Un centenar de persones es manifesten al Born i demanen que el gestioni la Generalitat

La sectorial d’arquitectura de l'ANC, que convoca la protesta, afirma que es malfien de la política cultural de l'Ajuntament

Manifestació contra la reorientació d'El Born / FRANCESC MELCION
Sílvia Marimon
21/01/2016
4 min

BarcelonaUn centenar de persones es manifesten aquesta tarda, a les 17.14h, davant del Born Centre Cultural. La protesta, convocada per la sectorial d’arquitectura de l’ANC -sense el suport de la direcció de l’entitat- té de lema 'El Born no es toca' i vol mostrar el desacord amb la nova orientació que l'Ajuntament de Barcelona vol donar a l'espai.

Joan de Torres, coordinador de la Sectorial d'Arquitectura, ha afirmat que el Born "no és només un símbol dels barcelonins" sinó de tot el país: "Ens afecta a tots", ha dit, i ha demanat que la institució sigui gestionada per la Generalitat. De Torres ha afirmat en el seu parlament que es "malfien" de la política cultural de l'Ajuntament i que els "inquieten els nous usos que vulguin emmascarar el lloc". Defensen que el Born "es consolidi com el que ha estat fins ara", sense que hi hagi "revisions de la història", amb "exposicions vinculades al lloc". En la convocatòria, on s'han desplegat estelades i estendards, s'ha cridat "independència" i s'han cantat Els Segadors, hi havia diversos arquitectes que han lloat la intervenció arquitectònica obra dels arquitectes Rafael de Cáceres i Enric Sória, i han defensat "que no es toqui".

Un dels pocs càrrecs polítics que s'hi han pogut veure ha estat l'exregidor de Cultura Jaume Ciurana, de CDC, que ha dit que "el més inquietant és que es preguntin [l'Ajuntament] per què és un centre especial, quan hi ha la Barcelona del segle XVIII", en referència al fet que el comissionat de Memòria Històrica, Ricard Vinyes, va dir en la darrera comissió de cultura que no és un equipament cultural diferent dels altres i no ha de ser tractat de manera singular ni amb ingerències, de manera que no creu que totes les decisions hagin de passar per un ple o una comissió, com demanava ERC.

Les batalles del Born

El Born sembla que no es pugui deslliurar ni de la polèmica ni de les batalles. És el símbol del setge que va patir la ciutat el 1714, quan les tropes borbòniques van bombardejar Barcelona, i més de 28.000 soldats van entrar per una bretxa oberta a la muralla. El 2002 s’hi va lliurar una altra batalla: hi havia qui defensava que l’antic mercat del Born havia de ser una biblioteca provincial i qui volia que les restes del 1700 emergissin amb tota la seva esplendor. I ara, en un moment de tensió a l’Ajuntament pel ball d’aliances entre les diferents formacions polítiques, torna la polèmica. Aquesta vegada el que ha provocat el neguit de molts i ha incendiat les xarxes socials és que la memòria sobre la Guerra de Successió i la derrota davant Felip V sigui enterrada. Una preocupació alimentada pel rum-rum sobre si es pretenia tapiar el jaciment urbà més gran d’Europa -té 8.000 metres quadrats-, sobre possibles canvis de nom o sobre la vindicació que el Born tingués més espai dedicat a la memòria contemporània.

Davant la polèmica i les protestes, l’alcaldessa Ada Colau va fer dimarts un tuit amb l’etiqueta #ElBornNoesToca en què assegurava que no es taparan les restes de la ciutat del 1700:

No va ser l’única veu del consistori que ha volgut tranquil·litzar l’opinió pública. Ahir el primer tinent d’alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, també va voler desfer malentesos assegurant que el Born continuarà sent un espai de memòria sobre el 1714: “El Born continuarà sent el Born i les restes continuaran sent les restes”. Pisarello va detallar que es vol ampliar els usos de l’espai, anar més enllà en el sentit cultural i memorial, i obrir-lo als veïns.

El 1714 i la contemporaneïtat

El símbol continuarà sent el símbol. “Les restes recorden la destrucció per raons polítiques”, diu Pisarello, que afegeix que es podria reflexionar més sobre aquesta qüestió sense deixar de ser un espai de referència del 1714. La comissionada de Cultura de l’Ajuntament, Berta Sureda, explica que el 1714 no s’esvairà: “Estem treballant amb il·lusió en el nou projecte, vinculant la memòria del 1714 amb la contemporaneïtat”. Sureda destaca que a l’entorn del Born hi ha “moltes polèmiques ideològiques i ens hauríem de centrar més en el debat cultural”.

L’origen de l’últim “incendi” del Born ha sigut una proposta d’ERC a la comissió de drets socials, cultura i esports de dimarts. ERC instava el govern de l’alcaldessa Ada Colau a consolidar i mantenir l’actual línia museística de l’espai, centrada en el 1714. La proposició va ser rebutjada pels vots dels grups de BComú, PSC, PP i C’s. Hi van votar a favor ERC, CiU i CUP. El comissionat de Memòria Històrica, Ricard Vinyes, va intervenir a la comissió per negar que es vulgui cobrir el jaciment. Va assegurar, però, que es volia optimitzar l’espai, mantenir la denominació El Born però “adjectivar-lo per donar-li una identitat més sòlida”.

Les pròximes setmanes el consistori té previst presentar el projecte sobre el futur del Born i revelar-ne el contingut. Encara no s’ha convocat tampoc cap concurs públic per escollir nou director, tot i que des de l’Ajuntament s’ha afirmat que la intenció és aquesta.

stats