Un cabaret per abraçar la llibertat al Teatre Romea

BarcelonaLa llibertat és un cabaret on la censura no hi és convidada. Ho defensaven fa 80 anys artistes alemanys com Hanns Eisler, Ernst Toller i Kurt Tucholsky i ho reivindica ara La Bacanal sense que la idea hagi perdut vigència. Aferrant-se als textos i a les cançons dels autors que van atacar el nazisme des dels escenaris berlinesos, la companyia planta al vestíbul del Teatre Romea la necessitat de combatre el feixisme de les societats europees contemporànies a través de l’art amb Kabarett Protokoll. L’espectacle es va estrenar el 2015 al Círcol Maldà i ara La Bacanal el repesca dins del cicle Off Romea fins al 24 de febrer.

“Pot semblar paradoxal, però el que denuncien aquests autors, coetanis de Bertolt Brecht, s’assembla cada vegada més al que estem vivint avui dia”, afirma la directora del muntatge, Ester Nadal. Amb dramatúrgia d’Helena Tornero i la participació i interpretació d’Oriol Genís, Júlia Genís i Oscar Machancoses -que també s’ha encarregat de la direcció musical-, l’obra situa els espectadors en l’assaig d’un cabaret “que potser s’arribarà a estrenar algun dia”. En l’atmosfera desimbolta de l’assaig, el públic no només observa el muntatge com un testimoni passiu sinó que també en forma part directament. “Els fem participar en números i votar sobre diverses qüestions de l’obra amb unes urnes molt legals”, explica Nadal.

L’Europa del passat i la del present es difuminen entre els lluentons, la música i la màgia de Kabarett Protokoll, que adopta un to lleuger amb gags bufonescos farcits de sarcasme. Rere aquest humor, però, l’espectacle construeix una crítica punyent als autoritarismes i a la manca de llibertat d’expressió apropiant-se de l’actualitat més recent, com la implementació de la llei mordassa i l’1 d’octubre. Nadal indica que han modificat part del guió per adaptar-lo als fets dels últims mesos, però també han mantingut números que, amb el temps i l’evolució política, han adquirit nous significats. “Hi ha un moment en què un policia i un manifestant s’interpel·len amb sonets i poemes -diu la directora-. La reacció del públic ha canviat completament des de l’1-O, no té res a veure amb com rebien l’escena dos anys enrere”.

Precarietat, hipocresia i moral

Sota la bandera escènica d’un manifest estètico-polític, Kabarett Protokoll ataca també la precarietat en el món del teatre, les tenalles de la moral social i la hipocresia política. “Per damunt de tot hi ha una crítica a la manera en què el poder tracta l’opinió i la voluntat del poble -apunta Nadal-. Llegeixes els textos dels autors alemanys i els compares amb la situació actual i se’t posen els pèls de punta”.

A banda de deixar-ne constància, l’espectacle avança cap a una pregunta amb l’objectiu de fixar-la a la ment del públic. “El gran interrogant de l’obra és: quina és la necessitat de fer aquest muntatge?”, planteja la directora, que ja avança part de la resposta: “Els joves no poden estar en un forat negre permanent, és important reflexionar sobre com han d’agafar el seu futur en relació amb el passat i el present. La clau es troba, sobretot, en fer del silenci paraules, en el canvi per evitar errors ja comesos i en la necessitat d’aprendre a desaprendre”.