'Camera Café, la película': un salt al cinema sota l'advocació del fantasma d'Albert Rivera
Arturo Valls lidera aquesta adaptació de la famosa tira còmica que dirigeix el 'chanante' Ernesto Sevilla
'Camera Café, la película'
(2,5 estrelles)
Direcció: Ernesto Sevilla. Guió: Ernesto Sevilla, Raúl Cimas, Miguel Esteban i Joaquín Reyes. 90 min. Espanya (2022). Amb Arturo Valls, Javier Botet i Ingrid García-Jonsson. Estrena als cinemes
Gairebé 13 anys després de la seva última emissió a Telecinco, Camera Café, l'exitosa tira còmica televisiva que feia befa del món laboral amb una combinació força agosarada de registres d'humor, salta al cinema de la mà d'Arturo Valls, coproductor i protagonista principal, i dels chanantes Joaquín Reyes (actor i coguionista) i Ernesto Sevilla, que debuta així com a director de llargmetratges. La pel·lícula recupera la major part dels personatges originals, un ventall generós i ben trobat d'arquetips que van ser clau per al triomf de la sèrie. Però, després d'un pròleg davant de la màquina de cafè en qüestió, trenca amb l'essència del format, la localització única i l'enquadrament fix, per desenvolupar-se per la resta de l'oficina i més enllà.
Quesada, el responsable de vendes a qui encarna Valls, porta les regnes de la narració i també de l'empresa... inspirat pel fantasma d'Albert Rivera, en una de les aportacions més encertades del film. En l'apartat estètic, Sevilla incorpora un reguitzell de referències a l'audiovisual dels noranta, de videoclips a pel·lícules, que llueix més viejuno o tronat que no pas modern, possiblement de manera intencionada. La pel·lícula trontolla tota l'estona en el seu intent de mantenir l'equilibri entre l'obligació de funcionar com a comèdia d'abast comercial que es manté fidel als personatges que estima el públic i la vocació de servir d'espai de creativitat humorística per als chanantes. És en aquest vessant en què ofereix els moments més inspirats, com la seqüència en un multivers que desemboca en una fantasia animada. En el tram final, Camera Café, la película cau en un sentimentalisme absent en el format televisiu per redimir el penques d'en Quesada, i es queda en una comèdia convencional de contorns nostàlgics i petites fugues cap a l'humor absurd o inesperat.
