Mariano Barroso: "Fer pel·lícules com 'Alcarràs' és l'única manera de lluitar contra el centralisme del cinema espanyol"

BarcelonaUna projecció de Cinco lobitos presentada per la directora Alauda Ruiz de Azúa i l'actriu Laia Costa inaugura aquest dilluns a la Filmoteca la programació regular de l'Acadèmia del Cinema Espanyol a Catalunya. És la primera vegada en els seus 36 anys d'història que l'Acadèmia espanyola, molt activa a Madrid, organitza activitats de manera estable a casa nostra, una circumstància que el mateix president de la institució, el director Mariano Barroso (Barcelona,1959), assegura que no entén: "No té explicació. Bé, sí que la té: ara mateix estic anant a Alacant en un AVE que triga dues hores, i de Barcelona a Alacant se'n triguen cinc. Amb el cinema passa el mateix".

El segon president català de l'Acadèmia espanyola –el primer va ser Mercedes Sampietro entre el 2003 i el 2006– no té pèls a la llengua a l'hora de parlar del centralisme de la indústria del cinema espanyola. "La realitat és que la major part de les productores, plataformes i canals de televisió són a Madrid, però el talent està per tot arreu, i a Catalunya en concret hi ha un talent i una creativitat fonamentals per al cinema espanyol –diu–. El cinema no té fronteres, però la indústria crea desigualtats". Sobre la creixent concentració de producció a Madrid i la fuita constant de professionals catalans que provoca, Barroso creu que només s'hi pot lluitar "fent pel·lícules com Alcarràs", que tot i tenir com a productora principal la madrilenya Avalon veu com a "essencialment catalana". "Són els cineastes els que, transmetent la seva personalitat i passió pel territori, poden fer que una pel·lícula no estigui tenyida de centralisme", subratlla el director.

El president que va fer viatjar els Goya

L'inici de les activitats a Catalunya de l'Acadèmia espanyola arriba quan el mandat de Barroso està a punt d'acabar ("Fa temps que hi treballem, però a les institucions tot és increïblement lent", justifica ell), però la seva voluntat descentralitzadora és evident en la vocació viatgera dels Goya, que en els últims anys s'han celebrat a Sevilla (2019), Màlaga (2020 i 2021) i València (2022). "Descentralitzar és fonamental. Sembla que tot passi a Madrid, però a Espanya hi ha molts altres llocs i estem en converses amb moltes ciutats", diu.

Una d'elles, per cert, és Barcelona, que va presentar la seva candidatura al març. "Seria meravellós que els Goya tornessin a Barcelona, on ja van ser el 1999, sobretot perquè hi ha poques ciutats amb un auditori que s'ajusti tant a les necessitats de la gala com el del Fòrum –diu–. Però em sembla que per a l'any que ve seria molt precipitat. Tot i que els Goya se celebrin al febrer o març, cal molt de temps per preparar la cerimònia i només fa dos mesos que l'Ajuntament de Barcelona va anunciar la seva disposició". L'any que ve, tanmateix, el discurs a la cerimònia no l'haurà de fer Barroso, sinó el nou president de la institució, que es coneixerà el 4 de juny. S'hi han presentat quatre candidatures, liderades respectivament per la productora Valérie Delpierre, l'actriu Luisa Gavasa, la directora de fotografia Teresa Medina i el director Fernando Mendéz-Leite. Barroso no donarà el seu suport a cap candidatura, però espera "que guanyi algú amb ganes de treballar per a la institució".