Obre el descomunal Museu Egipci després de vint anys d'obres

BarcelonaLa màscara d'or de Tutankamon, el seu tron i els cinc mil objectes funeraris que el petit faraó es va endur a la tomba fa 3.500 anys per fi s'exposen conjuntament a la seva nova llar. El Gran Museu Egipci obre les portes aquest dissabte a l'altiplà de Guiza, a vint quilòmetres del Caire, amb les monumentals piràmides de Kheops i Micerí retallades dos quilòmetres a l'horitzó. Es tracta d'un projecte faraònic des de tots els punts de vista: ocupa 48 hectàrees (el doble del Louvre), ha costat mil milions d'euros (aportats majoritàriament pel Japó) i exhibirà entre 50.000 i 100.000 peces arqueològiques de l'Antic Egipte. És el museu més important del món dedicat a una única civilització.

Com si fos una piràmide, han calgut més de dues dècades per arribar a inaugurar-lo. Es va anunciar el 1992, Hosni Mubàrak en va col·locar la primera pedra el 2002 i l'any passat va obrir parcialment les dotze galeries principals, un cop superats endarreriments per problemes financers, polítics i de seguretat (des de la Primavera Àrab fins a la guerra de Gaza, passant per la pandèmia). Després de posposar l'obertura al juliol pels bombardejos israelians a l'Iran, aquest 1 de novembre és la data oficial d'inauguració. El museu i tota l'esplanada ha quedat sota control militar. El govern vol convertir la festa en un símbol d'orgull nacional. Es preveu un "esdeveniment històric sense precedents" al qual assistiran 60 líders mundials i 450 corresponsals, han avançat les autoritats. TikTok és el principal patrocinador de la retransmissió de la gala.

El festí de la història de l'art

L'immens colós de Ramsès II, de 12 metres, 83 tones i 3.200 anys d'antiguitat, dona la benvinguda als visitants. El museu conté veritables fites de l'egiptologia i peces icòniques de la història de l'art, com la barca funerària de Kheops, una nau de 43 metres que va ser enterrada als peus de la Gran Piràmide de Guiza; la paleta de Narmer; l'aixovar funerari de la reina Hetepheres, i el sarcòfag de pedra de Tutmosis I. Moltes de les peces provenen del vell museu que hi havia a la plaça Tahrir del Caire, i d'altres s'han extret de jaciments explorats recentment, com la necròpolis de Saqqa.

La construcció, que va requerir la retirada de tones i tones de sorra per garantir que no s'aixecava sobre un jaciment, segueix els estàndards més alts per a la preservació i exhibició de peces de l'antiguitat. El recorregut incorpora presentacions multimèdia i realitat augmentada per explicar tot aquest llegat al públic del segle XXI. A més, incorpora un museu infantil, una àrea comercial i el centre de restauració més gran de l'Orient Mitjà. A les reserves hi caben 50.000 peces.

Tutankamon, un fenomen immortal

Cent anys després de la descoberta de la tomba de Tutankamon, Egipte posarà a prova de nou la capacitat d'atracció del famós faraó. El museu exposa, reunides per primera vegada a la història, les 5.398 peces que Howard Carter va trobar aquell 28 d'octubre de. 1925 en què va descobrir les tres sales funeràries i va obrir els tres sarcòfags que protegien la mòmia de Tutankamon. La màscara d'or amb incrustacions de lapislàtzuli, cornalina i turquesa, que pesa 10 quilos i representa el déu Osiris, és la joia de la corona del museu, però s'exposa l'aixovar sencer: el carro cerimonial, els tres sarcòfags, el tron reial, joies, sandàlies i el mobiliari ritual, en un espai de 7.500 m².

El recorregut del museu repassa els set mil anys d'història de la civilització faraònica, des de l'Egipte predinàstic fins al període grecoromà, amb peces ordenades en funció de les temàtiques i les dates. El públic general hi podrà entrar a partir del dia 4, amb tiquets que van dels 13 als 26 euros (menys de 3 euros per als locals). Atraurà uns 5 milions de visitants anuals (uns 15.000 visitants diaris) i s'espera que dispari el turisme cultural per reanimar una economia en grans dificultats. Segons fonts oficials, el 2024 es va fer rècord de turistes, amb 15,7 milions de visitants. L'objectiu és que siguin el doble el 2032.