Obituari
Cultura  /  Cinema 24/01/2023

"Què havies fet perquè t'estimés tanta gent, Agustí?"

Actors com Nora Navas, Blanca Portillo, Marisa Paredes, Roger Casamajor i la màxima representació insitucional acomiaden el director de cinema

3 min
Isona Passola al fineral d'Agustí Villaronga

Barcelona"Què havies fet perquè t'estimés tanta gent, Agustí?", li preguntava la directora de cinema Rosa Vergés a un enorme retrat en blanc i negre d'Agustí Villaronga situat a l'altar del Tanatori de Sant Gervasi. Havia sonat la banda sonora d'El ventre del mar i, com si fos el decorat d'un naufragi, el cel gris i encapotat de Barcelona acompanyava aquest dimarts al migdia l'emotiu comiat del cineasta mallorquí, que va morir diumenge.

La seva família de Mallorca –el seu company, germanes, nebots– i la família del cinema –molts a qui el seu do havia tocat: Josep Maria Civit, Blanca Aysa, Núria Prims, Bruna Cusí, Oriol Pla, Marcel Borràs, Àlex Brendemühl, J.A. Bayona, Frederic Amat, Teresa Enrich, els companys del CIPLA, el curs d’audiovisual que als anys 70 estava integrat a l’Institut del Teatre–, a més de la màxima representació institucional catalana i balear, s'han trobat per celebrar entre llàgrimes "la sort i l'alegria d'haver conegut l'Agustí, d'haver-hi treballat i d'haver-lo vist crear –deia Marisa Paredes, que va actuar a la seva opera prima, Tras el cristal–. Des del moment que va aparèixer vaig saber que tenia davant meu un poeta". L'actriu Blanca Portillo, a qui Villaronga havia dirigit a El testamento de María, assegurava haver quedat sense paraules per l'absència "del meu marit, el meu company, el meu sant Josep". Per això ha recorregut a Neruda, "este amor, amor, no ha terminado, / y así como no tuvo nacimiento / no tiene muerte, es como un largo río".

"Ser amiga teva era el més important –explicava, emocionada, l'actriu Nora Navas–. Quan rodàvem Pa negre sempre et buscava per estar al teu costat. El dia que rodàvem l'escena de la presó em vas dir, generós com sempre: «Espero que aquesta pel·lícula et vagi bé». I jo et vaig dir: «És igual, l'important és que ara som amics». «Bé, encara no», em vas dir, i vaig pensar que ho aconseguiria. I van venir els estius en què m'adoptaves a Mallorca, jo sempre volia ser al teu costat i notava que cada vegada m'estimaves més –deia, recordant com li agradava la nit, el "mamoneo" i el xiuxiueig, i també les converses profundes i espirituals–. Eres únic. Estaves tan per sobre de tots!"

El president Pere Aragonès, la presidenta Francina Armengol, la consellera de cultura, Natàlia Garriga, i la presidenta del Consell Insular, Catalina Cladera, al funeral de Villaronga
Blanca Portillo al funeral del seu amic, el director Agustí Villaronga

"Eres bàsicament un home bo, compassiu, per a qui l'altre sempre era important, amb capacitat d'entendre les persones, fins i tot les dolentes", deia la productora Passola, que va néixer exactament el mateix dia que Villaronga: "Dos taures, tossuts". "Les teves pel·lícules les entenia tothom perquè tocaves l'ànima humana des de dins. Has esdevingut un clàssic", afegia Passola. El fundador de Filmin –que ja té un apartat dedicat a Villaronga a la plataforma–, el mallorquí Jaume Ripoll, recordava que amb dotze anys va robar el VHS de Tras el cristal del videoclub del seu pare per veure-la d'amagat: "A quanta gent ha canviat la vida, a Mallorca! És un director de primera magnitud i el més gran que ha tingut i tindrà les Balears".

Rosa Vergés recordava que el tram final de malaltia el va fer patir, però també li va permetre acomiadar-se, en una "última seqüència amb flashbacks del passat i el present, on sortíeu molts de vosaltres", deia davant unes 200 persones. També recordava "el gir de guió" que suposa que la seva última pel·lícula sigui una comèdia que veuran amb llàgrimes als ulls. I ironitzava amb el fet que com que els premis Gaudí passats no es va premiar El ventre del mar, va decidir adormir-se dijous però morir-se diumenge, dia de la gala, "per pujar moltes vegades a l'escenari".

L'actor Roger Casamajor, còmplice d'El mar i altres films, citava justament Blai Bonet per recordar Villaronga: "L'home és com el mar: penetra i és penetrat". "L'Agustí ha penetrat dins els nostres cors i els ha omplert de llum. Ens ha donat tant, ens seguirà donant tant... Sigui on sigui, deu estar fumant i prenent-se un gintònic. Gràcies, Agustí".

stats