Bjørn Nørgaard: "L’art és només un malbaratament de diners"

BarcelonaL’escultor danès Bjørn Nørgaard (Copenhaguen, 1947) porta un elegant vestit fosc de tres peces i una camisa blanca. Hi ha un detall de la indumentària que denota que està en actiu encara que no ho sembli: com que treballa materials com el guix i el fang amb els peus descalços, Nørgaard porta sandàlies sense mitjons per acostumar-se al fred abans de pujar a l’escenari a Manresa. Allà hi farà una xerrada performàtica amb un grup d’estudiants, hereva de l’acció dels anys 60 de l'alemany Joseph Beuys, de qui enguany se celebra el centenari del naixement, titulada precisament Manresa.

Nørgaard va conèixer Beuys el 1963 quan Copenhaguen era un dels centres del moviment Fluxus. Aleshores l'artista danès s'havia fet uns motlles dels peus amb guix amb els quals va caminar. Van tornar a coincidir en un festival de performance de l’Escola d’Art Experimental de Copenhaguen el 1966, i Beuys el va convidar a repetir aquella acció amb els motlles uns mesos després a Düsseldorf, a la performance Manresa. “En aquell moment no era gaire conscient de què tractava Manresa. Crèiem que anava d’un home que viatja, però més endavant vaig descobrir que era una ciutat i que Beuys s’havia inspirat en Ignasi de Loiola. D’alguna manera, Beuys comparava la seva història amb la de Manresa, i amb la idea jesuïta de transformar l’espiritualitat en un nou sistema educatiu”, explica Nørgaard.

“Manresa és una acció frontissa en l’obra de Beuys. Com Ignasi de Loiola amb l'escriptura dels Exercicis espirituals i la fundació de la Companyia de Jesús, amb la qual expandiria les seves idees socialment, Beuys va tenir la visió de crear el concepte d'escultura social”, afirma Pilar Parcerisas, editora del llibre Joseph Beuys - Manresa. Una geografia espiritual (Editorial Tenov) i comissària del centenari de Beuys a la capital del Bages. Mig any després de fer Manresa, Beuys va fundar el Partit dels Estudiants Alemanys i va obrir "la via social" i política, que més endavant va continuar amb la fundació de l'Oficina de la Democràcia Directa i el Partit dels Verds, recorda Parcerisas.

"L’art és només un malbaratament de diners"

“Jo era un home jove i crec que Beuys em va convidar perquè era la manera de convertir l’espiritualitat en un moviment. Jo n’era una part, encara que no ho sabia”, subratlla Nørgaard. La relació amb l'artista alemany es va prolongar durant uns anys, fins que a poc a poc es va convertir en ocasional. “Als anys 60 es creia en l’art modern clàssic, en el pla, la tela, la línia i la forma, i que a través d’ells l’artista podia explicar alguna cosa nova sobre la vida. Nosaltres vam dir que s’havia acabat, que l’art havia de trobar noves vies perquè la poesia i el pensament artístic entressin dins la societat i fossin una part de la vida”, diu l'escultor danès. Beuys i els seus seguidors van aplicar el mètode artístic per crear una nova organització social amb idees com la de “l’art expandit”. “M’he tornat a llegir moltes de les entrevistes amb Beuys i m’ha entristit una mica, perquè ja no pots dir que la societat d’avui sigui com una forma d’art, com pensava ell, sinó que estem en un estat de competició liberal i l’art és només un malbaratament de diners”, lamenta Nørgaard.

També reivindica com el temps els ha donat la raó amb unes idees que podrien semblar “naïf”: “Si mires la situació actual, amb problemàtiques com el canvi climàtic, potser érem els realistes i el que hem estat vivint en els últims cinquanta anys és una gran mentida, la creença irreal que es pot créixer il·limitadament”. Una altra de les idees que posa damunt la taula és la necessitat d’entendre’s sense el llenguatge per poder crear un llenguatge no verbal que sigui comú. “El llenguatge és un model del món real, no és el món real. Les fake news són la possibilitat del llenguatge de dir que són una mentida i que la gent se les cregui; el llenguatge és molt perillós”, adverteix. Bjørn Nørgaard tornarà a Manresa al març per fer una acció que culminarà una mena de trilogia que va arrencar amb l’obra de Beuys i que va continuar amb l’exposició que se’n va fer al Santa Mònica de Barcelona el 1994. En paral·lel s’ha publicat el primer dels dos llibres sobre aquestes accions, amb una reconstrucció en text i fotos de Manresa, i que forma part de Manresa 2022, el conjunt d’actes commemoratius del cinquè centenari d’Ignasi de Loiola a la ciutat.

Josep Beuys, un pioner del vi

Coincidint amb el centenari de Joseph Beuys també veu la llum el llibre La vinya de Joseph Beuys (Vibop Edicions), de l'historiador de l'art i programador de les activitats del Museu Vinseum Jordi Ribas Boldú, sobre el vi que l'artista va fer a Itàlia anomenat F.I.U. "Joseph Beuys és un dels primers artistes que va fer un vi", afirma Ribas Boldú. "És com si toqués el vi i el convertís en una obra d'art –explica–. Per a ell el vi forma part d'un univers, com els objectes i les accions van tots en una mateixa direcció. És difícil dir què és l'obra. El vi F.I.U. es remunta a l'última etapa de Beuys i s'emmarca en una sèrie d'accions que va fer al llarg de més de deu anys a Itàlia amb el títol genèric de Difesa della natura. El vi el va fer amb el suport de la baronessa Lucrezia De Domizio i el seu marit, el baró Buby Durini, i com que provenia d'una vinya biodinàmica i ecològica recollia les seves preocupacions mediambientals.

____________________

Compra aquests llibre

Fes clic aquí per adquirir La vinya de Joseph Beuys a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.