ART
Cultura 14/11/2018

L’aventura d’Antoni Miralda d’exposar en una galeria

Senda fa reviure projectes de l’artista a Miami, Nova York i Barcelona

i
Antoni Ribas Tur
3 min
L’aventura d’Antoni Miralda d’exposar en una galeria

BarcelonaLa nova exposició d’Antoni Miralda a la galeria Senda no ha coincidit per pocs dies amb uns fets que es poden relacionar directament amb la seva obra: mentre que a Los Angeles retiraven una escultura de Cristòfor Colom de l’espai públic, un dels tres projectes exposats és Apocalypsis lamb, consistent en els documents de les desfilades a Nova York i Barcelona de la vànova nupcial del casament del descobridor d’Amèrica i l’Estàtua de la Llibertat. Amb el projecte de boda entre els dos monuments, titulat Honey moon, Miralda ja va anticipar aquests conflictes a l’entorn de la figura de Colom: “Quan els vam casar al desert de Las Vegas va haver-hi una manifestació”, afirma Antoni Miralda. “És molt interessant que passi això per al projecte. Les famílies tindran conversa per a la sobretaula: resulta que el nòvio és un malparit o un despistat, perquè es pensava que anava a la Xina”, bromeja l’artista. “Encara que l’Estàtua de la Llibertat sigui un regal francès -afegeix-, és molt americana, amb la corona ben posada i a punt d’atacar amb les set puntes”.

A més, Apocalypsis lamb, protagonitzat per l’Agnus Dei de Sant Climent de Taüll, es podrà tornar a veure entre el 3 i el 7 abril del 2019. Coincidint amb el final de l’exposició, la peça es tornarà a hissar dins la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya, on va arribar el 1995. “Està tancat dins una caixa i s’ha d’alimentar”, diu l’artista. Estava previst que la peça anés a visitar el gat de Fernando Botero durant l’exposició que el Macba li va dedicar el 2016, però no va ser possible.

Per a Antoni Miralda, exposar en una galeria és una “aventura”, perquè està més acostumat als grans projectes col·lectius. També ho és per al galerista, Carlos Duran: “Treure les obres de l’estudi ha sigut com un part dolorós”. De fet, l’exposició anterior de l’artista a la galeria es remunta al 2002. La mostra inclou obres sorgides de tres projectes desenvolupats al carrer, com collages i vídeos. Els preus estan entre els 8.000 i els 150.000 euros. “Les obres són records, vestigis i històries de projectes que s’han viscut i que van tenir un contacte directe amb l’espai públic. Són projectes que van viure alegries, problemes i controvèrsies, durant mesos i anys. És un procés molt interessant editar, comprimir i visualitzar aquesta acumulació d’energies i forces en un espai molt tancat com una galeria”, explica l’artista. El recorregut arrenca amb The last ingredients. L’obra es remunta al 2016 a Miami i és la que té més relació amb el menjar: Miralda va tornar el menjar al carrer en una zona en què els food trucks estan prohibits perquè fan la competència als restaurants i el menjar que es va servir, elaborat per diferents xefs, estava fet amb set aliments dels nadius americans que van ser assimilats al llarg dels segles. Així, entre aliments i desfilades aparentment inofensives, Miralda torna a activar memòries ancestrals i a qüestionar les relacions econòmiques i socials dels llocs on treballa: “Una obra no pot prendre forma sense la política, una altra cosa és que estigui polititzada”.

L’exposició finalitza amb obres de Santa Eulalia. 175, entre les quals hi ha un vídeo que documenta intensivament els preparatius de la desfilada en què van participar 80 músics i 150 estudiants d’art i disseny. La celebració de l’aniversari d’aquesta coneguda casa de moda ubicada al passeig de Gràcia va culminar amb l’encesa d’un vestit gegantí il·luminat amb 20.000 leds penjat a la façana de l’edifici.

Antoni Miralda va guanyar fa poques setmanes el Premio Velázquez, però com que fins fa pocs dies era a Nova York per participar en un homenatge a Christo i Jeanne-Claude no ha tornat a tenir notícies del ministeri de Cultura sobre la futura exposició que està inclosa en el guardó. “Els premis serveixen per continuar”, conclou Miralda.

stats