La retrospectiva del centenari de Tàpies comença el seu periple a Brussel·les

Brussel·les"Si pinto com pinto és, en primer lloc, perquè soc català". Aquesta és una les frases més famoses d'Antoni Tàpies (1923-2012) que es destaca a la retrospectiva que el centre de belles arts Bozar de Brussel·les li dedica a partir d'aquest divendres i fins al 7 de gener, coincidint amb el centenari de l'artista. La mostra, que porta per títol Antoni Tàpies. La pràctica de l'art, inclou més de 120 obres, entre pintures, escultures i gravats, 20 de les quals són propietat de la Fundació Antoni Tàpies. Es tracta de l'exposició més ambiciosa de Tàpies dels últims vint anys. Ara bé, tal com també apuntava el mateix artista, la seva obra també es va veure molt influenciada pel context espanyol i, esclar, el de tot Europa. "L'oscil·lació entre el més local i la mirada que transcendia nacions, tradicions i continents el fa un artista europeu per excel·lència", ha assenyalat el director de Bozar, Christophe Slagmuylder.

Per aquest motiu, i perquè "potser està desdibuixat en el panorama internacional" —diu Imma Prieto, la directora de la Fundació Antoni Tàpies—, té molt de sentit que aquesta exposició es presenti l'any del seu centenari al cor d'Europa en el marc de la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea. En aquesta línia, Prieto apunta que la retrospectiva vol reivindicar la vigència del pintor català i ressituar-lo en la història de l'art. L'exposició està organitzada pel Museu Reina Sofía amb la col·laboració de Bozar i la Fundació Antoni Tàpies, i el suport de l'Institut Ramon Llull. "L'exposició és una preqüela del que es veurà a Madrid i Barcelona el 2024", ha explicat el comissari de l'exposició, Manuel Borja-Vilell, en declaracions a l'ARA des del Brasil, on dirigeix la Biennal d'Art de São Paulo.

Prieto considera que "és necessari" revisitar Tàpies des d'una òptica actual i diferent. Defensa que va ser un dels grans artistes del segle XX i que va ser molt més que un artista de postguerra i un humanista. "Com qualsevol gran artista, va ser un visionari. La seva pintura ens convida a l'afecte, que és una qüestió molt actual relacionada, per exemple, amb les cures", afegeix la directora de la fundació de l'artista.

També destaca el fet que Tàpies fos un avançat al seu temps i ja treballés amb material reciclat, cosa que no deixa de ser "una crítica del model de producció i de consum d'avui en dia". "És un bon moment per tornar a reflexionar una vegada més sobre les seves creacions visuals i assagístiques, i mirar-les amb una perspectiva nova", afegeix el seu fill, també present a la presentació, Toni Tàpies.

De l'autoretrat als experiments amb matèria i forma

Una de les primeres obres que es poden veure a l'exposició és Autoretrat (1950). Està molt lluny dels experiments que faria amb diferents matèries i els jocs de forma, però ja s'hi nota una voluntat de distanciar-se dels cànons més acadèmics. També s'hi veuen les influències que aniria arrossegant al llarg de tota la seva vida d'artistes com Pablo Picasso, Joan Miró i Salvador Dalí, el fotògraf Brassai i altres artistes dadaistes i surrealistes, com el belga René Magritte, que té el museu a uns 200 metres d'on hi ha l'exposició de Tàpies.

Més endavant, es pot percebre el canvi radical de l'artista català a mitjans dels anys 50. Es va alliberar més de la figuració i ja va començar a experimentar amb tota mena de materials, fins i tot de rebuig, i a portar al límit la forma dels quadres i les escultures. "Es va avançar, per exemple, al que seria l'art pobre i altres manifestacions", diu Borja-Vilell. De fet, en la Gran Pintura (1958), que el va erigir en una gran veu internacional de l'avantguarda, s'hi veuen textures pròpies d'un mur, fet d'entre fang i ciment, i forats i incisions.

També s'hi poden veure obres significatives dels seus experiments amb l'ús del paper i del cartó, com Morat amb angles negres (1963) i Paper d'embalar (1964), amb els quals provava tècniques noves i buscava nous efectes. "Durant aquests anys, en què va exposar al museu Guggenheim de Nova York i al Kunsthaus de Zuric, Tàpies inclou elements realistes a la seva obra, moment que coincideix amb l'increment del seu compromís polític. Per exemple, a l'Ouera i el diari (1970), s'hi pot veure un recipient per guardar els ous ple de serpentines i, al damunt, un exemplar de La Vanguardia de l'època".

En aquesta línia, la retrospectiva també vol reivindicar la part més de consciència política i nacional del pintor català. Destaquen, per exemple, A la memòria de Salvador Puig, que recorda l'execució el 1974 del jove anarquista, i la Creu i R (1975), que fa referència a l'escriptor Ramon Llull. A més, s'hi pot veure la típica creu de Tàpies, que ja pintava en els seus primers quadres i que s'associa clarament a la inicial del seu cognom.

Ara bé, l'última sala, juntament amb la primera, és la que ha volgut ressaltar més el comissari de l'exposició. Cartes per la Teresa (1971) recull un conjunt de litografies íntimes i eròtiques que, tal com indica Borja-Vilell, "aparentment no tenen res a veure" i "barreja imatges quotidianes amb literàries o musicals". Aquesta obra dista molt de la primera, l'autoretrat, i vol escenificar el canvi del treball de Tàpies. "La seva evolució no és progressiva, sinó que m'atreviria a dir que circular; hi ha moltes coses que desapareixen que tornen, i té moments de diferent intensitat, més abstracte o més polític, però mai és literal i sempre manté el punt enigmàtic i fuig de les classificacions i les anàlisis formals modernes", conclou Borja-Vilell.