El foc transformador d'Elena del Rivero arriba a Barcelona

BarcelonaGràcies a la feina de l'Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Barcelona a la basílica de Santa Maria del Pi, perdura el record de persones que van viure al marge i que estaven condemnades a caure en l'oblit. Després d'anys de silenci, l'arxiconfraria, la història de la qual es remunta al segle XVI, va revifar el 2022 i va recuperar la tasca d'enterrar dins la basílica les restes incinerades de persones que s'han quedat soles, sense llar ni família, tal com va explicar aleshores Sílvia Marimon. Ara, des del món de l'art, han entrat unes noves restes dins la basílica, les d'un reguitzell de pintures pròpies dels anys 70 i 80 que l'artista Elena del Rivero (València, 1949) va cremar l'any passat amb els veïns d'un petit llogarret gallec, San Pedro Fiz de Vilar, a Ourense, dins un projecte regenerador anomenat La crema, que arriba a Barcelona en un projecte del Museu Tàpies dins el festival Grec.

Del Rivero va quedar completament buida quan va tancar el projecte de vint anys amb el qual va transformar en art la catàstrofe dels atemptats de l'11-S, fent i desfent obres amb tota la paperassa i els detritus que va trobar dins el seu apartament destrossat als peus de la Torre Sud. I a La crema va ser ella mateixa qui va endegar la destrucció d'uns treballs pictòrics innocents i naïfs que va fer en uns moments difícils i que gairebé no va mostrar públicament. "Transformo les coses en unes altres, i creo metàfores", afirma l'artista, entre l'alquímia i el prodigi. "La crema en si significa moltes coses —afirma Mateo Feijóo, el comissari de la mostra—. D'alguna manera la crema és una regeneració, no és el final de res. És un transitar cap a una nova vida". A la basílica del Pi, les cendres es poden veure dins unes ampolletes guardades dins una antiga gàbia de conills que uns estudiants de l'Escola Eina van convertir en un objecte sacre pintant-la de daurat, a prop de la marca que va deixar a terra l'incendi de l'orgue durant la Guerra Civil. Així, una gàbia de conills daurada es converteix en "una capella ambulant" amb un caràcter celebratori.

Com va passar l'any passat amb l'artista Serge Attukwei Clottey, el projecte de Del Rivero, ara titulat Transitar 'La crema' es desplega en molts espais i compta amb el suport de nombroses institucions. El Museu Tàpies exposa, fins al 23 de novembre, un reguitzell de treballs entre els quals hi ha nou dels diaris de treball de l'artista i un neó a la façana amb el lema Letters to the mother (Cartes a la mare). A més, La Capella acull una instal·lació amb una seixantena de fotografies del procés de La crema. I els jardins del Teatre Grec, tres intervencions de caràcter escultòric amb lemes com La por.

L’acte inaugural de Transitar 'La crema' tindrà lloc aquest dimarts a les 19.30 h als jardins de Rubió i Lluch amb el concert L’espai alliberat, a càrrec de Llorenç Barber, un músic pioner de l'art sonor a Europa que ha creat un campanar portàtil amb el qual ha desenvolupat una tècnica interpretativa pròpia. I al novembre, la galeria Senda exposarà tots els diaris del projecte.

Un viatge d'anada i tornada entre l'escenografia i l'escultura

També entre les propostes d'arts plàstiques del Grec, l'escenògraf Alejandro Andújar (Càceres, 1979) presenta a la plaça Margarida Xirgu la instal·lació Obra d'art total, fruit d'alienar diversos fragments de l'escenografia que va fer per a l'obra de la companyia T de Teatre La dona fantasma, estrenada al Teatre Romea el 2023, i convertir-los en "un gran ready-made", com diu el mateix Andújar. "Aquest projecte inicia un camí més autònom i personal que vull recórrer juntament amb la meva carrera com a escenògraf —explica—. Aquesta instal·lació no és un ready-made d'un objecte, sinó d'un aparell escenogràfic, i crec que genera unes friccions que tenen a veure amb el fet que aquest element no és un objecte quotidià com els que solen estar associats els ready-mades, sinó que en aquest cas és un element pseudoartístic que ve del camp simbòlic del teatre".

Més concretament, Obra d'art total la formen diverses parts d'una escala col·locades en un recorregut impossible. I, per reblar el clau, estan recobertes amb un plàstic que també forma part de l'obra. "Al llarg d'aquests vint anys he experimentat una certa insatisfacció entre el compendi de diferents creatius que calen per fer una obra de teatre, capitanejats per un director, i en aquest cas em ve de gust ser jo qui atorga la darrera significació a aquest element. Per això em sembla interessant agafar un element que ha tingut aquesta activitat meva com a escenògraf i resignificar-lo, precisament perquè comunica aquesta mena d’expiació d’aquest dolor, d’aquesta frustració", diu Andújar, que ha desenvolupat el projecte amb Valentín Roma com a comissari. Per fer Obra d'art total, Andújar va comptar amb una beca Leonardo, i després del Grec la mostrarà al Centro Dramático Nacional de Madrid, fins que torni a fer la funció d'escenografia a Màlaga i altres ciutats de l'Estat.