Cinema
Cultura 29/11/2021

'El buen patrón' imposa la seva llei als Goya amb un rècord històric de nominacions

La pel·lícula de Fernando León de Aranoa obté 20 candidatures i és la gran favorita, seguida per 'Maixabel' (14) i 'Madres paralelas' (8)

4 min
Javier Bardem a 'El buen patrón'.

BarcelonaEl buen patrón ha dominat aclaparadorament l'anunci de les nominacions de la pròxima edició dels Goya que s'ha fet aquest dilluns a l'Acadèmia del Cinema Espanyol. La pel·lícula de Fernando León de Aranoa ha sumat vint nominacions als premis, rècord absolut de la història dels Goya, superant les dinou nominacions de Días contados (1994) i les divuit de La niña de tus ojos (1998). El buen patrón està nominada en gairebé totes les categories en què tenia opcions, i en la d'actor de repartiment està nominada per triplicat. La sàtira sobre les relacions laborals que protagonitza Javier Bardem en el paper d'amo d'una fàbrica de balances confirma la connexió amb el film dels acadèmics, que ja el van escollir per representar Espanya en la cursa dels Oscars. La gala dels Goya se celebrarà el 12 de febrer al Palau de les Arts de València.

Produïda per la catalana Mediapro, El buen patrón segueix els esforços de Julio Blanco (Bardem) per mantenir l’aparença d’harmonia i eficiència en la seva fàbrica i així guanyar un premi a l’excel·lència empresarial. La mirada sobre el món laboral de la pel·lícula és corrosiva i cruel, amb un regust gairebé berlanguià. Una de les claus del rècord de nominacions d’El buen patrón és el reconeixement als seus actors, presents en gairebé totes les categories interpretatives: actor revelació (Óscar de la Fuente), actriu revelació (Almudena Amor), actriu de repartiment (Sonia Almarcha), actor (Bardem) i actor de repartiment, on Celso Bugallo, Fernando Albizu i Manolo Solo copen tres de les quatre places. També influeix aquella inèrcia que de vegades posseeix els acadèmics quan els agrada un film, i que segurament explica la nominació en la categoria d’efectes especials.

La gran rival d’El buen patrón serà Maixabel, el film d’Icíar Bollaín que reconstrueix les trobades entre la viuda del polític assassinat Juan Maria Jáuregui i l’etarra penedit Ibon Etxezarreta. Les catorze nominacions del film inclouen els seus protagonistes, Blanca Portillo i Luis Tosar, així com Urko Olazabal (actor de repartiment) i María Cerezuela (actriu revelació). També està nominada (per primer cop) la cineasta Isa Campo, coautora del guió de Maixabel amb Bollaín. La següent pel·lícula en nombre de nominacions és Madres paralelas, de Pedro Almodóvar, que assegura categories previsibles com direcció, pel·lícula i actriu (Penélope Cruz) i suma dues nominacions en actriu de repartiment (Aitana Sánchez Gijón i Milena Smit) però sorprenentment no està nominada a guió original, categoria en què sí que apareix Clara Roquet pel seu debut, Libertad, que suma sis candidatures, incloses la de millor pel·lícula, actriu de repartiment (Nora Navas) i actriu revelació (Nicolle García). Roquet és, per tant, la favorita a endur-se el Goya a millor direcció novell, categoria en què hi ha una altra directora catalana: Carol Rodríguez Colás pel seu debut Chavalas, que suma la nominació com a actriu revelació d'Ángela Cervantes.

Èxit del cinema català

La productora catalana de Libertad, Lastor Media, té motius per celebrar les nominacions, ja que ha situat dos títols entre els nominats a millor pel·lícula: el debut de Roquet i també Mediterráneo, de Marcel Barrena, recreació dels orígens de l’ONG Open Arms, que suma en total set nominacions als premis, inclosa la de millor actor per a Eduard Fernández i millor cançó (Te espera el mar, de Maria José Llergo). Juntament amb El buen patrón, són tres les produccions catalanes que opten al màxim premi, un èxit considerant la progressiva pèrdua de múscul del cinema català en el context espanyol.

Sis nominacions (la majoria tècniques) aconsegueix la producció catalana Las leyes de la frontera, en què Daniel Monzón adapta la novel·la homònima de Javier Cercas. No ha tingut sort Agustí Villaronga, que després d’arrasar al Festival de Màlaga amb El ventre del mar ha sigut gairebé ignorat pels acadèmics espanyols, que només l’han nominat pel guió adaptat del film, l’única obra en català d’aquesta edició dels Goya juntament amb Mironins, un projecte transmèdia d’animació inspirat en l’obra de Joan Miró creat per Mikel Mas i Celia Rico Clavellino. Sembla escassa la collita de dues nominacions (so i guió original) per a la brillant Tres, de Juanjo Giménez. Ho compensa la primera nominació als Goya d'Alba Sotorra pel documental The return. Life after Isis. Entre els seus rivals hi ha el documental-riu de Jonás Trueba ¿Quién lo impide? i la pel·lícula sobre Heroes del Silencio Heroes. Silencio y rock'n'roll.

Curiositats de les nominacions: la tretzena nominació que suma Eduard Fernández per Mediterráneo fa que s’acosti al rècord històric de catorze candidatures d’Antonio de la Torre, que –sorpresa– per segon any consecutiu no està nominat. Javier Bardem només suma la seva onzena nominació, que li permetria ampliar el seu rècord actual de cinc victòries com intèrpret. Pel que fa a les actrius, Penélope Cruz referma el seu rècord amb la seva tretzena nominació per Madres paralelas; ja en suma dues més que Maribel Verdú. Si guanya, igualaria Carmen Maura i Verónica Forqué com a actriu més premiada dels Goya. No li posarà fàcil la seva gran rival pel premi, la Blanca Portillo de Maixabel, que encara no s'ha endut cap estatueta.

stats