismo español - la història d’una saga de José Luises i Marías del Pilar al llarg de diverses generacions però en forma de comèdia musical amb cançons compostes per Santiago Auserón.

Òbviament, no és casual que la funció comenci a Barcelona amb Francesc Ferrer i Guàrdia i la seva Escola Moderna que tant va influir en els ateneus llibertaris, dels quals és un petit hereu el Teatro del Barrio que San Juan dirigeix a Madrid. I tampoc és casual que l’obra acabi amb la il·lusió d’una revolució que crema els símbols de l’Estat. Comença amb una idealització i acaba amb el desig revolucionari en un recorregut que mostra com el moviment obrer militant va perdent pistonada per les seduccions d’un progrés material que prima l’individu sobre la col·lectivitat.

Una de les virtuts de la funció és constatar que els problemes socials d’ahir són els d’avui. Un exemple sagnant és la insòlita i oblidada vaga de lloguers de 1931 a Barcelona convocada per la CNT i provocada per la crisi que va succeir a l’Exposició Internacional de 1929 i que fa tres anys va recuperar un llibre del president de l’Ateneu Enciclopèdic, Manel Aisa. Una altra és la irònica crítica del moviment assembleari en una divertida escena que mostra la dificultat d’una causa comuna que superi l’individualisme. Teatre polític que prescindeix d’exquisideses i on es potencia la reflexió sobre les costures i la pulcritud, l’energia i la sinceritat per sobre dels acabats amb uns brillants Luis Bermejo i Pilar Gómez.

Més continguts de