'La gaviota', una adaptació de Txékhov bonica però desangelada

'La gaviota' compleix a priori amb el que s'espera d'un film d'aquest tipus. L'exquisida ambientació visualitza el context de les obres d'Anton Txékhov, aquella bella serenitat pròpia de la Rússia rural que amaga un remolí de frustracions. La selecció d'intèrprets és un goig. El paper de la Irina, l'actriu veterana incapaç de mostrar cap mena de generositat, li escau de meravella a Annette Bening, mentre que Saoirse Ronan s'ha convertit en l'actriu recurrent per al rol de jove vulnerable i resistent alhora, com li passa a la malaurada Nina. Michael Mayer, director amb més experiències a Broadway que a Hollywood, vol allunyar la pel·lícula de la idea d'encarcarament que s'associa a les adaptacions teatrals a base d'una càmera sempre mòbil que individualitza els personatges. El director es manté fidel al text i sobretot en subratlla el xoc generacional, amb l'actriu i el novel·lista ja situats que estronquen el talent artístic i el futur dels dos joves. Malgrat tot, aquesta gavina cinematogràfica no captura el desfici que amara el drama ('comèdia', en deia ell) de Txékhov.