Carles Santos i Isaki Lacuesta: tots els camins porten a Pere Portabella

Girona“Et portaré un xicot de Vinaròs, que és un jove virtuós amb el piano, que t’interessarà”, va dir el poeta Joan Brossa al cineasta Pere Portabella just quan havien acabat de rodar i muntar la seva primera pel·lícula, No compteu amb els dits (1967). Només faltava enllestir la sonorització i Portabella va acceptar la recomanació del seu amic i es va reunir amb Carles Santos. “Vam tenir una primera trobada sensacional i l'hi vaig encarregar a ell”, recorda ara el cineasta. A partir de llavors, el figuerenc va deixar espais sonors "en blanc" en una quinzena de pel·lícules perquè el músic els omplís amb el seu talent. Una aliança singular i plena de creativitat que ara es pot explorar des d’una altra mirada a l’exposició Acció Santos, que ha inaugurat aquest dijous a la tarda al Bòlit, el centre d’art contemporani de Girona.

“Moltes peces que va compondre Santos només existeixen a les pel·lícules, no es van publicar ni recopilar les partitures”, indica la comissària de la mostra, Ona Balló. L’exposició ressegueix alguns dels seus plantejaments sonors, amb pantalles i auriculars que il·lustren amb fragments de vídeos i sons la relació entre el músic i el cineasta. A més, es presenten tres peces inèdites que Balló va trobar mentre investigava per a la seva tesina. D'una banda, un fragment de 30 segons d’un vídeo que va filmar una artista nord-americana i en el qual diversos artistes de l’època es “venien” a si mateixos. També unes imatges en brut de les proves i pràctiques que van fer abans de rodar el curtmetratge Acció Santos, i la gravació sense editar d’una conversa entre Santos i Portabella. 

Doble homenatge 

Acció Santos és una de les dues exposicions que ha organitzat el Bòlit amb motiu de la distinció com a doctor honoris causa del cineasta per part de la Universitat de Girona (UdG), el 9 de febrer. L’altra mostra és Gosar poder d’Isaki Lakuesta, inspirada i basada en la pel·lícula de Portabella Poetes catalans (1970). En vint minuts de metratge, el figuerenc mostra el Primer Festival Popular de Poesia Catalana, celebrat de manera clandestina el 25 d’abril del 1970 al Price, amb unes 4.000 persones de públic. Hi surten Pere Quart, Brossa, Salvador Espriu i Gabriel Ferrater, que va recitar Cançó del gosar poder. “Són les úniques imatges que es conserven de Ferrater recitant”, destaca el cineasta gironí, que proposa per a la mostra una projecció especial.

El 5 d’octubre del 2020 es va celebrar un recital a la Biblioteca Nacional de Catalunya per commemorar els 50 anys del Primer Festival de Poesia, amb la participació d’una trentena de poetes contemporanis. Lacuesta ho va gravar amb una càmera de 16 mm i, en la projecció de l'exposició, interposa el recital amb retrats dels poetes que hi van sortir. “Vaig demanar a cada poeta que triés un espai per fer-li un retrat i que triessin una paraula, que vocalitzen però ningú sent, i que es veu mentre reciten el poema”, indica Lacuesta, que creu que Portabella és un dels cineastes més destacats del país. “Per a mi el més important que ha fet han estat els documents que deixa a Informe general. Crec que és una de les pel·lícules clau per entendre la Transició, i que té un registre i una forma de filmar que és gairebé impossible d’aconseguir avui en dia”, recalca el cineasta.