64È FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DE BERLÍN
Cultura 08/02/2014

Bill Murray: "Sóc dels que obren el xampany abans que acabi el rodatge"

L'actor fetitxe de Wes Anderson promociona a la seva manera 'The Grand Budapest Hotel' a la Berlinale

Xavi Serra
3 min

Berlín"No sabem on collons és el Bill!", exclama sense maquillar el llenguatge la coordinadora de les entrevistes de Bill Murray, més divertida que emprenyada -i poc estranyada per la desaparició l'actor fetitxe de Wes Anderson-, que aquests dies promociona a la seva manera The Grand Budapest Hotel a la Berlinale. Finalment, amb una hora i mitja de retard, Murray apareix davant una taula de periodistes expectants. "Estava mort. És que ahir va ser la festa de la pel·lícula...", diu amb un somriure entremaliat. I tothom riu, perquè és Bill Murray i pocs actors vius són capaços de generar tanta empatia i complicitat com ell.

Fa setze anys que va començar a treballar amb Wes Anderson. Què ha canviat en ell des d'aleshores?

Ja no ha de lluitar amb els estudis per aconseguir el que vol. I, com a persona, ha trobat la manera de viure com a cineasta i fer cinema de la manera com viu. Veu el món millor que la resta.

Ja han fet set pel·lícules junts. Què li dóna més que els altres directors?

Sempre compleix tot el que promet. Et diu: «Faré que aquesta pel·lícula funcioni». I ho fa. No és que sempre em passi el contrari. De fet, l'instint només m'ha fallat dues vegades. Una prefereixo no esmentar-la i en l'altra hi està involucrat un gat. [Es refereix al film animat Garfield, en què posava la veu.] En general tinc un bon detector de collonades.

¿És cert que no té agent ni representant? Com se'n surt?

Sí, és veritat. Jo estic al càrrec de la meva carrera. I me n'he sortit força bé. Mira'm, sóc ric i famós.

A The Grand Budapest Hotel interpreta un paper petit però important: el conserge d'un gran hotel que ajuda el protagonista del film, que també és conserge.

Quan vaig llegir el guió vaig pensar: "Déu meu, quina bogeria". El meu personatge pertany a una societat secreta de conserges! Però, si ho penses, aquests paios n'han vist de tots colors. Han vist molta porqueria humana flotant als seus vestíbuls. Així que, tot i que el protagonista hagi matat, robat i fugit de la presó, al seu col·lega tant li fa. Ells tenen una relació que es regeix per un codi, i això és el que importa.

Fa poc va rebutjar formar part d'una seqüela de Caçafantasmes.

Examinem els fets. Primer vam fer Caçafantasmes, un dels millors films d'entreteniment de tots els temps. Després Caçafantasmes 2, que no està malament del tot. Però ara què, hem d'afanyar-nos a fer la tercera? Estaria bé si ens surt tan bé com la primera. Fins i tot si surt com la segona. Però pensa en El padrí. Van fer la primera i la segona. ¿Però de debò necessitàvem la tercera?

Té un altre film a Berlín, The monuments men. Com ha anat l'experiència?

Més dura que The Grand Budapest Hotel. Les pel·lícules bèl·liques són físicament difícils de fer. Et fiquen dins d'uns vehicles dels anys 30 amb molt poc espai i, a la meva edat, jo n'ocupo bastant.

Diu que si continua treballant amb Wes Anderson és perquè amb ell veu món i s'ho passa bé. ¿En quin film s'ho ha passat millor?

El moment més divertit que he passat amb el Wes és quan el vaig fer ballar a la festa d'Acadèmia Rushmore. I és un ballarí molt interessant. És l'única paraula per descriure-ho.

¿És del tipus d'actors que quan acaba el rodatge obren el xampany?

Sóc dels que l'obren abans que acabi. Vaig aprendre a beure xampany fa un temps. El truc és comprar una capsa, forrar-la amb una bossa de plàstic, omplir-la de gel, tancar-la i posar-la al rebost. I així es conserva fred. Perquè el xampany no està mai prou fred. Així el pots beure durant tot un cap de setmana, sense caure rodó ni perdre el puntet.

stats