Crítica de cinema
Cultura 24/11/2021

'La casa Gucci': Lady Gaga mana en aquesta relectura en clau 'kitsch' d''El padrí'

Ridley Scott s'aproxima a la guerra de poder familiar a can Gucci des de la perspectiva més culebrònica

2 min
Lady Gaga i Adam Driver a la pel·lícula 'La casa Gucci'.

'La casa Gucci'

(3,5 estrelles)

Direcció: Ridley Scott. Guió: Becky Johnston i Roberto Bentivegna a partir del llibre de Sara Gay Forden. 157 minuts. Canadà i Estats Units (2021). Amb Lady Gaga, Adam Driver, Jared Leto, Al Pacino, Jeremy Irons i Salma Hayek. Estrena als cinemes el 26 de novembre.

En poques setmanes de diferència Ridley Scott ha estrenat dos films que desmunten la idealització de dos imaginaris masculins de poder a través d'un personatge femení, El último duelo i aquesta La casa Gucci. Aquí, amb l'excusa de centrar-se en les intrigues de la família italoamericana del títol quan esclata una guerra interna pel control de la seva marca de luxe en plena expansió global, el cineasta reprèn alguns dels arquetips fixats per la trilogia d'El padrí per buidar-los de l'aura tràgica i desvelar-ne, en canvi, cert vessant kitsch. Sobretot –però no només– a partir de Patrizia Reggiani (Lady Gaga), la dona "vulgar" que es casa amb un insípid Maurizio Gucci (Adam Driver) i l'engresca perquè assumeixi les regnes de l'empresa familiar. Lady Gaga converteix Reggiani en una Lady Macbeth amb l'aparença de Sabrina Salerno o de la primera Madonna, una dona determinada a triomfar, primer artífex de l'èxit del marit, després víctima del recobrat classisme de l'home i finalment orquestradora del seu assassinat. En alguns moments es fa difícil discernir què hi ha de pràctica conscient de l'excés i què de paròdia involuntària a La casa Gucci. Però això no impedeix disfrutar davant d'un film que, amb estratègies com situar temes clàssics de l'òpera al mateix nivell que els èxits pop dels vuitanta, deixa clar que a la segona meitat del segle XX no es podia aspirar alhora a l'exclusivitat aristocràtica i al triomf global, de la mateixa manera que ja no es pot traçar una frontera clara entre el gust refinat i el popular.

stats