Angelina Jolie: "Estimo els Estats Units, però ara mateix no els reconec"

Enviat especial a Sant SebastiàQue els actors i actrius siguin figures públiques de les quals coneixem –o creiem conèixer– les penes i alegries al detall fa que, de vegades, sigui difícil desvincular un paper que interpreten de la seva vida personal. Això passa amb Angelina Jolie i la pel·lícula que ha presentat aquest diumenge al Festival de Sant Sebastià, el drama ambientat en el món de la moda, Couture, en el qual l’actriu interpreta una directora de cinema a qui, durant el rodatge d’un fashion film a París, li diagnostiquen un càncer que l’obligarà a prendre decisions dràstiques sobre el seu cos i la seva vida, com la mateixa Jolie va haver de fer quan van practicar-li una doble mastectomia per prevenir l’alta probabilitat que tenia de desenvolupar càncer de mama i ovaris, una malaltia que ja va provocar la mort de la seva mare als 56 anys. Angelina Jolie ja en té 50, i a Couture no només exhibeix la seva gran bellesa madura, sinó que és un dels seus papers més sòlids dels últims anys.

Val a dir que Jolie no és l’única protagonista de Couture, un film coral en què la directora francesa Alice Winocour retrata les interioritats de la indústria de la moda a través de les històries de diverses treballadores d’aquest món, des de la costurera que ha de cosir el vestit principal d’una desfilada fins a la maquilladora amb vocació d’escriptora o la inexperta model de Kènia que aterra a París per convertir-se en la nova cara d’una marca de moda. El personatge amb més consistència dramàtica és, això sí, la Maxine que interpreta Jolie, una cineasta que, enmig d’un divorci amb el seu marit, fa equilibris entre la maternitat i la feina fins que el càncer canvia les seves prioritats. Evidentment, quan la pel·lícula mostra el xoc de la Maxine al sentir la paraula càncer o la dificultat per digerir els tractaments que proposa el seu oncòleg, és inevitable pensar en el rerefons biogràfic que travessa les imatges.

L’actriu nord-americana, que només ha passat unes hores a Sant Sebastià i ni tan sols fa nit a la ciutat –l’endemà té rodatge a Anglaterra–, ha recordat la decisió que va prendre sobre la seva salut i que la connecta al personatge que interpreta. “Vaig fer-me una doble mastectomia i vaig extirpar-me els ovaris perquè la meva mare i la meva àvia van morir molt joves. No estic dient que tothom hagi de fer el mateix, però és important tenir l’opció, i no em penedeixo d’haver-ho fet”, explica l'actriu. Per a Jolie, el càncer afecta “d’una manera particular les dones” i les fa sentir “vulnerables i soles”, i ha confessat que llegint el guió no s’esperava que l’home amb qui té un afer després de conèixer el diagnòstic (Louis Garrel) “reaccionés de la manera en què ho fa, i que el desig fos una part important de la pel·lícula”. “És important per seguir sent una dona sentir-se desitjada, i si estimes algú que passa per això ho hauries de tenir present”, ha rematat.

Garrel, que interpreta un director de fotografia i comparteix escenes íntimes amb Jolie, ha celebrat que una pel·lícula sobre el càncer “parli també sobre sexe”. “Normalment, quan el cinema toca aquesta tema sempre ho fa des del patetisme, però aquest no és el cas”, ha celebrat l’actor, que ha afegit davant els somriures de la resta de l’equip de Couture que “els homes, a més, són molt fàcils d’erotitzar, els exciten coses molt estranyes”. No és la primera vegada que Jolie mostra el seu cos al cinema després de la mastectomia –ja ho va fer el 2015 a Davant del mar, que dirigia ella mateixa–, però fer-ho des de la fragilitat que experimenta la Maxine afegeix un punt de valentia i veritat a les imatges.

Durant el seu pas fugaç per Sant Sebastià, Jolie també ha parlat del turbulent moment que viuen els Estats Units, però sense entrar en detalls ni citar Donald Trump: “Estimo el meu país, però ara mateix no el reconec. I qualsevol cosa que divideixi la gent o que limiti la llibertat personal és perillosa. Són temps perillosos, i fins i tot has d’anar amb compte amb el que dius en una roda de premsa”. Se l'ha vista més còmoda, i fins i tot emocionada, recordant la seva mare. "M'és molt difícil parlar d'ella sense plorar. Sempre tinc a prop el seu collaret [que també llueix a la pel·lícula] i les seves cendres. Penso molt en ella", confessa Jolie.

Del ‘cruising’ a la residència d’avis

La competició oficial també ha acollit el retorn al festival dels Moriarti, el col·lectiu de cineastes bascos al darrere de títols com Marco, La trinchera infinita o Handia. A Maspalomas, un home homosexual i septuagenari acostumat a viure al dictat del seu desig a la vila canària de Maspalomas –un destí habitual del turisme gai amb unes dunes de sorra ideals per al cruising– es veu obligat, a causa d’un ictus, a tornar a Sant Sebastià i viure en una residència per a gent gran, un entorn conservador en el qual es veu empès a tornar a l’armari, que és on havia viscut la primera meitat de la seva vida. La pel·lícula, que firmen com a directors Jose Mari Goenaga i Aitor Arregi, té valor com a retrat sociològic de l’evolució de les persones del col·lectiu LGTBI que no van poder gaudir amb llibertat de la seva sexualitat durant una joventut que va coincidir amb els anys més grisos del franquisme, però tendeix al patetisme quan aborda el romanticisme tardorenc del protagonista, i també a un cert esquematisme sentimental en la represa de relacions amb la filla que va abandonar fa molts anys per abraçar la seva identitat sexual.