PATRIMONI CULTURAL: CASTELLS

Visita al castell de la Suda: Mirador privilegiat del riu, el Port i Tortosa

Els musulmans el van bastir com la Suda de Turtuxa al segle VIII, Ramon Berenguer IV en va fer castell reial al XII, i des de principis del XX és Parador de Turisme
L’entrada al castell de la Suda, que és també l’accés dels clients al Parador de Turisme / FOTOS: TJERK VAN DER MEULEN

Com ahir al castell de Miravet, tinc la sensació que controlo el riu des d’aquí dalt on soc, el punt més alt de la torre del castell de la Suda, de Tortosa, situat una cinquantena de metres per sobre de l’Ebre. Fa anys que no hi ha gaire trànsit al riu. S’ha traslladat a altres llocs. Segles enrere era la carretera principal, un continu anar i venir de llaguts i altres embarcacions diverses. La major part eren de mercaderies, però també n’hi havia alguna de passatgers, com el Vapor Anita, que va connectar el Delta i Tortosa fins a finals dels anys 20 del segle XX.

“Ara veus força ponts que creuen el riu, però del segle XIII al XIX tan sols dos ponts permetien travessar l’Ebre en tot el seu recorregut: el Pont de Barques (una singular passarel·la de fusta muntada sobre un conjunt de barques, aquí a Tortosa) i un altre pont a Saragossa”, em diu en Jordi Mulet, que m’acompanya. En Jordi és professor d’història i gestor cultural, i des de fa poc president d’Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa.

“Mira, aquesta és la càmera d’ El temps de TV3”, em diu en Jordi. La tinc al costat, dalt de la torre. Esclar, Televisió de Catalunya tria els millors llocs per proporcionar bones imatges als seus espectadors.

Avui fa un dia ben net. El vent escombra els núvols que volen instal·lar-se, ni que sigui una estona, al quadre que tinc davant: la ciutat de Tortosa, amb lo riu Ebre, lo Port -com en diuen aquí als Ports de Tortosa-Beseit-, la serra de Cardó i el coll de l’Alba.

Veig les muralles avançades, construïdes en diverses conteses bèl·liques, a partir dels segles XVI i XVII, per defensar el castell. I el barri antic, amb força cases deshabitades: fa uns anys el barri es va omplir d’immigració, però quan va baixar la feina es va buidar.

Als meus peus tinc la catedral. “Està inacabada”, em diu en Jordi Mulet. “L’explicació és que els Borbons van començar a demanar impostos i no hi havia diners per a tot. Però estem parlant d’una hipòtesi, no està escrit enlloc. I molts mestres d’obres duraven poc, a causa de conflictes bèl·lics, malalties...”, m’explica en Jordi. “A més, la catedral té els fonaments molt a prop del riu, i no era bo posar-hi massa pes. A Tortosa hi ha petits rius subterranis, tant derivats del mateix riu Ebre com d’aigua que ve de les muntanyes”. “No m’has dit què hi falta, a la catedral...”, dic al meu guia quan descendim de la torre del castell. “Es volia fer més alta, i amb dues torres a la part de la façana! Aleshores hauria tapat la vista als soldats d’aquí dalt”, comenta en Jordi Mulet, que de menut, a les tardes de bon temps, ja venia caminant amb la seva iaia i el seu germà al castell de la Suda. Avui, per descomptat, també ha pujat a peu.

En Jordi té una vinculació molt especial amb la Suda: “El meu iaio, que era constructor, va participar en bona part del disseny del Parador de Turisme de Tortosa. Recordo haver vist de petit, a casa seva, plànols i esbossos del Parador”.

Des de la dècada dels setanta el castell de la Suda acull un Parador de Turisme. Els Paradors de Turisme formen una xarxa estatal que va iniciar-se l’any 1928 amb l’obertura del Parador de Gredos. Uns quants Paradors estan instal·lats en castells, com és el cas de la Suda de Tortosa o el castell de Cardona. És una bona manera de preservar-los. Fa temps que la Generalitat ha demanat la gestió de la xarxa de Paradors, que depèn de l’Estat, però crec que ara té altres prioritats.

Tot sovint en Jordi ve a cantar al restaurant del Parador de Tortosa, amb un grup, La Tuna Folk, per a esdeveniments diversos. Al restaurant, i a les sales i habitacions del Parador, és difícil trobar algun element de l’època en què aquest castell era musulmà. Un dels pocs que hi veig és una làpida funerària àrab en memòria d’un dels governadors de la Taifa de Tortosa, que prové del petit cementiri àrab que hi ha al mateix turó. “No hi ha altre Déu que Al·là, únic i sense igual. Déu beneeixi Mahoma, el seu servent i missatger”, hi llegeixo. Fa poc en aquest cementiri es van trobar monedes de l’època.

A l’esplanada que hi ha davant del castell hi veig una entrada enigmàtica, amb unes escales que baixen cap a no sé on... cap a les entranyes de la terra. “És un pou”, em revela en Jordi mentre ens hi acostem. “Arriba fins al riu. Era una via d’escapatòria del castell. I va servir en diferents èpoques d’amagatall, de presó... Hi havia forns per fer el pa i fins i tot petits allotjaments”. “Però si era un pou, i tenia aigua, ¿com és que tenia totes aquestes altres funcions?”, li dic. “Probablement l’aigua era força avall, i devien tenir un sistema mecànic per pujar-la”, suggereix.

“¿Saps que a la catedral i d’altres indrets de Tortosa neixen altres passadissos subterranis cap al riu, fets per escapolir-se o amagar-se en època medieval?”, em diu en Jordi. “Alguns d’aquests passadissos es van fer servir com a refugi durant la Guerra Civil Espanyola [en aquesta contesa van rebre la catedral -va caure una bomba a la nau central- i el castell]. Fins i tot es diu que hi ha un passadís que creua el riu Ebre per sota, però jo no l’he vist mai”, diu en Jordi amb un somriure. “De fet, crec que ningú l’ha vist”, afegeix.

Turtuxa, “la llunyana”

Els musulmans van arribar a Tortosa entre els anys 716 i 718. Aleshores Dertosa, com l’anomenaven els romans, va passar a dir-se Turtuxa, que en àrab vol dir “la llunyana” (perquè era l’enclavament més allunyat de Còrdova, la capital de l’Al-Àndalus). Més endavant es convertirà en la capital de la Taifa de Turtuxa, que comprendrà un ampli territori: bona part del que avui són les comarques del Baix Ebre i el Montsià.

D’entre les empremtes que els musulmans van deixar a Tortosa, a més del castell de la Suda i del cementiri que hi ha al mateix turó, cal destacar una mesquita, que és sota la catedral, i la instal·lació de clavegueram.

Ciutat i castell van ser conquerits l’any 1149 per Ramon Berenguer IV. No amb una batalla sinó per una capitulació. Aleshores la Suda esdevé castell reial. Jaume I explica a El llibre dels feyts que va dormir-hi uns dies.

Més continguts de