Cinema
Cultura 28/10/2021

'El último duelo': l'èpica medieval reenfocada des de la perspectiva del Me Too

Ridley Scott demostra que manté la bona forma com a director de grans produccions històriques

2 min
Matt Damon a 'El último duelo'

'El último duelo'

(3,5 estrelles)

Direcció: Ridley Scott. Guió: Nicole Holofcener, Matt Damon i Ben Affleck. 152 min. Estats Units i Regne Unit (2021). Amb Matt Damon, Adam Driver i Jodie Comer. Estrena als cinemes

El nou drama històric del director de Blade Runner i Gladiator sembla estructurat amb l'efecte Rashomon: un mateix esdeveniment, la violació de la Marguerite (Jodie Comer) per part del Jacques (Adam Driver), un antic company d'armes del seu marit Jean (Matt Damon), està explicat des de diferents punts de vista que no concorden. Però Ridley Scott, i els tres guionistes, Damon, Ben Affleck i Nicole Holofcener, duen a terme un canvi clau. Al contrari del film d'Akira Kurosawa que va inspirar aquest recurs, aquí una de les perspectives es considera la veritable. El último duelo no pretén qüestionar l'accés a una veritat objectiva a partir de testimonis subjectius com feia el clàssic japonès, sinó evidenciar com l'experiència femenina de la violència masclista ha quedat invisibilitzada o tergiversada per les visions masculines erigides en relats hegemònics i universals.

Tràiler d''El último duelo'

Inspirada en un cas real a la Normandia del segle XIV, El último duelo demostra la perícia de Scott per conduir una èpica medieval d'aires clàssics i personatges sòlids, un film en què el batec físic de la història encara es fa notar en les localitzacions i les batalles, en lloc d'abandonar-se al simulacre digital que domina les produccions d'època. Però l'estructura a priori destinada a atorgar complexitat a la pel·lícula acaba derivant en certa simplificació del missatge que vol proclamar. Els dos homes protagonistes encarnen sengles tradicions qüestionades de masculinitat: el Jean, com el cavaller íntegre i rude, en oposició a l'espavilat i llibertí Jacques. Tanmateix, cap dels dos deriva en la mera caricatura. Tot i que la Jodie Comer de Killing Eve injecta al personatge tot de matisos, la Marguerite, en canvi, queda reduïda a encarnar el contrapunt feminista, sense més complexitats o aspiracions. Aquesta contradicció s'accentua en el tram final, quan l'atac a la dona sembla una excusa perquè els dos homes recuperin el protagonisme en el duel del títol que els acaba enfrontant, que d'altra banda és un dels millors moments d'aquesta pel·lícula que guarda com a principal sorpresa el paper secundari que s'ha reservat Ben Affleck.

stats