'La chica del brazalete': ¿Es pot conèixer de veritat la persona que més estimes?

La chica del brazalete

(3,5 estrelles)

Direcció i guió: Stéphane Demoustier. França, 95 minuts, 2019. Amb Melissa Guers, Roschdy Zem, Chiara Mastroianni, Anaïs Demoustier. Estrena als cinemes el 12 de febrer

"Què sabem nosaltres dels adolescents de setze anys?": la pregunta que l'advocada de Lise Bataille llança al tribunal que la jutja per l'assassinat de la seva millor amiga és també la qüestió central d'un drama judicial que és, en el fons, un melodrama familiar. Des de la seva estilitzada escena d'obertura –un gran pla general que, mitjançant un tràveling d'acostament a la jove, transforma una idíl·lica estampa familiar en una pel·lícula criminal– La chica del brazalete situa Lise com l'enigma a resoldre, no només per als jutges sinó, sobretot, per als seus pares.

Stéphane Demoustier aplica una mirada entomològica –un distanciament ja present en el pla general inicial– a un cas criminal del qual només veiem les conseqüències. El film combina així les seqüències del judici, en què la vida privada de Lise és revelada davant d'uns pares atònits (Mastroianni i Zem, excel·lents), amb escenes familiars en què els progenitors s'enfronten, de formes distintes, als seus principals enemics: el dubte i la culpa. Aquest pertorbador i auster drama destaca pels seus intèrprets, en particular Anaïs Demoustier (germana del director), però, sobretot, la debutant Melissa Guers com a Lise. L'opacitat del seu rostre –una superfície tan llisa com els nombrosos vidres o miralls on es reflecteix– no desentonaria en un film d'Otto Preminger, un cineasta tan assidu als judicis fílmics com a heroïnes indesxifrables els rostres de les quals amaguen "insondables abismes interiors", com diria Carlos Losilla.