“Els soldats israelians em van robar la meva pel·lícula, i ja no existeix”

BarcelonaL’Assemblea de les Nacions Unides va decretar que el 1979 fos l’Any Internacional del Nen per celebrar els 20 anys de la Declaració dels Drets del Nen. Però al campament de refugiats palestins de Tel al-Zaatar, al Líban, on prop de 300 nens havien perdut els pares a mans de l’exèrcit israelià, parlar de drets dels nens era una broma pesada. “Els nens de Tel al-Zaatar no tenien res: ni famílies, ni casa, ni atenció sanitària ni res. I quan vaig saber que se celebraven els 20 anys de la Declaració dels Drets dels Nens vaig decidir fer una pel·lícula per mostrar com vivien”, explica Khadijeh Habashneh (Karak, Jordània, 1945), la directora palestina de Children without childhood, que dijous va inaugurar la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani a la Filmoteca de Catalunya.

La pel·lícula és un exemple eloqüent de la potència i rellevància del cinema produït per la Palestine Film Unit, l’organització de cineastes que des de finals dels 60 van operar com a braç audiovisual de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina liderada per Yasser Arafat, que sempre els va donar suport. “Ell n’estava molt orgullós, dels artistes de la Palestine Film Unit –recorda Habashneh–. I quan necessitava descansar i que ningú el molestés, venia a dormir a la nostra oficina, perquè sabia que allà ningú l’aniria a buscar”. Habashneh, que havia estudiat psicologia clínica al Caire, va ser una de les primeres directores del món àrab. “Quan vaig fer la meva pel·lícula gairebé no hi havia dones cineastes àrabs –assenyala–. Dues a Egipte, una Algèria i una altra a Palestina”.

Godard i la "porqueria burgesa"

Habashneh va publicar l’any passat Knights of cinema, un llibre sobre la història de la Palestine Film Unit. El grup va néixer per documentar la lluita i les condicions de vida del poble palestí, però també per atendre les peticions d’imatges de guerrillers palestins que arribaven d’arreu del món, sobretot a partir del 1968. L’adhesió a la causa palestina entre els moviments revolucionaris es va estendre a cineastes com Jean-Luc Godard i Anne-Marie Miéville, que el 1976 van rodar a Palestina Ici et ailleurs. “Un dia, Godard volia filmar com una dona analfabeta aprenia a llegir, però la dona que vaig portar-li va llegir un text perfectament –recorda–. S’havia passat tota la nit practicant per fer-ho bé! Així que vaig haver de buscar-n'hi una altra”. En una ocasió, Godard va anar a sopar a casa de Habashneh i el seu marit, Mustafa Abu-Ali, i va inspeccionar els llibres de cinema que tenien. “Godard va treure tots els nostres llibres sobre ell i els va tirar a les escombraries: «Tot això és porqueria, porqueria burgesa»”.

L’èxit de la iniciativa de la Palestine Film Unit va comportar un problema: gestionar la gran quantitat de materials que produïen els cineastes dels grups, i les peticions de còpies que els feien festivals, universitats i altres moviments revolucionaris. Habashneh es va dedicar a organitzar totes les pel·lícules i així va néixer "el primer arxiu cinematogràfic del món àrab". “Vam arribar a tenir prop de 90 pel·lícules entre les nostres i les d’altres grups”, afirma la directora. Malauradament, una bona part es va perdre durant la invasió israeliana del Líban. “Van fer un setge de Beirut de més 80 dies per expulsar l’Organització per a l’Alliberament de Palestina del Líban, així que vam haver de marxar sense l’arxiu –recorda Habashneh–. El vam amagar, però durant la guerra es va perdre. Sabem que Israel el buscava: van requisar totes les pel·lícules, fotografies i negatius”.

Entre les pel·lícules rescatades i que s’han projectat a la Mostra de Cinema Àrab hi ha They do not exist (1974), de Mustafa Abu-Ali, que era una resposta a unes paraules de la primera ministra d’Israel. “Golda Meir acostumava a dir: «Qui són els palestins? Els palestins no existeixen»”. Així que el Mustafa va fer una pel·lícula sobre com van bombardejar i aniquilar el camp de refugiats de Nabatieh, que devia esar ple de fantasmes, ja que els palestins no existien". Una pel·lícula que no s’ha recuperat mai, en canvi, va ser la segona que va rodar Habashneh, Women in palestine. “Estava acabant el muntatge final a l’estudi quan Israel va envair Beirut el 1982 –recorda–. Al cap d’uns dies hi vam enviar gent per recuperar el material, però no van trobar res. Els únics que havien estat allà eren soldats israelians. Em van robar la meva pel·lícula, i ja no existeix”.