Cultura 11/12/2014

Barcelona obre el Museu del Disseny, l’últim gran equipament pendent

La inauguració del nou centre dissabte culmina la posada en marxa del DHUB de les Glòries

Antoni Ribas Tur
5 min
01. Impala, de Leopoldo Milà. 02. Llum de taula NA 3972, de Magem.

Barcelona“L’obertura del museu no és cap final sinó el començament d’una nova etapa”, va afirmar ahir Pilar Vélez, la directora del Museu del Disseny, en la presentació del centre, que s’inaugurarà de manera oficial dissabte i començarà a rebre públic diumenge. L’entrada serà gratuïta fins al 31 de gener perquè la ciutadania es faci seu un centre que és fruit de la fusió de quatre museus: el Museu de les Arts Decoratives, el Museu de Ceràmica, el Museu Tèxtil i d’Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques de la Ciutat. “Hem donat un nou discurs a quatre grans col·leccions i les hem integrades sota un paraigua propi del segle XXI”, va afegir la directora.

“Mai no s’havia construït un edifici expressament per a les arts de l’objecte a Barcelona”, va subratllar Vélez sobre l’edifici del Disseny Hub i el fet excepcional que representa obrir un centre gegantí com aquest en la conjuntura econòmica actual, tot i que el projecte es remunta a vint anys enrere en un moment en què Barcelona estava considerada una capital del disseny. Els responsables del centre -que comparteix edifici i objectius amb les entitats professionals del sector, com el BCD i el FAD, a més d’una biblioteca- tindran el repte de fer evolucionar l’equipament, en un panorama on els museus enciclopèdics estan consolidats des de fa dècades.

“La col·lecció de disseny industrial fa de frontissa entre el passat i el futur”, va explicar Vélez sobre l’articulació de les mostres dins el centre. Les exposicions temporals -la primera, Objectes per viure, obrirà al febrer- serviran per reflexionar de manera crítica sobre el paper social del disseny més enllà del vessant estrictament patrimonial.

Referent de les arts de l’objecte

El Museu del Disseny, el manteniment del qual costarà 3,8 milions d’euros anuals, obre les portes amb quatre exposicions permanents sobre arts decoratives històriques, disseny industrial, disseny gràfic i moda, amb l’objectiu que el centre sigui “la referència del món de l’objecte a la ciutat”, va defensar la directora, i que els ciutadans redescobreixin els més de 70.000 objectes que formen les col·leccions que ara s’han reunit a les Glòries. 17.250 peces, des de teixits coptes fins a un Seat Ibiza, ja s’han traslladat al nou museu. La resta hi arribaran al llarg del 2015. La rotació de les peces, va explicar Vélez, servirà per oferir “mirades més pluridisciplinàries, monogràfiques i específiques, si s’escau”, sobre els seus fons.

La història escrita amb objectes exquisits

El nom de la primera escola de disseny que es va fundar a Espanya, el 1961, l’Escola Elisava, no és casual. Prové d’un brodat romànic: el penó de Sant Ot. Està signat per una Elisava anònima. En un primer moment es va pensar que es tractava de l’autora de la peça -també podria ser la comitent- i per això es va posar el seu nom a l’escola. El penó de Sant Ot és precisament la primera de les 35 peces extraordinàries que tenen un lloc destacat dins del recorregut de les col·leccions d’arts decoratives del Museu del Disseny. En total hi ha exposats 1.106 objectes, des de teixits coptes del segle III fins a esmalts i joies d’autors contemporanis, passant per peces de ceràmica de l’Alcora, Paterna i Manises, caixes de núvia tardogòtiques, papers pintats, puntes i llits d’Olot i ceràmiques d’Antoni Cumella, Pablo Picasso i Joan Miró. Amb motiu de l’obertura del Museu del Disseny s’han rescatat dels magatzems peces com el moble del Tinell de Can Bosc, de Jaume Roig i datat el 1574, concebut per exposar la vaixella de la casa, i un vitrall monumental titulat Al·legoria de la III Exposició de Belles Arts i Indústries de Barcelona, datat els primers anys del segle XX i que no s’exposava des del 1932.

Un pal de fregar i el peveter dels Jocs Olímpics

D’un cubell de fregar a un Seat Ibiza i al peveter dels Jocs Olímpics de Barcelona, passant per olles a pressió, rostidors de silicona i mobles exclusius de dissenyadors com Jaume Tresserra, Carles Riart i Oscar Tusquets. El discurs museogràfic de l’exposició de disseny industrial El món al museu justifica en si mateix per què aquests 238 objectes han entrat en un museu. Les peces estan organitzades per criteris com l’artesania, la innovació, la versatilitat, l’eficiència ecològica, la popularitat, l’ergonomia, la funcionalitat. Inclou dissenys tan icònics com les setrilleres antidegoteig de Rafael Marquina, la cadira BFK d’Antoni Bonet Castellana i la resta de membres del grup Austral, el llum de peu TMC de Miguel Milà i la motocicleta Montesa Impala de Leopoldo Milà.

Colors vius durant els anys grisos de Franco

El franquisme perviu en la memòria col·lectiva en imatges en blanc i negre. A Catalunya, les més conegudes les van signar artistes com Francesc Català Roca, Joan Colom, Eugeni Forcano i Xavier Miserachs, a vegades amb humor però mai amb innocència. La gràfica d’aquells anys, però, destaca pels colors vius i per personatges importants directament del cinema de Hollywood. La mostra El disseny gràfic: d’ofici a professió (1940-1980) repassa amb 554 peces com al llarg de les dècades els il·lustradors van acabar exercint de dissenyadors gràfics des de la publicitat i el packaging del sector alimentari, la indústria farmacèutica, el cinema i el sector editorial. Entre els autors representats hi ha Josep Artigas, R. Giralt Miracle, Erwin Bechtold, América Sánchez, Enric Satué i Yves Zimmermann.

Dels salons de la cort als de l’alta burgesia

El trasllat de l’exposició El cos vestit del Palau de Pedralbes al Museu del Disseny ha suposat una renovació de les peces exposades i el perllongament del discurs fins a la roba de la primavera que ve. A més a més d’un maniquí que il·lustra la tesi de l’exposició -com la roba ha modificat la silueta del cos des del segle XVI fins al segle XX-, dins les vitrines històriques hi ha un vestit del segle XXI per mostrar les coincidències entre un moment i l’altre. La mostra, comissariada per Teresa Bastardes, cap de les col·leccions del Museu del Disseny, i Sílvia Ventosa, conservadora, repassa amb 173 peces com cíclicament els vestits han comprimit i han alliberat els cossos de les dones (en la seva majoria) que els van portar. A la nova presentació de la mostra s’hi poden veure també moltes incorporacions recents a la col·lecció, de dissenyadors com Txell Miras, Josep Abril i Manuel Bolaño. El museu ha comptat amb un comitè d’experts per seleccionar quins dissenyadors i quines peces específiques volien incorporar als seus fons. Una altra de les novetats és una selecció de cotilles, mirinyacs, polissons i sostenidors, tradicionalment ocults sota la roba, i que s’exposen al centre del recorregut com si fossin obres d’art.

stats