Crítica de cinema
Cultura  /  Cinema 18/05/2022

'No te quiero': l'ambient miserable i hostil d’un poble dels Urals fet pel·lícula

Lena Lanskih debuta amb un film sobre una adolescent violada pel seu germanastre

2 min
Una imatge de la pel·lícula 'No te quiero'

'No te quiero'

(2,5 estrelles)

Direcció: Lena Lanskih. Guió: Lena Lanskih i Ekaterina Perfilova. 109 minuts. Rússia (2021). Amb Anastasiia Strukova, Olga Malahova, Vladimir Shabelnikov. Estrena als cinemes el 20 de maig

“No somriguis! La gent es pot preguntar per què estàs contenta”, exclama la mare de la Vera. I, com a mínim, la directora Lena Lanskih fa cas d’aquest estrany consell. La seva opera prima, No te quiero, és un film privat de qualsevol espurna d’alegria. En justícia, cal dir que el drama que explica no convida precisament a fer xerinola: la Vera és una adolescent que ha donat a llum un nadó després que el seu germanastre la violés. En comptes de suport, el seu entorn només li ofereix rebuig i vergonya, fins al punt d’haver d’amagar l’existència de la seva filla, de la qual s’intenta desfer en diverses ocasions. El relat, doncs, no deixa marge per a les bromes, però per sostenir un to tan agre i dur cal un pols ferm que la posada en escena no arriba a assolir, tot i la seva determinació. La uniformitat amb què descriu l’ambient miserable i hostil d’un poble dels Urals xoca amb el caràcter voluble i desorientat de la protagonista, que viu un debat entre l’afecte irracional envers la criatura i el rebuig de la seva nova realitat, inclosa la del seu propi cos (les escenes que descriuen les rutines d’estranyesa física són, amb diferència, les més interessants del film). Potser per això, la concatenació d’accions insostenibles que configura el tram final de la pel·lícula sona més a automatisme d’una proposta que ha arribat a un carreró sense sortida que a la veritat irracional d’un personatge al límit.

stats