Càstig exemplar als xarlatans de la medicina

James Wan es presentava en societat ara fa vint anys amb aquesta franquícia que duia fins a les últimes conseqüències la barreja de sadisme i desolació moral del psychothriller dels anys noranta. Ben aviat delegaria la feina en els seus col·laboradors, i des que Jigsaw va morir a la setena entrega, la saga ha anat creixent amb annexos a la història principal. Saw X se situa entre els capítols primer i segon: abatut pel càncer cerebral que el té enfadat amb el món, l'avi punyetes interpretat per Tobin Bell viatja a Mèxic per sotmetre's a un tractament experimental que podria, ai, retornar-li el gust per la vida. Quan s'adona que l'han entabanat, esmolarà de nou el seu enginy per fer-ho passar malament als treballadors precaris que l'han atès i a la farsant que mou els fils de l'operació.

Les mans tremoloses de Bell i el seu rostre demacrat aporten certa vulnerabilitat a aquest híbrid de telefilm tronat de sobretaula i concert de cambra d'esbudellaments i mutilacions. Això no és necessàriament dolent, i tant de bo arribessin més productes dissonants a un audiovisual cada cop més asèptic, però tampoc és res de l'altre món: Kevin Greutert ja s'havia encarregat d'un parell d'entregues de la saga i el que ens ofereix són dues hores d'espectacle continuista, prou recargolat per satisfer els incondicionals i prou rutinari per als que pensen que el cinema de terror pot ser alguna cosa més.