Cultura 02/03/2016

El comiat de Gràcia, entre la nostàlgia i la il·lusió

La sala recupera 28 espectacles emblemàtics històrics

Laura Serra
3 min
Oriol Vila i Rosa Boladeras a Lluny, que va dirigir Jordi Prat i Coll el 2003.

BarcelonaLa Sala Beckett de Gràcia ha començat el compte enrere abans d’abaixar el teló definitivament al final de la temporada. Per això ha volgut regalar tot un cicle dedicat a repescar espectacles històrics als espectadors que els acompanyen des del 1989, quan José Sanchis Sinisterra i Luis Miguel Climent van instal·lar al carrer de Ca l’Alegre de Dalt la seu de la companyia Teatro Fronterizo i es va convertir en un efervescent laboratori de formació i experimentació teatral. En els pròxims dos mesos es faran 28 lectures dramatitzades (a només 3 euros) amb els mateixos actors, directors i equips artístics que quan es van representar per primera vegada.

La sala i tot el vestíbul del teatre han mutat per a l’ocasió: s’han omplert les parets amb els títols que s’hi han representat i els milers de noms dels artistes i professionals que hi han treballat. “La Beckett existeix gràcies a tots els que hi han passat”, assenyalava Climent en la presentació. El cicle dóna l’oportunitat de revisar part del que ha donat en 27 anys. “La Beckett no té l’exclusiva de res -afirma Casares, que n’és director des de fa 19 anys-, però és veritat que ha servit de motor i promotor de l’escriptura teatral, un fenomen importantíssim i insòlit al país, que en les últimes dècades a Catalunya ha viscut un boom i ha estat reconegut a Europa i al món. Es pot parlar d’una marca Catalunya en l’autoria contemporània”. Casares també destaca la importància dels actors i equips artístics que han arriscat apostant per dramaturgs catalans.

Per aplacar la temptació de deixar-se vèncer per la nostàlgia, no hi ha res com el savi degà dels dramaturgs, Sanchis Sinisterra, recordant Walter Benjamin i afirmant que “el passat continua viu”, perquè “el futur es troba en el passat”. “El passat no mor, no desapareix, continua creant coses”, afegia. Per exemple, el seu Nuevo Teatro Fronterizo, que ha obert fa 5 anys a Madrid sense cap ajuda: “Jo no vinc aquí de l’asil, ni d’un panteó”, reivindicava.

També la Sala Beckett mirarà en aquesta recta final cap al futur i, de fet, tancarà la sala amb un cicle de teatre jove amb tres propostes d’Els Malnascuts, el laboratori de creació que va néixer fa quatre edicions. Hi haurà dues peces de creació pròpia, fruit de l’experimentació formal, Captius (del 5 al 8 de maig) i Like si lloras (del 10 al 29 de maig) i un espectacle alemany, Lena & Leonce - Com el Cosmos va buscar el Caos i no el va trobar (10 i 11 de maig). I encara s’hi podrà veure una obra sorgida en un institut de secundària. També descobriran a Barcelona Sasha Marianna Salzmann, una autora alemanya.

Un cicle 'remember' de lectures dramatitzades dels espectacl més emblemàtics de la Sala Beckett

Febrer

'El gran teatre natural d’Oklahoma', de José Sanchis Sinisterra / Franz Kafka 29 de febrer

Març

'Libración', de Lluïsa Cunillé 1 de març

'Umbral', de Paco Zarzoso 2 de març

'Combat', de Carles Batlle 3 de març

'La dona incompleta', de David Plana 5 de març

'La màquina d’aigua', de David Mamet 7 de març

'Àfrica 30', de Mercè Sàrrias 8 de març

'Tractat de blanques', d’Enric Nolla 11 de març

'Dublin Carol', de Conor McPherson 14 de març

'La dona d’abans', de Roland Schimmelpfenning 15 de març

'Refugi', de Jessica Goldberg 17 de març

'La màquina de parlar', de Victoria Szpunberg 21 de març

'Plou a Barcelona', de Pau Miró 22 de març

'Lúcid', de Rafael Spregelburd 23 de març

'Molta aigua', de Carles Mallol 29 de març

Abril

'Plastilina', de Marta Buchaca 1 d’abril

'Vells temps', de Harold Pinter 2 d’abril

'Coses que dèiem avui', de Neil Labute 4 d’abril

'El camp', de Martin Crimp 5 de març

'Lluny', de Caryl Churchill 7 d’abril

'Perifèria Koltès', de Bernard-Marie Koltès 11 d’abril

'El principi d’Arquimedes', de Josep Maria Miró 12 d’abril

'Animales nocturnos', de Juan Mayorga 15 d’abril

'Fragments d’una carta de comiat llegit per geòlegs', de Normand Chaurette 16 d’abril

'Liliom', de Ferenc Molnár 17 d’abril

'Pulmons', de Duncan Macmillan 18 d’abril

'George Kaplan', de Frédéric Sonntag 19 d’abril

'Soterrani', de Josep M. Benet i Jornet 20 d’abril

stats