El que més sorprèn de Star Trek: Más allá és que, tot i la seva previsible vistositat multimilionària, transmet la vibració d'una pel·lícula modesta. La tretzena entrega de la nissaga cinematogràfica trekkie (tercera des de la reactivació efectuada el 2009) no pren el relleu intensament dramàtic de l'anterior Star Trek: En la foscor, sinó que ofereix un espectacle més planer, pensat per funcionar en el present de la projecció, i no en el postpartit de les disquisicions a xarxes socials.
D'alguna manera, la pel·lícula dóna per tancada la missió empresa per J. J. Abrams quan va agafar les regnes de la saga: trobar un espai comú tant per als seguidors acèrrims de la creació de Gene Roddenberry com per als espectadors casuals i neòfits, que havien anat perdent interès en la saga. L'encert de l'operació fou proposar una línia temporal alternativa, que entenia les referències als orígens d'aquest univers no només com una picada d'ullet per a connaisseurs, sinó com una part fonamental de la història (pensem, per exemple, en el joc de miralls entre el Sr. Spock que actualment encarna Zachary Quinto i l'encara canònic rostre de Leonard Nimoy).
L'escriptura de Star Trek: Más allá ha recaigut en les mans de Doug Jung i Simon Pegg, que també dóna vida a l'enginyer Scottie. El tàndem renuncia a seguir reflexionant de manera explícita sobre una mitologia icònica, i s'acosta a l'essència trekkie a través d'un dels dispositius elementals de la serialitat: el pur plaer de retrobar-se amb uns personatges estimats i acompanyar-los en una nova aventura. En ella, el motor de la narració consisteix simplement a separar els protagonistes en un planeta estrany, i anar-los reunint progressivament. Els principals conflictes (la crisi de lideratge del Capità Kirk, la voluntat de Spock de comprometre's de manera directa amb la malmesa raça vulcaniana) no passen del mer esbós; no es discuteixen, sinó que es “resolen” a través de peripècies purament físiques. En conseqüència, darrere la càmera ja no hi trobem Abrams, sinó Justin Lin: passem d'un intel·ligent arranjador d'universos aliens (Missió: Impossible, Star Trek, Star TrekStar Wars) a un realitzador que s'ha fet fort en les seqüències d'acció de la saga Fast & Furious, i que dota d'una dinàmica ingravidesa els moments climàtics de la cinta.
En resum, Star Trek: Más allá se sent orgullosa de formar part d'un llinatge que no pretén reinventar ni trencar. Vol ser una pel·lícula de Star Trek, no la pel·lícula de Star Trek. Però, tot i aquest tarannà, es reserva una provocació audaç: introduir el hip-hop com a benèfic cos estrany en aquest món de ciència-ficció humanista.
