L'artista que busca "la veritat última"

BarcelonaA l'artista Silvia Gubern (Barcelona, 1941) li va canviar la vida un greu accident de cotxe a Madrid, on anava el 1987 a presentar al Museu Reina Sofia el vídeo Primera mort, que havia fet el 1970 dins el Grup del Maduixer, i que es considera la primera obra de videoart de l'Estat. Després de l'accident, Gubern es va traslladar a viure al camp, a Llinars del Vallès, i va començar "un periple en soledat", com explica l'artista amb motiu de l'exposició que li dedica el museu Can Framis, Silvia Gubern - Esplendor. Tornar a l’origen. "La soledat era des del punt de vista del món artístic, però no del de la gent normal que em coneixia", matisa l'artista, que també és coneguda per haver dissenyat el logotip de la sala Zeleste.

Durant aquesta etapa, Gubern ha aprofundit en la seva part més mística. "Per a mi l'art sempre ha sigut molt fora de sèrie, molt especial i molt misteriós, des que era petita. L'art no consisteix a fer coses boniques, sinó a buscar la profunditat de la veritat última", adverteix l'artista, que també exerceix de sanadora energètica. "De petita em passava el dia buscant respostes a l'interrogant de què significa viure –explica–, per què som en aquest planeta i no en un altre lloc, i quina finalitat tenim els éssers humans. En els temples de l'antiga Grècia acostumava a haver-hi un fris amb el lema: «Coneix-te a tu mateix i coneixeràs l'Univers», i aquesta és la meva premissa. La meva obra i la meva creativitat tenen un vessant de recerca espiritual que va més enllà de l'estètica".

Fins a aquesta exposició de la Fundació Vila Casas, Gubern ha sigut una artista molt cara de veure: la seva última gran presentació institucional es remunta al 1995 al Santa Mònica, i, fa pocs anys, la galeria etHALL li va dedicar una retrospectiva comissariada pel també artista David Bestué. "No és que m'hagi amagat. Amb el Grup del Maduixer érem transgressors, anàvem a totes, vivíem en una comuna... Però després vaig veure que jo havia de fer altres coses i és quan vaig desaparèixer del món de l'art i vaig estar treballant-me a mi mateixa en totes les coses que es movien dintre de mi i que passaven per mi", diu l'artista. "Tinc moltíssima obra, no sé on posar-la, perquè, malgrat tot, no he deixat mai de dibuixar, sobretot de dibuixar. El dibuix és canalitzat, la mà va sola, així com ho és la meva poesia, tot arriba sol sense que hagi de fer cap esforç", explica. "Gubern era l'elefant a l'habitació, una artista que calia ser reivindicada, redescoberta i rellegida", diu el director artístic de la Vila Casas, Bernat Puigdollers.

Els quatre elements, i l'ànima

L'exposició, que estarà oberta fins al 22 de febrer, inclou unes dues-centes obres, entre dibuixos, pintures sobre vidre, escultures i brodats. "La Silvia no és només una artista que col·loca peces en el mercat, sinó que ha entès l'art des d'un punt de vista molt necessari", afirma la comissària de la mostra, Assumpta Bassas, que ha dividit el recorregut segons els quatre elements –aigua, aire, terra i foc– i l'èter. "La Silvia entén l'art des del punt de vista que tots hem vingut al món a ser creadors i creadores, que el nostre estat vital és l'estat creatiu", explica. "I el més important és que, en comptes de ser súbdits de les tecnologies utilitàries, reivindica la contemplació com a estat fonamental", subratlla la comissària.

A Gubern l'etiqueta d'espiritual no l'acaba de satisfer. "La paraula espiritualitat l'hem de revisar, perquè en aquest moment estem en una espècie de cruïlla on tot s'està desenvolupant, tot s'està expandint, estem rebent informacions misterioses i al mateix temps molt contundents", adverteix. "Abans sentíem que tot estava al seu lloc, que tot estava bé i que tot funcionava, i ja no ens ho podem permetre, i ens hem d'expandir i fer-nos les grans preguntes de qui som, què fem aquí i quin sentit té viure", diu l'artista.

A la primera sala, crida l'atenció una font feta amb vidre, i un reguitzell d'escultures tan delicades que evoquen dibuixos fets en l'aire. "L'element aire és un element molt volàtil, molt creatiu", diu Gubern a la sala dedicada a aquest element, caracteritzada per estar dividida en una part endreçada, on es poden veure dibuixos dels 60 i els 70 i llibres d'artista, i una altra part caòtica on ha acumulat de qualsevol manera centenars de dibuixos i textos. Més endavant es pot veure la gran pintura terrenal Pedra sagrada, i altres més petites que reflecteixen el seu interès per la pintura prehistòrica. Una altra fita és un gran sol metàl·lic i de cristall evocador del foc.

El recorregut culmina amb alguns dels brodats que van formar part de la seva exposició del 1995, i, entre ells, una escultura evocadora del grial creada per a l'exposició. "Els brodats són molt importants perquè parlen del procés de l'encarnació de la llum i l'esperit en la matèria", diu Bassas. "L'agulla que travessa la roba de lli parla també del moment molt dolorós de l'encarnació, i fa evident la feina de moltes dones, ja que la creació tèxtil sol estar més en mans de les dones", explica la comissària. "És l'espai més subtil i misteriós de l'exposició", rebla Gubern. "Els humans tenim la necessitat de venir a encarnar-nos –afegeix–. Les ànimes són aquí, esperant, i entren en la carn, a través de la parella i es fan vida. És el procés pel qual tots hem passat".