Deu grans edificis catalans amb esperit jove

BarcelonaLes col·laboracions entre arquitectes de diferents generacions són molt habituals i es produeixen per raons tan diverses com els vincles familiars i l'especialització. "Amb vint i trenta anys es poden dir moltes coses. Potser a vegades et falta algun instrument, però cada etapa de la vida, i de la vida com a arquitecte, té un valor molt potent", afirma Clara Solà-Morales, que sovint treballa colze a colze amb l'estudi Metrònom. "Crec que escoltar-lo i cuidar-lo és part de la feina de tots", subratlla. Aquests són deu obres intergeneracionals d'estudis catalans.

105 habitatges dotacionals de gent gran, CAP i casal a les Glòries

Esteve Bonell & Josep Maria Gil i Marta Peris & José Toral (Peris + Toral)

Per a l'arquitecte Esteve Bonell (Banyoles, 1942), una de les principals raons per les quals arquitectes joves i més grans col·laboren és "la manera com s’organitzen els concursos d’arquitectura, basats en el fet que cal tenir experiència curricular per poder participar-hi". Així, els joves poden participar en els concursos i els més veterans es beneficien de "les noves idees" dels joves. Aquesta va ser una de les claus per les quals va col·laborar amb l'estudi Peris + Toral en 105 habitatges dotacionals de gent gran, CAP i casal a les Glòries (Barcelona). Una altra va ser el reconeixement de la "brillantor" de Marta Peris, de qui Bonell va ser professor a la universitat. Les circumstàncies s'han repetit en la col·laboració de Bonell amb la seva filla Laura, la fundadora de l'estudi Bonell + Doriga juntament amb Daniel López-Dòriga. "Més enllà dels vincles familiars, es produeix una simbiosi de veterania i joventut, suma d’aportacions i coneixements complementaris que potencien el resultat de l’obra, l’autoria de la qual és indiscutiblement compartida, tant en aquest cas com en el de Peris + Toral", conclou Bonell.

Palau de Justícia d'Estrasburg

Garcés, De Seta, Bonet Arquitectes i Serra Vives Cartagena Arquitectes

La història conjunta de Jordi Garcés (Barcelona, 1945), Daria de Seta (Nàpols, 1972) i Anna Bonet (Barcelona, 1979), va començar el 2011, uns anys després que De Seta s'hagués posat en contacte amb Garcés quan feia la tesi doctoral sobre museus. Després De Seta va cridar Bonet, a qui reconeix el talent per convertir "les idees en una realitat arquitectònica". "Tenim una visió intergeneracional i intercultural. Moments vitals diferents tenen energies i recursos diferents", afirma De Seta. "I punts de vista diferents", afegeix Bonet. "Els diferents punts de vista sumen. El resultat final el compartim; tots tres ens hi sentim identificats", subratlla. L'obra "fundacional" d'aquest trio va ser el Palau de Justícia d'Estrasburg, ubicat en un palau del segle XIX. Va ser el primer concurs que van guanyar com a estudi, fruit també de l'interès internacional que susciten les rehabilitacions creatives que fan molts arquitectes catalans. "El nou Palau de Justícia va contribuir a fer que el ministre de Justícia canviés la Carta de la Justícia francesa per fer la justícia més transparent", diu Garcés.

Ampliació del Centre Operatiu de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a Rubí amb una Nau-Museu de Material Històric

Mora Sanvisens i Aureli Mora & Omar Ornaque (AMOO)

Els arquitectes Jaume Bach (Sabadell, 1943) i Gabriel Mora (Barcelona, 1941) van formar un dels estudis catalans més destacats entre finals dels anys setanta i finals dels noranta, abans de continuar les seves trajectòries per separat. Una de les obres més destacades de Bach i Mora és el Centre d'Operacions i Tallers Centrals per a FGC de la línia BCN-Vallès a Rubí. Ara aquest centre és el lloc on Gabriel Mora –associat en l'estudi Mora Sanvisens amb l'arquitecta Carmina Sanvisens (Barcelona, 1956), que també és la seva esposa– ha col·laborat amb el seu fill, Aureli Mora (1985), fundador de l'estudi AMOO juntament amb el també barceloní Omar Ornaque (1985). "A vegades els meus pares són més moderns que nosaltres mateixos", afirma Aureli Mora. L'obra ha consistit en l'ampliació del Centre Operatiu amb una Nau-Museu de Material Històric. "El procés creatiu va ser conjunt, però la gestió l'hem portat des d'AMOO", diu Aureli Mora, per a qui aquest conjunt industrial és "modèlic", així que mai es va plantejar fer-hi una intervenció disruptiva. "Crec que vam col·laborar molt a gust perquè des d'AMOO tenim un respecte altíssim per l'arquitectura d'aquella època i ens semblava bé tenir una actitud continuista revisitada", conclou Aureli Mora.

Reurbanització del tram nord de la Rambla de la Girada a Vilafranca del Penedès

Batlleiroig (BIR)

L'estudi fundat per Enric Batlle i Joan Roig, un dels més grans de Catalunya i l'Estat, és paradigmàtic pel que fa a les col·laboracions d'arquitectes de diferents generacions: els arquitectes que van promocionar com a socis l'any 2014 són més joves, Albert Gil i Ivan Sánchez. I també ho són els quatre socis que van nomenar el 2020: Helena Salvadó, Abel Porcar i els dos fills d'Enric Batlle, Joan i Josep Batlle Blay. Tots ells són un esperó per potenciar la tecnificació de l'estudi per assolir una major especialització en àmbits com el planejament, el paisatgisme i l'edificació. "Abans d'incorporar nous socis ens vam plantejar com retenir el talent, i confiar en els joves. Tenim una voluntat de joventut i d'especialització", diu Enric Batlle. Com a fruits d'aquest procés, Batlle assenyala dues obres relacionades amb un problema tan actual com és la gestió de l'aigua, totes dues a Vilafranca del Penedès: la reurbanització del tram nord de la Rambla de la Girada i el parc sobre el cobriment del ferrocarril.

Residència universitària Vita

JPAM City Makers (Jorge Perea, Amado Martín i Samuel Llovet) i AVA Studio

Una torre de dotze pisos que dona al xamfrà, amb una incisió que la recorre de dalt a baix perquè no sembli tan contundent, és el tret més distintiu de la residència universitària Vita al carrer Sancho de Ávila de Barcelona, de l'estudi JPAM, format per Jorge Perea (1972), Amado Martín (1978) –que es van conèixer a l'estudi de Manuel de Solà-Morales– i Samuel Llovet (1988). "Més que tenir visions diferents, tenim aproximacions diferents a fer arquitectura i ciutat, i aquestes diferències enriqueixen el projecte", diu Perea. "La meva generació venia d'un procés molt conceptual, la de l'Amado és més matèrica i expressiva i la del Samuel és menys formal, però més atenta als aspectes socials i la mutació dels usos de la ciutat contemporània. Això fa que el projecte tingui una síntesi de tots aquests aspectes. Fem arquitectura, planejament i espai públic simultàniament. Això fa que cadascun de nosaltres ens hàgim d'especialitzar, però com que l'estudi no és molt gran, podem ser transversals", conclou Perea.

Rehabilitació de la Casa Dolors Alesan

Bach Arquitectes (Jaume Bach i Anna i Eugeni Bach)

L'arquitecte Jaume Bach (Sabadell, 1943) i el seu fill Eugeni (Barcelona, 1974) tenen una relació creativa molt flexible: els treballs que fan tots dos junts els signen com a Bach Arquitectes. Quan sumen esforços el Jaume i l'estudi que l'Eugeni té en paral·lel amb la seva esposa, Anna Bach (Nummi, Finlàndia, 1973), signen com a Bach. És el cas de la minuciosa rehabilitació de la Casa Dolors Alesan de Gibert, en què han dividit en dos els vuit pisos existents, i han construït dos luxosos dúplexs a l'àtic. "Hem begut molt del meu pare, no crec que tinguem una visió gaire diferent de l'arquitectura –afirma Eugeni Bach–. No sé si la diferència entre nosaltres és tant generacional com personal; és a dir, no veig el Jaume com una persona d'una altra generació, sinó que com a persona és més reflexiu, i l'Anna i jo som més intuïtius".

Nova Biblioteca d'Arenys de Mar ubicada a l'antic convent de les Clarisses (en construcció)

Mamen Domingo & Ernest Ferré Arquitectes i H3o Arquitectes 

Era més que probable que Mamen Domingo (1963) i Ernest Ferré (1960) i els tres integrants de l'estudi H3o, Joan Gener, Adrià Orriols i Miquel Ruiz acabessin col·laborant. Es van conèixer a la universitat, Ferré i Orriols van treballar, en diferents moments, a l'estudi de José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres. I tots van col·laborar en un macroconcurs d'arquitectura per reactivar el centre de Mataró. "El fet de ser professors et connecta amb una generació que té ganes de fer coses", diu Domingo. Ara tenen en construcció la nova biblioteca d'Arenys de Mar, ubicada a l'antic convent de les Clarisses. Es tracta del projecte més ben valorat dels Next Generation de l'any passat, i va rebre 2,7 milions de fons europeus per a inversions en edificis sostenibles. "Va haver-hi una primera decisió molt diferent de la resta de concursants que va ser interioritzar el claustre del convent convertint-lo en un gran atri, on hi ha unes plataformes molt vinculades amb el nou exterior", explica Orriols.

83 habitatges dotacionals per a gent gran, una unitat de convivència i un equipament per al barri a l'Espai Quiró (en construcció)

Espinet / Ubach Arquitectes Associats i Pau Bajet & Maria Giramé

L'arquitecte Antoni Ubach (1944-2018), el soci històric de Miquel Espinet, va fer tàndem a la universitat amb el seu jove col·lega Pau Bajet (1988), la meitat del duet format amb Maria Giramé (1987), i es van fer amics. Ubach va morir el 2018 quan tots plegats tenien entre mans el projecte innovador de 83 habitatges dotacionals per a gent gran, una unitat de convivència i un equipament per al barri a l'Espai Quiró, a Barcelona, i el van continuar Espinet i els dos joves. "L'Antoni, i també ho ha fet el Miquel, tenia ganes d'ajudar arquitectes joves que pensava que podien fer coses –recorda Giramé–. Va intentar donar-nos oportunitats, que és molt difícil que els arquitectes joves en tinguem". Giramé reconeix que de Miquel Espinet en van aprendre "un saber fer que no tenien", i que ells hi han aportat "una mirada complementària en temes ecològics, socials i estètics. "Abans ser arquitecte t'assegurava un bon futur econòmic, i nosaltres hem viscut una situació molt diferent, i també hem de fer front a necessitats socials molt diferents", subratlla l'arquitecta. Després d'aquest primer èxit compartit, l'aliança continua.

Rehabilitació de la Casa Tosquella com a casal d'avis

UTE Clara Solà-Morales i Metrònom-arquitectura

L'origen d'aquesta col·laboració es remunta a quan Maria Amat (Barcelona, 1989), la fundadora de Metrònom juntament amb Albert Casas i Frederic Vilagrasa, va ser estudiant de Clara Solà-Morales (Barcelona, 1975) i va treballar al seu estudi. Després Amat i els socis la van anar a buscar per poder accedir a concursos més grans dels que podien assumir sols. Tots coincideixen en el fet que el seu treball conjunt, el més ambiciós dels quals és el projecte guanyador per rehabilitar la Casa Tosquella de Barcelona com a casal d'avis, es basa en "un diàleg horitzontal". També en el fet que, en comptes d'un llenguatge arquitectònic, treballen per trobar "estratègies" que satisfacin tots els requisits del projecte. "En el moment en què estem tots d'acord amb una proposta, tenim la certesa que estem en el bon camí", diu Amat. "Però això no vol dir que hàgim de rebaixar-nos per posar-nos d'acord, sinó que hi tornem una vegada i una altra fins que trobem una proposta nova en què tots estem d'acord en un 90%", assegura Solà-Morales.

Rehabilitació de les cobertes i les façanes de l’antiga fàbrica Bertrand Serra a Manresa

Julià Arquitectes Associats (JAAS)

La rehabilitació de patrimoni industrial s'ha convertit en un dels puntals de l'estudi que Manuel Julià comparteix amb el seu pare, Josep Maria Julià, i dos socis més, Albert Clèries i Jordi Gorgues. L'Escola de Mitjans Audiovisuals de Can Batlló la va signar Josep Maria Julià, però hi van treballar els tres joves. Quan el modest estudi que Julià pare tenia en paral·lel a la seva feina com a arquitecte municipal no tenia clients el 2013, el seu fill i els seus col·legues van entrar-hi com a socis per encetar una nova etapa del despatx. L'últim concurs que acaben de guanyar és la recuperació d'una altra fàbrica, la rehabilitació de la pell de l’antiga fàbrica Bertrand Serra a Manresa, en una primera fase, mentre la UPC es planteja com s'instal·larà en aquest recinte. "A l'inici de la meva trajectòria, sempre vaig evitar treballar amb el meu pare, per intentar conèixer altres coses més enllà –recorda Manuel Julià–. El Josep Maria és un apassionat de la durabilitat dels edificis i del bon construir, i això ho hem après d'ell, i també és una persona molt diplomàtica. El seu objectiu últim és fer un bon projecte, no hi ha baralles d'ego".