A la caça dels no usuaris de les biblioteques públiques

Desmuntar la imatge de temple de silenci i potenciar els serveis virtuals són alguns dels objectius del departament de Cultura per atreure més socis

Als anys 20, biblioteques públiques de diferents municipis catalans van oferir per primera vegada prestatgeries amb centenars de llibres. Gairebé cent anys després, s’ha convertit en un servei públic que presumeix de tenir 3.655.160 usuaris (el 55% de la població) i 391 biblioteques amb prop de 14.818.084 de volums. La xarxa no deixa d’estendre’s: en els últims deu anys s’han inaugurat 78 biblioteques.

Però continuen sent un espai aliè per a gairebé la meitat de la ciutadania: hi ha un 45% de la població que no trepitja mai les biblioteques. Entre els no usuaris hi ha sobretot pensionistes, que desconeixen força què els pot oferir una biblioteca: en un 50% dels casos, no disposaven de biblioteca escolar quan eren petits o en tenen un record negatiu. Evoquen la biblioteca com un espai que semblava regit per una dictadura i on s’enviava els alumnes castigats amb un plomall per netejar els prestatges. El perfil dels exusuaris és diferent: són sobretot homes de més de 40 anys que havien utilitzat la biblioteca quan eren estudiants però que ara consideren que no els ofereix res d’interessant.

Contra els tòpics

Carme Fenoll, responsable del Servei de Biblioteques de la Generalitat, no persegueix utopies: “Arribar al 100% de la població és complicat, un 31% no tornaria mai a una biblioteca independentment dels canvis que es fessin en l’equipament”, assegura. Tot i així, Fenoll admet que hi ha molta feina per fer i que les biblioteques tenen un problema d’imatge. “Ens hem de replantejar la imatge que donem, fa molts anys que inaugurem noves biblioteques i la percepció que té bona part de la ciutadania continua estan plena de tòpics”, assegura. El repte és evolucionar: adaptar-se a les necessitats d’una societat en canvi constant.

Les biblioteques fa temps que han deixat de ser santuaris i magatzems de llibres. Però molts d’aquests no usuaris continuen associant aquests equipaments amb el “Xxxxt! Silenci...” “Sobretot les persones grans pensen que els bibliotecaris són persones molt cultes i que segurament no s’hi entendran. Hi ha molta feina per fer en temes de formació. El bibliotecari és algú que s’ha de posar a la pell de l’usuari, facilitar-li la vida -diu Fenoll-. Una de les condicions perquè tornin a la biblioteca és tenir un bon servei professional. Hauríem de preguntar més què vol l’usuari, què necessita”.

Els que es resisteixen a tornar a les biblioteques consideren que ho poden obtenir tot o pràcticament tot a través d’internet. Aquest és un dels altres desafiaments de la xarxa de biblioteques públiques: només un 1,9% dels enquestats associa la biblioteca a la tecnologia digital. “Hem de treballar potenciant les nostres pàgines web, que puguin respondre més a les necessitats de la gent, impulsar el préstec digital audiovisual -el curs vinent engegarem un cineclub digital amb la Filmoteca- i oferir molts més serveis virtuals. Hem de poder oferir més clubs de lectura virtual, i que el carnet d’usuari ofereixi més avantatges”, detalla Fenoll. En definitiva, l’objectiu és que es pugui accedir a la biblioteca sense sortir de casa i amb l’única ajuda del teclat.

La biblioteca física també ha de canviar. “Ha de ser un equipament orientat a la producció i creació, un espai comú de relació i de suport a la formació”, diu Fenoll. “Per exemple, si volem atreure persones de 40 anys, pares amb nens petits, hem de repensar l’espai, oferir alternatives perquè a la biblioteca puguin tenir més recursos educatius”, afegeix. Tot sense oblidar el préstec de llibres.

Sobretot, llibres

Fa poc, la Fundació Bill i Melinda Gates va fer públic un estudi segons el qual la República Txeca era el país amb més biblioteques públiques per quilòmetre quadrat del món. Hi ha una biblioteca per cada 1.971 habitants. Un dels motius de tenir una xarxa tan densa és que el 1919 es va aprovar una llei que obligava cada poble i ciutat a tenir una biblioteca. La llei ha sobreviscut guerres i escissions. Les biblioteques txeques han intentat adaptar-se als nou temps i a les retallades. Però l’estudi de la Fundació destaca una dada: el 92% dels txecs volen que les seves biblioteques, sobretot, continuïn fent el que fan des de principis del segle passat: deixar llibres.

Més continguts de