Un homenatge universal a Pere Portabella

BarcelonaFa patxoca veure com Jordi Balló explica l'Acció Portabella, una proposta d'abast mundial per celebrar el centenari de Pere Portabella (Figueres, 1927) que començarà el 2026 i tindrà el gruix del recorregut el 2027. Darrere seu, a la pantalla de la sala Laia de la Filmoteca es desplega una constel·lació de noms i fletxes. Hi ha, entre molts altres, el MoMA de Nova York, el CCCB i el CaixaForum; el Festival de Cinema de Toronto, el de Buenos Aires i el de Jeonju; la cinemateca d'Amsterdam, la de Brussel·les i la de Praga; el Museu Tàpies, la Fundació Miró, el Reina Sofia i la Fundació Vila Casas; la Universitat Autònoma de Barcelona i la de Girona; el Cidob i Òmnium Cultural; el Centre Cultural Dom Omladine de Belgrad i la Federació Catalana de Cineclubs.

De moment ja són més de seixanta institucions les que han confirmat la participació en una acció impulsada pel departament de Cultura de la Generalitat i el ministeri de Cultura del govern espanyol, i en la qual té un paper especialment rellevant la Filmoteca de Catalunya, on està dipositat l'arxiu fílmic i documental de Pere Portabella. "El Pere ha fet moltes coses, fins i tot d'expert de vampirologia, però sempre s'ha definit com un home de cinema", assegura Pablo la Parra, el director de la Filmoteca, que celebra que "els valors que encarna el seu cinema encara són ben vigents". És un cinema que combina avantguarda formal i compromís polític, art i imaginació. Un llegat que inclou títols com Vampir Cuadecuc, Umbracle, El sopar, Informe general, Pont de Varsòvia, El silenci abans de Bach... "És emocionant entendre la radical contemporaneïtat de Pere Portabella", diu Balló. "Ha tingut l'eficàcia de fer obres que perduren en el temps, amb vigència i força en l'actualitat", constata Valeria Camporessi, la directora de la Filmoteca Espanyola.

"Pot haver-hi polítiques culturals diferents"

"Maleïa la catàstrofe dels museus com a mausoleus", afegeix Pablo la Parra. Per això Acció Portabella fuig d'una programació convencional. No té comissari, sinó coordinador, un càrrec que s'adiu més amb la naturalesa col·laborativa de Portabella. "No hi ha un programa únic, sinó que cada institució presentarà el seu programa", avança Balló, que defensa una proposta feta "amb sentit de comunitat, sense competència" i, sobre el paper, amb un esperit de col·laboració insòlit i envejable. "Pot haver-hi polítiques culturals diferents", somia en veu alta Balló, que ha intervingut després que Daniel Tarrida, fundador del Festival Bachcelona, interpretés una peça de Bach al piano.

Una de les primeres accions es farà al Centre d'Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, que aborda el paper d'agent provocador. El MoMa li dedicarà una gran retrospectiva. La Filmoteca de Catalunya en farà "una aproximació expandida a la filmografia" i hi estrenarà "restauracions", a més d'una exposició. La Filmoteca Espanyola posarà el focus en el Portabella productor. El CCCB prepara per al 2027 la mostra Mutacions Portabella. El MNAC aprofitarà el centenari per reflexionar sobre com introduir el cinema en la col·lecció permanent. A Brussel·les hi haurà una exposició centrada en l'arquitectura del curt Mudanza (2008). El Macba celebrarà l'amistat amb Carles Santos. El Museu Tàpies reflexionarà sobre "l'amistat en el dissens", una estratègia relacional que Portabella ha dut a la pràctica sense perdre de vista el compromís polític. Al Museu Les Abattoirs de Tolosa, a finals del 2026, s'endinsaran en el vessant iconoclasta de Miró a partir de la relació amb Pere Portabella, que va incloure la filmació de la destrucció del mural que el pintor acabava de fer a la seu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC). El Museu del Joguet de Figueres recordarà la infància de Portabella. A Ankara i Istanbul hi haurà retrospectives que comptaran amb el suport de l'Institut Ramon Llull. Se'n farà homenatge en l'edició del 2026 del Festival de Cinema d'Òmnium. El Cidob prepara una activitat amb la Fundación Alternativas que Portabella va contribuir a fundar; una activitat coherent amb l'esperit europeista del director de Pont de Varsòvia. Són només uns exemples de tot el que oferirà l'Acció Portabella.

"Un consens elevadíssim"

Aquest divendres la sala està plena de gom a gom, i en l'acte conduït pel periodista Antoni Bassas s'hi respira el consens que projecta la figura del director de la pel·lícula El silenci abans de Bach (2007), del productor del film de Luis Buñuel Viridiana, de l'artífex de la posada en escena del retorn a Catalunya de Josep Tarradellas, del diputat al Parlament pel PSUC, de l'organitzador del suquet a l'Empordà... "Un consens elevadíssim", confirma la consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar. "Seducció i impugnació", diu Bassas, per definir el caràcter de Pere Portabella. Per recordar-ne la implicació política, llegeix la fitxa policial que la policia franquista va redactar a la comissaria de la Via Laietana, on van portar Portabella després que fos detingut l'octubre del 1973 per participar en una reunió de l'Assemblea de Catalunya, juntament amb 113 persones més, una de les quals era el músic Carles Santos.

El consens és artístic i polític. La consellera el descriu com "un dels noms indispensable del nostre cinema". "La fortalesa del cinema català avui no s'entén sense figures com Pere Portabella", afegeix Hernández Almodóvar, que en destaca "el compromís democràtic sostingut al llarg de la seva carrera". El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, que per segon divendres consecutiu participa en un acte a Barcelona, admet que se sent "especialment emocionat" i recorda "la radical voluntat de llibertat" d'un home que va conèixer a finals dels anys noranta. Aleshores Urtasun era un jove militant d'Iniciativa per Catalunya i Portabella era el president de la comissió de política nacional del partit, "amb l'autoritat del pes de la cultura i la història".

Carla Portabella, filla del cineasta, explica que el pare i la mare són a casa, contents que es faci aquest acte. "L'ombra del centenari fa temps que plana sobre la família. Ell sempre ha dit que l'important és que ell no en sigui el protagonista, sinó que ho siguin els que s'aprofitaran del seu llegat en el futur", informa la filla, que descriu el pare amb tres paraules: "afectuós, exigent i apassionat".