'El pasajero', un Collet-Serra de pols ferm i càmera vigorosa
A Hitchcock li encantaven els trens, i al seu hereu De Palma, encara més. Però em sembla que a Jaume Collet-Serra li agrada més el primer. I li deu encantar Alarma a l’exprés (1938), on una venerable anciana desapareixia sense deixar rastre del tren on viatjava. Se’n detecten sucoses influències en aquest nou thriller del fantàstic director català en què un expolicia és extorsionat a bord d’un tren perquè participi en un rocambolesc joc de pistes amb rerefons criminal.
Era complicat assolir el grau de perfecció i maduresa d’Una nit per sobreviure –la seva millor obra fins ara- però el director exhibeix el seu habitual múscul i capacitat narrativa, una excel·lent posada en escena al servei d’una història un pèl massa entortolligada a la qual al principi se li intueixen alguns forats però que acaba quadrant bé. Un polsim de corrupció a l’estil Sidney Lumet, una espurna del millor Tony Scott i els habituals pols ferm i càmera vigorosa. Val la pena també posar en valor la presència imprescindible de Liam Neeson al cinema de Collet-Serra. Una circumstància que lluny de resultar supèrflua ha esdevingut ja una marca d’estil i de personalitat. El seu univers creatiu té Neeson com a element cabdal i quina alegria que existeixi aquesta fixació, aquesta circumstància del cinema d’abans, quan existien els actors fetitxe.
