L'atac a l'Iran marcarà les vendes d'art a Arco

MadridUna altra guerra. Quatre anys després de l'esclat de la guerra d'Ucraïna, els atacs nord-americans a l'Iran han tornat a portar la incertesa econòmica a la fira Arco, la nova edició de la qual ha començat aquest dimecres per a col·leccionistes i professionals. Les guerres espanten els diners i, segons el galerista Marc Domènech, l'atac a l'Iran marcarà les vendes "fins després de la fira Art Basel", és a dir, al juny. Més endavant, qui sap què pot passar.

"Per a les obres importants d'artistes consagrats sempre hi ha mercat, però en aquestes circumstàncies se'n ressenten obres menors i els artistes joves", explica Domènech. Entre les obres exposades al seu estand, en destaca un parell de pintures de José Guerrero que havien estat quaranta anys al seu estudi, i avança que ja ha venut una pintura d'Esther Boix. I a l'estand de la galeria ADN, Eugenio Merino torna a posar el dit a la nafra amb una escultura, Bidó de drets, consistent en la Declaració Universal dels Drets Humans escrita damunt un bidó de petroli.

L'altre artista espanyol que ha aixecat més polseguera a Arco en els últims anys, Santiago Sierra, torna a la galeria Prometeo amb una fotografia de dos drogoaddictes amb un tros del cap afaitat. Sierra els va pagar amb una dosi d'heroïna perquè es deixessin tallar els cabells. Prometeo també té a la venda les despulles del ninot rei Felip VI que Sierra va fer juntament amb Merino l'any 2019. Era obligatori que el comprador la cremés, cosa que va dissuadir diversos col·leccionistes llatinoamericans. Però com que no la va vendre, la van cremar els mateixos artistes en un carrer de Berga el 12 d'octubre del 2020. Ara estan a la venda la calavera, que és ignífuga, les cendres, i el vídeo de la crema. No hi ha imatges disponibles.

Els atacs a l'Iran dels últims dies han afectat directament la Green Gallery, amb seu a Abu Dhabi, la directora de la qual, Yasmin Atassi, no ha pogut volar a Madrid. En aquesta galeria es pot veure un dels escassos artistes iranians dins la fira, la creadora multidisciplinària Nazgol Ansarinia. Els seus treballs a la fira estan relacionats amb la proliferació de piscines a Teheran, un fet que li permet posar en relació el domèstic amb el problema global de la sequera. Ansarinia també és coneguda perquè dues setmanes després d'arribar als Estats Units per estudiar es van produir els atemptats de l'11-S i va analitzar els nous discursos sobre la seguretat i les restriccions migratòries dirigides al món àrab i iranià amb la sèrie de llibres National Security Books. I hi ha una altra artista iraniana, Shirin Neshat, representada a la galeria italiana amb una de les seves característiques fotografies de la sèrie Dones d'Al·là. Es tracta d'autoretrats amb textos feministes anteriors a la Revolució Islàmica de 1979. D'una altra banda, l'artista afganesa Kubra Khademi ha sacsejat la fira amb una pintura d'una orgia lèsbica de grans líders mundials per reclamar els drets de les dones afganeses.

Una natura morta de Juan Gris de 4,2 milions d'euros

Sigui com sigui, sovint les fires d'art són com un microcosmos on les turbulències globals ressonen apaivagades. En el món de l'art cal mesurar molt bé el grau de realitat que és tolerable i la forma amb què s'expressa. En aquesta edició d'Arco, en la qual hi ha 211 galeries de 30 països, 17 de les quals catalanes, la bombolla ha tremolat una mica amb una fotografia de família en la qual han participat prop d'un centenar d'artistes per demanar la rebaixa de l'IVA de les galeries.

I com cada any, les obres més cares les han portat les galeries especialitzades en les avantguardes. Leandro Navarro té la més cara, Raïm, de Juan Gris, valorada en 4,2 milions d'euros. Es tracta d'un artista poc representat a les col·leccions públiques de l'Estat, tot i que la Fundació Telefónica va fer un esforç als 80 perquè ho estigués. Guillermo de Osma té a la venda una natura morta de Giorgio Morandi per 3 milions d'euros i un petit nu femení de Henri Matisse per 2 milions d'euros. En el terreny de l'escultura, la galeria Mayoral en presenta una de formigó de Chillida, Leku III (1,9 milions d'euros). També tenen, reservat, un esbós de Picasso d'un dels murals de la façana del COAC. Com que està reservat, no en revelen preu. I Thaddaeus Ropac té un dels autoretrats gegantins cap per avall de Baselitz (1,5 milions d'euros). Una altra de les obres de més d'1 milió és l'escultura penjant Esfera groga, de Jesús Rafael Soto, tot i que a la galeria Elvira González no en concreten més el preu.

Lorca, Picasso, Roser Bru

La memòria històrica porta algunes de les troballes d'aquesta edició d'Arco. La galeria Memoria exposa Espanya al cor (1983), una serigrafia de set metres de llarg amb la qual Roser Bru va posar en paral·lel l'impacte de la Guerra Civil en la generació dels seus pares, evocada pel cap del soldat caient de la cèlebre fotografia de Robert Capa, amb com ella va viure el cop d'estat de Pinochet. Inclou fragments de dos poemes de Pablo Neruda per donar suport a la Segona República i en record de Francesc Macià. A més, la galeria exposa la interpretació del Guernica del croat Dimitrije Bašičević Mangelos. I dues galeries, Albarran Bourdais i Guillermo de Osma, exposen una escultura d'un Federico García Lorca exultant, de Fernando Sánchez Castillo, i un retrat de cos de José Caballero, respectivament.