Càtars, bruixes, genis i bandolers per vendre Catalunya
Onze rutes per la història i el patrimoni consoliden el país com a terra de marques culturals
BarcelonaEntrar en una cabana d'un banyolí del neolític, perdre's en l'immens menjador d'un casalot indià de Begur, passejar per la platja que va inspirar Miró o conèixer bruixes que fan molta menys por que els seus torturadors. En els últims anys a Catalunya han proliferat les rutes i les propostes que permeten reviure diferents episodis de la història del país.
El neolític a Banyoles
L'únic jaciment lacustre de la península Ibèrica
La Draga, a Banyoles, és l'únic jaciment situat dins d'un llac de la Península. No ha envellit perquè ha estat submergit durant milers d'anys sota l'aigua. El Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles l'ha fet emergir perquè els visitants puguin fer una immersió sense escafandre en el període neolític. Han reproduït, amb pals de roure relligats amb un entramat de branques d'avellaner i una capa de fang, les cabanes de l'època. L'interior és com fa 5.000 anys: les cases estan ambientades amb objectes que s'han trobat en el jaciment i mostren com els primers banyolins treballaven amb el sílex o encenien el foc. L'última troballa és de l'estiu passat: l'arc neolític més antic d'Europa.
www.arqueoxarxa.cat
Els ibers encara resisteixen
A Calafell han reconstruït totalment un poblat ibèric
La cultura ibèrica a Catalunya, que es va desenvolupar entre els segles VI i I aC, ha deixat com a llegat un patrimoni arqueològic tan monumental com espectacular. Hi ha els poblats d'Ullastret, Olèrdola, Tàrrega, Ca N'Oliver, Tornabous... El 1992 la ciutadella ibèrica de Calafell va ser reconstruïda amb tot el poblat ibèric, en un projecte de recreació a escala natural. Visitar-lo és com fer un viatge en el temps i plantar-se al segle II aC, quan el cònsol romà Cató el Vell va arribar a Hispània disposat a aixafar la revolta de les tribus ibèriques i anihilar-ne la cultura. Els arqueòlegs l'han excavat i reconstruït amb el mateix material que van fer servir els cossetans al segle III aC.
www.arqueoxarxa.cat
Empòrion
Una colònia grega contemporània i multicultural
La colònia grega més important d'Occident, que va estar enterrada durant dinou segles -amb la imponent estàtua del madur Asclepi o Esculapi restituïda des del 2008-, ja és en bona part visible. Empúries és un dels únics llocs on es pot veure com ha evolucionat la cultura grega al llarg dels segles. I un exemple d'una cosa tan contemporània com la multiculturitat. Era un port marítim comercial on tothom convivia sense problemes. Hi havia grecs, ibers, comerciants púnics i alexandrins.
www.mac.cat/Seus/Empuries
Roma a Tarraco i Badalona
Recórrer cases romanes i el llegat de l'emperador August
L'amfiteatre, el circ, les muralles, el fòrum i l'arc de Berà estan incòlumes. Avui encara es pot recórrer la capital d'una de les províncies més antigues de l'Imperi Romà: Tarraco. La important necròpolis romana, però, no es pot visitar. Els morts que s'hi van enterrar entre els segles III i VI dC estan sumits en l'oblit.
A Badalona encara s'hi fan troballes. Aquesta ciutat del barcelonès ha batallat sempre per conservar el seu patrimoni romà i fer-lo conviure amb la modernitat: la casa dels dofins s'ha preservat i, a sobre, hi ha habitatges moderns. Al seu museu es poden recórrer 3.400 metres de subsòl romà i veure com vivien els romans -també en la intimitat, en una exposició temporal sobre sexe- a l'època del seu màxim esplendor.
www.arqueoxarxa.cat
Els orígens de Catalunya
Huguet el trobador, el comte Arnau i Guifré el Pilós
El comte Guifré el Pilós, l'abat Oliba, l'abadessa Emma, el mite del comte Arnau i la llegenda dels Nous Barons. Història, mites i llegendes que van tenir com a escenari el Ripollès i que ara es poden conèixer amb tot detall amb els centres d'interpretació i espais museïtzats de la ruta de comtes i abats. El Centre d'Interpretació del Monestir de Ripoll, acabat d'inaugurar, treu a la llum els secrets del monestir fundat el segle IX per Guifré el Pilós.
www.terradecomtes.cat
Els secrets dels claustres
Els monestirs en què van ser enterrats els monarques catalans
Santes Creus conserva la tomba de Pere el Gran, de qui ja no queden pràcticament secrets després del CSI que li van practicar 30 científics catalans. Aquest monestir cistercenc amaga també uns capitells únics a Europa, perquè estan profusament decorats. Vallbona de les Monges és l'únic de la ruta del Cister que ha conservat ininterrompudament la comunitat femenina durant més de 850 anys. El monestir de Poblet, on els monjos viuen encara en dependències emmurallades, una peculiaritat que el fa únic al món, és encara molt viu. Organitza activitats culturals i conserva una magnífica biblioteca, els arxius de Tarradellas i sobretot un espai arquitectònic únic. La ruta del Cister, però, és molt més que els seus monestirs: els castells de Gaià, els cellers modernistes, les viles medievals...
www.larutadelcister.info
L'últim bastió templer
Miravet i el testimoni del seu passat andalusí
A mitjans del 1153 Miravet, l'últim reducte musulmà de l'Ebre, va caure en mans cristianes i els templers es van escarrassar a construir una autèntica fortalesa. Quasi mil anys després arqueòlegs i arquitectes han desenterrat tot el que ells havien ocultat. Avui es poden veure les cavallerisses o la imponent nau del refetor. Miravet viuria un altre setge anys després de la conquesta cristiana. Va ser en aquest impressionant castell on Jaume II va acabar amb l'ordre del Temple.
www.mhcat.cat/monuments
El camí dels càtars
Un sender de llarg recorregut que travessa els Pirineus catalans
Un dels últims punts de resistència càtara va ser el castell de Montsegur. Corria el 1244 i els que van resistir van preferir morir cremats abans que lliurar-se. Després de la desfeta, els càtars van travessar els Pirineus i es van refugiar a casa dels nobles catalans. Berga, Bagà i Gósol o Josa del Cadí van convertir-se en territori càtar. Avui el recorregut que fan es pot resseguir en el sender de llarg recorregut GR-107.
www.camidelsbonshomes.com
Ballar amb el dimoni
Bruixes i bandolers als boscos del Montseny, Guilleries i Lluçanès
Entre el 1618 i el 1622 més de 400 dones van ser acusades de bruixeria, processades i executades. L'única prova que hi havia contra elles era la seva pròpia declaració, arrencada sota tortura. A la mateixa època, entre el segle XVI i XVII, van prosperar les quadrilles de bandolers, capitanejades per personatges carismàtics com Serrallonga i Rocaguinarda. Als pobles i boscos del Montseny, les Guilleries i el Lluçanès es pot resseguir la seva història. S'organitzen fires, mercats, balls de bruixes, estius bandolers... A Olost hi ha un centre dedicat a Perot Rocaguinarda i a Sant Feliu Sassera un centre d'interpretació de la bruixeria.
www.viladrau.cat
La intimitat dels indians
Ruta per les espectaculars cases dels 'americanos'
Casalots amb moltes arcades, frescos amb paisatges d'ultramar, jardins interiors... Són les mansions que es van construir els indians que van fer fortuna a Cuba la primera meitat del segle XIX. La ruta pels municipis indians de la costa catalana permet conèixer com vivien els americanos . A Begur, la població que més bé conserva aquestes cases, es pot entrar a algun casalot on encara hi viuen els hereus dels indians i el primer cap de setembre se celebra la fira dels indians. A Llofriu (Palafrugell) hi ha el centre d'interpretació Bassa-Rocas, i a Lloret de Mar es fan visites teatralitzades.
www.municipisindians.cat
La inspiració dels genis
Els paisatges que van seduir Miró, Picasso, Gaudí i Casals
A la platja de la Pixerota, a Mont-roig del Camp, Joan Miró anava diàriament a fer exercisis de gimnàstica i dibuixos a la sorra. A l'església del Vendrell hi ha l'orgue que Casals va començar a tocar als nou anys. Picasso va quedar tan fascinat pels Ports de Besseit que va decidir quedar-s'hi a dormir, en una cova. A Reus, un nou espai d'interpretació permet entendre les claus de l'arquitectura de Gaudí. La Costa Daurada i les Terres de l'Ebre van inspirar els quatre catalans més universals. La Ruta dels Genis desvela què és el que els va fascinar tant.
www.elpaisatgedelsgenis.cat