9 peces en 7 minuts: així ha estat el robatori de joies de Napoleó al Louvre

BarcelonaNo és un guió cinematogràfic, però ho sembla. Aquest diumenge al matí, quan feia una mica més de mitja hora que havia obert les portes, el museu més visitat i famós del món, el Louvre, ha estat desallotjat. Tots els turistes han hagut d'abandonar ràpidament les sales perquè uns lladres emmascarats havien entrat a la Galeria Apol·lo. En una rapidíssima incursió, s'havien emportat nou peces –una l'han perdut pel camí– de la col·lecció de joies que forma part del tresor de França i que van lluir reis i membres de la dinastia Bonaparte. El museu ha quedat tancat tot el diumenge, en part per evitar la destrucció de proves i facilitar la investigació. A la seva web no n'especifica els motius, però sí que reemborsarà les entrades.

El robatori s'ha fet entre les 9.30 i les 9.40 hores del matí. La ministra francesa de Cultura, Rachida Dati, ha explicat a través de les xarxes socials que s'ha obert una investigació i que no hi ha hagut cap víctima ni cap ferit.

Els lladres han aconseguit accedir a l’edifici, que en el passat havia estat el luxós palau de la monarquia francesa, amb un muntacàrregues –una escala mecànica instal·lada al carrer– que es feia servir en unes obres. Han entrat directament a la Galeria Apol·lo, la sala que va fer construir Lluís XIV, que va escollir el sol com a emblema, i que du el nom de la deïtat de la llum, la música i la poesia.

El ministre de l’Interior i antic prefecte de policia de París, Laurent Nuñez, ha detallat a France Inter que els lladres han trencat diversos vidres amb una radial. Després, tres han entrat al museu, mentre un altre els esperava fora. Tots han fugit en motocicleta en direcció a l’autopista A6. L’operació només ha durat set minuts. "Han actuat molt, molt ràpid", ha precisat el ministre.

Els assaltants s'han intentat emportar nou peces de la col·lecció. En concret, segons el ministeri de Cultura francès, les peces robades són: una diadema, el collaret del conjunt de safirs i l'arracada (una de la parella) de safirs del conjunt de la reina Maria-Amèlia i de la reina Hortènsia, el collaret de maragdes i un parell d’arracades de maragdes del conjunt de Maria-Lluïsa, un fermall anomenat “reliquiari” i una diadema i un fermall de l’emperadriu Eugènia. Un botí més que notable.

El ministeri de Cultura ha explicat que les alarmes de seguretat de la galeria s'han activat de "manera immediata". "Els agents del museu, que es trobaven a prop de la zona, han intervingut amb gran rapidesa aplicant el protocol establert: avisar les forces de seguretat i prioritzar la protecció dels visitants". Segons el ministeri, gràcies a l'actuació dels vigilants, els lladres han fugit “precipitadament”: "Han deixat enrere diversos equips i alguns objectes robats, entre els quals, la corona de l’emperadriu Eugènia, que ha estat recuperada". Lamentablement, la famosa corona, de valor incalculable, que va ser dissenyada per l’orfebre Alexandre-Gabriel Lemonnier i encarregada per Napoleó III com a regal de noces per a Eugènia el 1853, ha patit danys.

Moltes de les joies que s'exposen a la sala Apol·lo tenen una llarga història. Van formar part del patrimoni dels monarques francesos fins que, durant la Revolució Francesa, moltes peces van ser robades i venudes o es van perdre. Quan Napoleó I es va proclamar emperador de França, el maig del 1804, va fer tots els possibles per reconstituir el tresor de la corona. La sala Apol·lo és una exaltació del luxe i l'ostentació que acostuma a acompanyar les monarquies. Lluís XIV tenia autèntica passió per les pedres precioses i en tenia una col·lecció impressionant: 800 peces.

Una de les joies que va recuperar l'emperador francès és un dels diamants més grans del món i de la col·lecció: el famós Regent, de més de 140 quirats. Descobert en unes mines de l'Índia, durant la Revolució Francesa el van amagar a les bigues d'un sostre. Aquest famós diamant continua al Louvre. Els lladres no se l'han endut.

Les autoritats consideren que es tracta d’un equip altament organitzat que hauria preparat el cop amb antelació. Els investigadors analitzen ara les càmeres de seguretat per identificar els autors del robatori. La Fiscalia de París ha ordenat que ho investigui la Brigada de Repressió de la Delinqüència de la Policia Judicial (BRB) i l'Oficina de Lluita contra el Tràfic de Béns Culturals. De moment, no ha transcendit el valor que pot tenir tot el que els lladres s'han emportat. Una de les qüestions que preocupa als investigadors és que els lladres desmuntin les joies per vendre-les i, per tant, sigui més complicat recuperar-les.

L'alcalde de París Centre, Ariel Weil, ha explicat a Le Parisien que el robatori li ha causat una gran "estupefacció". "És un xoc que necessàriament plantejarà preguntes sobre la seguretat", ha dit. "Sembla com si estiguéssim dins d’una història d’Arsène Lupin. Fins ara semblava un guió de pel·lícula. Ens costa imaginar que, aparentment, sigui tan fàcil robar al Louvre", ha lamentat. Weil també ha assegurat que el tancament inesperat del museu, que l'any passat va rebre prop de 9 milions de persones, un 80% de les quals turistes estrangers, ha provocat alguns problemes d'ordre públic.

El robatori pot provocar alguns canvis al museu. La ministra de Cultura ja ha avançat que potser cal adaptar-se a mètodes i grups cada vegada més sofisticats: "Els museus s'han d'adaptar a noves formes de criminalitat, que són bandes organitzades i professionals que entren tranquil·lament, agafen el botí i se'n van sense fer servir la violència", ha assegurat.

Un dels robatoris més famosos que hi ha hagut al Louvre va ser fa més d'un segle. El 21 d'agost de 1911, la pintura més admirada pels turistes, La Gioconda de Leonardo da Vinci, va desaparèixer. Se la va emportar Vincenzo Peruggia, un italià que treballava al museu. Es va amagar durant la nit i l'endemà va sortir amb la pintura amagada sota la bata. El quadre va ser recuperat el 1913 a Florència, després que Peruggia intentés vendre'l a un col·leccionista italià.