Un assassí que canta cançons de bressol

BarcelonaNo hi ha cap frase de les novel·les de Lars Kepler que estigui escrita en solitari. Rere aquest pseudònim s’hi amaguen els suecs Alexandra Coelho i Alexander Ahndoril, que a banda de donar vida literària als inspectors Joona Linna i Saga Bauer també són parella i pares de tres filles. “Fa anys que estem casats, però això no vol dir que sigui fàcil escriure junts. Al principi teníem moltes baralles”, recorda Ahndoril. Perquè la fórmula funcionés, va caldre introduir una tercera persona i formar així un triangle literari unit per Lars Kepler, un escriptor fictici que neix de la fusió d’ells dos. “La clau va ser inventar un autor per deixar de banda els nostres egos”, admet Coelho, que assegura que després de set novel·les Lars Kepler ja té “un to i una veu pròpia”.

Una de les marques del duet literari són les frases directes i les el·lipsis a l’hora de narrar, que contribueixen a construir una atmosfera gèlida al llarg de tota la història. Lars Kepler també es caracteritza per firmar obres en què la violència és descrita des de la cruesa i juga un paper important en la trama. A El cazador (Literatura Random House), l’última entrega de la saga, aquesta peculiaritat es percep des de les primeres pàgines. El llibre arrenca amb l’assassinat a sang freda del ministre d’Afers Estrangers de Suècia davant els ulls d’una prostituta a qui el polític estava intentant violar. La policia creurà al principi que l’homicida en sèrie, un executor misteriós que canta cançons de bressol abans de matar, és un terrorista polític, però aviat descobrirà que els seus motius són molt més complexos.

Violència per superar les pors

“No escrivim aquests llibres perquè ens agradi parlar de la violència, sinó per superar les nostres pors”, subratlla Ahndoril, i Coelho ho referma explicant que a la primera novel·la, L’hipnotitzador (Amsterdam/Debolsillo), van imaginar escenes que passaven al seu apartament i poc després es van veure obligats a traslladar-se. “Tenia por que se m’aparegués algú a la cuina, em despertava a les nits per comprovar que no hi havia ningú rere les portes -diu l’escriptora-. Ara, perquè això no ens torni a passar, ambientem les històries a les cases dels veïns”. Per dotar de versemblança les novel·les, els escriptors segueixen un intens procés de documentació i recerca que en aquesta ocasió els ha portat a visitar la presó més gran de Suècia. Allà hi instal·laran l’investigador Joona Linna, que ha estat condemnat per alliberar un pres. Tant ell com la coprotagonista, Saga Bauer, viuran tot un seguit d’experiències que “els posaran cada vegada més a prop del precipici”, una estratègia literària que als autors els serveix, segons Coelho, “per treure tot el suc dels personatges”.

A ulls de Lars Kepler, la novel·la criminal no només serveix per sembrar intrigues, sinó que també és una via per parlar de temes socials. “Reflecteix l’ara i aquí. Cada crim és un fracàs de la societat”, constata Ahndoril. Entre els assassinats d’El cazador els autors han teixit la seva mirada particular sobre les famílies trencades i sobre una generació que no vol ser definida pel seu gènere. La novel·la aborda, a més, el fet que els serveis secrets i els cossos de seguretat tenen cada vegada més poder arran dels atemptats terroristes, “i això també és un problema”, diu Coelho, que enllaça aquesta qüestió amb la manera de concebre i tractar els refugiats. “El que ha passat a Síria ens ha afectat molt i ha dividit el país -assenyala-. Al llibre parlem de la visió que té la societat sobre els refugiats i la por que deriva del terrorisme”.