La col·lecció Gelonch porta el Museu de Lleida a l’apoteosi

El col·leccionista diposita un miler de gravats d’artistes com Dürer, Piranesi, Fortuny i Picasso

Al Museu de Lleida van viure ahir una jornada històrica: el col·leccionista lleidatà Antoni Gelonch Viladegut hi va dipositar 994 gravats de 459 artistes, dels 1.001 de la seva col·lecció, des de Dürer fins a Miquel Barceló. Està previst que la resta també ingressi al museu. Es tracta d’un dipòsit de llarga durada, i el col·leccionista no descarta que més endavant les obres es quedin al museu en forma de donació. Entre Dürer i Barceló, la col·lecció inclou treballs d’altres grans artistes com Rembrandt, Giandomenico Tiepolo, Francisco de Goya, Giovanni Battista Piranesi, Pablo Picasso, Gerhard Richter, Roy Lichtenstein, Jaume Plensa, Joan Miró i Antoni Tàpies. La col·lecció també inclou diversos llibres d’artista, com els d’Alexander Calder i Perejaume. “La col·lecció l’he anat construint d’una manera molt personal, triant cada peça, sabent el buit que omplia, observant-la, gaudint-la, estudiant-la, documentant-la, mostrant-la, restaurant-la, mimant-la, una a una”, va dir Antoni Gelonch Viladegut durant la presentació del dipòsit. La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va agrair la seva “generositat” en nom del Govern i va reclamar una llei de mecenatge per incentivar més accions com aquesta.

“Per a nosaltres el dipòsit significa dues coses rellevants -afirma el director del Museu, Josep Giralt-. La part del Renaixement es veurà enriquida amb una sèrie de peces que faran internacional el relat fins ara territorial de la nostra col·lecció, amb artistes com Dürer, Van Dyck i Rembrandt. La segona és que una part important de la col·lecció és d’art contemporani i jo sempre he apostat perquè en algun moment, espero que més pròxim que llunyà, el museu pugui abordar la contemporaneïtat”.

Noves adquisicions

La col·lecció d’Antoni Gelonch Viladegut continua viva i ja ha fet noves adquisicions després de prendre la decisió de fer el dipòsit al Museu de Lleida, curiosament de mestres antics en lloc d’artistes més recents dels quals ja té obra. En paral·lel al seu món professional, Gelonch ocupa diferents càrrecs en el món de l’art com la presidència dels Cercles del Museu d’Història de Barcelona i del Museu Frederic Marès. També és acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. I ha escrit diversos assajos de temàtiques com les dones catalanes pioneres, Rembrandt o Luter. L’origen de la seva col·lecció es remunta a l’any 1992, quan va adquirir dos gravats de Piranesi. Però com explica ell mateix a l’ARA, va agafar embranzida el 2006, quan es va traslladar a París. “Allà hi ha més oferta, i això em va permetre expandir molt més la col·lecció -afirma Gelonch-. Vaig entrar en contacte sobretot amb tres galeristes, ells saben que vull fer una col·lecció que mostri la pervivència del gravat al llarg dels temps, i com que ells coneixen les llacunes que té la col·lecció, em suggereixen peces i les accepto o no si m’interessen estèticament”.

Entre les peces que Gelonch recorda d’una manera especial hi ha Dones a la vora del foc, un aiguafort d’Abraham Bosse, “un dels grans gravadors del segle XVII francès”, com diu el mateix col·leccionista, per la dificultat que va tenir per aconseguir-lo. També El botànic, de Marià Fortuny, perquè el considera “el gran gravador del segle XIX a Catalunya i Espanya”. També hi ha peces especials per a Gelonch en l’art contemporani. “M’agraden molt, pel que signifiquen i pel que em va costar aconseguir-les, dues serigrafies de Mao, d’Andy Warhol, i em produeixen una satisfacció especial els gravats de Jaume Plensa i uns altres de Miquel Barceló”, explica el col·leccionista. En la selecció no podien faltar dos dels artistes més icònics del segle XX: “Tenir a les mans un gravat de Picasso és com la sublimació de l’art del segle XX, i també em produeixen una satisfacció especial dos llibres d’artista magnífics de Joan Miró, Les essències de la terra i Càntic del sol ”.

Una nova exposició dels fons

La col·lecció d’Antoni Gelonch s’ha pogut veure parcialment en diferents exposicions temporals en espais com el Museu d’Art Jaume Morera de Lleida, el mateix Museu de Lleida, el Museu d’Història de Barcelona, el Museu Frederic Marès i altres a Andorra i França. Amb motiu del dipòsit, el Museu de Lleida obre una nova exposició, al cor de l’església, amb una selecció de les obres més rellevants. La mostra té com a fil conductor l’evolució històrica del gravat: una trentena de peces reflecteixen els seus diferents usos, des del religiós fins als de crítica social i experimentació artística. I estarà oberta fins a finals de setembre.

Abans d’aquest dipòsit, el Museu de Lleida va rebre un retaule del segle XV de Capella, que va ser una donació del soci fundador de Mediapro Tatxo Benet. Però en el dipòsit d’Antoni Gelonch no hi ha les raons polítiques que sí que va haver-hi en la donació de Benet, després de les obres del monestir de Sixena que van sortir del museu per ordre judicial el 2017. El que volia Gelonch era “una institució que mantingués la col·lecció unida, en fes una difusió permanent i estigués disposada a col·laborar amb altres institucions museístiques”.