Plantar un bosc a les portes de la Sagrada Família?

OlotEn la relació de la Sagrada Família amb el seu entorn sovint sorgeixen friccions, sobretot per l'afluència abassegadora de turistes, que es mengen els espais dels habitants del barri. ¿Convertir la futura entrada per la façana de la Glòria en un bosc serviria per reconduir la relació entre els uns i els altres? Aquesta és la proposta que l'arquitecte José de Villar com a tutor d'un dels grups de la nova edició dels tallers d'estiu d'arquitectura, paisatge i fotografia que organitza l'estudi RCR d'Olot del 4 al 19 de juliol. Amb aquesta proposta, la natura esdevé "la mediadora" entre la basílica i la ciutat. De Villar ho concreta introduint l'entorn amb una topografia més natural. "Es tracta d'aconseguir confort urbà aplicant com funciona un bosc", diu l'arquitecte.

En els últims anys l'encaix urbà de la Sagrada Família s'ha convertit en un tema sucós al taller. A més de la idea d'un bosc, el grup d'Alberto Collet planteja anar més enllà del pont per damunt del carrer Mallorca per crear "un espai que permeti regular el flux de visitants i, al mateix temps, generar un espai buit al voltant del temple", com diu Collet. Això es traduiria en un espai més ampli per als vianants que també podria acollir altres usos. I finalment, Carlos Chacón proposa la solució més transgressora per separar els visitants de la gent del barri: crear un "claustre" el recorregut del qual es faria per les primeres plantes dels negocis que envolten la basílica, mentre que els veïns continuarien amb la seva vida arran de terra. Hi hauria tres accessos, per repartir la tensió del miler de persones que entren al temple cada hora.

Aquestes i les propostes dels anys anteriors es podran veure a La Vila el 2026, coincidint amb la capitalitat mundial de l'arquitectura de Barcelona. "El conjunt dels exercicis és molt coherent: la percepció de la Sagrada Família des del territori, des de la ciutat i el barri", afirma Ramon Vilalta, un dels fundadors de l'estudi RCR juntament amb Carme Pigem i Rafael Aranda. A més, La Vila acollirà una experiència de realitat virtual sobre l'espai, i el Museu de la Garrotxa una exposició retrospectiva de l'estudi entre els mesos de febrer i agost.

Olot i el seu paisatge

Els dos altres grups del taller d'arquitectura i paisatge es dediquen a explorar el potencial d'un reguitzell de carrers i places que hi ha entre el nucli antic d'Olot i l'Eixample Malagrida per recuperar la relació de la ciutat amb l'entorn volcànic, que s'ha anat desdibuixant a mesura que ha anat creixent.

Mentre que una de les idees de la tutora Helena Trias és "treure les activitats als carrers", més enllà dels equipaments culturals, els estudiants de Mauro Turin plantegen una anàlisi doble dels llocs i els programes, objectivament i subjectivament. Seguint el mètode de treball dels RCR, Turin posa l'accent en treballar "des del cos, a través de les emocions i les sensacions", per aconseguir retallar la "distància psicològica" amb la natura. Consideren que la cultura millora els carrers i la vida de la gent.