Qui no vol el millor per als seus fills?

BarcelonaFa just un any tancaven les aules per la pandèmia i moltes famílies de Catalunya es posaven les mans al cap. La dependència de l'escola i el paper dels mestres es va fer més present que mai, quan molts pares i mares d'un dia per l'altre es van trobar amb els fills permanentment a casa. O permanentment enganxats als mòbils i les xarxes. Ara, dues obres de teatre posen de manifest el pes de l'ensenyament dels infants a les aules, però també a casa. Classe, a La Villarroel, explora el paper de l'escola a l'hora de construir relacions, i La vida pornogràfica, a la Flyhard, la responsabilitat dels pares i el respecte per la intimitat dels fills.

Quan l'escola marca la vida

"La classe on vas ser de petit no l'abandones mai. Ni tampoc la classe social a la qual pertanys", diu Pol López. El doble significat de la paraula és la base de l'espectacle que López protagonitza, juntament amb Pau Roca i Carlota Olcina, a La Villarroel. Classe, d'Iseult Golden i David Horan, confronta els pares del Jaden amb el seu professor, que els cita a l'escola per parlar-los de les dificultats en l'aprenentatge del nen, de nou anys. "Tots estan preocupats pel futur del Jaden, però de maneres diferents", explica el director del muntatge, Pau Carrió. La clau de l'obra, afegeix, és que "planteja els conflictes lligats a l'educació i a la classe sense cap tesi ni cap proposta pedagògica al darrere". Classe, coproduït per Focus i Sixto Paz, comença funcions aquest dijous.

La reunió revela com l'educació rebuda acaba impactant en les seves vides adultes. "L'espectacle mostra com s'obren les ferides d'infantesa dels personatges i com aquestes els han afectat al llarg de les seves existències", assenyala Olcina. Mentre que el seu personatge, la Sarah, s'adonarà de la necessitat de cuidar-se més a si mateixa, el Brian maldarà per esgarrapar temps i poder estar més amb el seu fill. "És un pare que no arriba a res, i això el fa estar molt allunyat del Jaden", apunta Roca.

La posició del professor, interpretat per López, també està plena de dilemes. "Prové d'una família de classe alta i, per convicció, es trasllada a una escola dels suburbis. És un ferm defensor de la igualat. Pretén tractar els pares com a iguals, però això li genera contradiccions molt fortes", subratlla López. L'escenari de La Villarroel es transforma en una aula plena de detalls -amb les cadires i taules verdes, els penjadors per a les bates i la pissarra- i s'aproxima al conflicte des de l'hiperrealisme. "Gairebé sents el que pensa cada personatge", diu Roca. Per alimentar encara més el debat, abans de cada funció els espectadors podran respondre a un qüestionari que els farà reflexionar sobre com l'educació afecta la seva vida. I, amb el preu de l'entrada, es podrà accedir també a un grup terapèutic d'homes, una sessió de twerking i una trobada pedagògica.

Dir prou a la tirania d'Instagram

A partir d'aquest dijous, a la Sala Flyhard un pare i una mare també batallen per aconseguir el regal perfecte per al seu fill, que compleix 18 anys. Els pares han gravat i penjat a les xarxes socials tota la vida del noi i li volen regalar un vídeo recopilatori, però els falta un moment cabdal: el de la primera relació sexual. La vida pornogràfica, escrita per Carles Mallol i dirigida per Gorka Lasaosa, retrata des de l'humor la tendència dels progenitors a convertir Instagram en l'àlbum familiar per excel·lència. Els pares de l'espectacle, interpretats per Patrícia Bargalló i Pepo Blasco, "estan obsessionats en ser perfectes i estan convençuts que el seu projecte pedagògic és el millor que s'ha fet mai", explica Mallol. El fill, encarnat per Pablo Hernández, els pararà els peus.

La voràgine de les xarxes ha fet perdre el món de vista als pares, que tenen milers de fotos del noi al mòbil però no les miren mai. "Han entrat en aquest joc pervers en què, si no graves i no publiques una vivència, no existeix. És molt perillós, perquè és massa fàcil convertir una experiència en allò que no és", reflexiona el dramaturg. No es tracta de culpabilitzar els pares sinó de fer emergir els dilemes d'una tendència de masses. "Molts ho fan des de l’ego propi de voler ensenyar que guapo o que bé que s'ho passa el seu nen. La intenció és maca, però sense voler estan afectant la vida dels fills, i no saben com es veuran retratats d'aquí uns anys. Abans també es gravaven els fills, però quedava en un lloc íntim", diu Mallol.

Lluny de convertir aquesta qüestió en una tragèdia familiar, La vida pornogràfica s'hi fica de cap des de l'esperpent. "És una comèdia portada a l'extrem, que parla de la crisi de la parella i de com estar enganxat al mòbil acaba repercutint en els fills -assenyala el dramaturg-. No crec que els espectadors surtin de la sala odiant Instagram, però potser sí que pensaran que, a vegades, amb aquest tema se'ns en va la pinça i cal frenar una mica".