Cultura 18/04/2021

La confirmació de la gran veu de Rita Payés

La cantant i trombonista de Vilassar de Mar publica el disc ‘Como la piel’

4 min
Rita Payés i Elisabeth Roma en una fotografia promocional.

BarcelonaQuan era petita va veure un nen pel-roig amb un barret que tocava el trombó. “Me'n vaig enamorar. Vaig pensar que era la cosa més guai del món, i volia tocar allò”, recorda Rita Payés (Vilassar de Mar, 1999). Els pares, tots dos músics, no hi van posar cap pega, i van comprar-li un trombó. A l’escola de música de Badalona va conèixer el guitarrista Josep Traver, a través del qual va entrar en contacte amb la Sant Andreu Jazz Band i va començar a cantar. L’any 2019 va publicar Imagina, un disc a duo amb la mare, la guitarrista Elisabeth Roma, i aquella societat creativa ha fet el cim a Como la piel, l’àlbum que presentaran el 21 d’abril a la sala Barts de Barcelona i que demostra que Payés ja és un talent irrefutable. Prou que ho sap C. Tangana, que va reconèixer que una de les fonts d’inspiració del tema Comerte entera era la versió del bolero Algo contigo que Payés havia inclòs al primer disc.

“Va ser molt inesperat –diu sobre la floreta de Tangana–. El que ha fet compartint tanta música, i amb un disc amb tantes col·laboracions de músics que jo admiro molt, em diu molt d’ell. M’agrada. I que reconegui el que faig jo em sembla molt fort. No m’ho esperava de cap manera, però estic contenta i agraïda”.

Como la piel, que ja inclou composicions pròpies, és un punt de trobada entre una mare que ve “del clàssic” i una filla formada en el jazz. “Ja en el primer disc ens vam trobar en les músiques sud-americanes, el bolero, la bossa nova... i hem volgut seguir aquesta línia, perquè totes dues estiguem còmodes. No m’esperava fer temes d’aquest estil, però es veu que també és un trosset de mi, tot això”, diu amb la mateixa naturalitat amb què relata com ha arribat fins aquí: “M’agraden els músics que estan molt oberts al que pugui passar. Jo mateixa pensava que era trombonista de jazz, però es veu que també soc cantant i a sobre no només canto jazz, sinó que faig altres coses”.

Un tros de veu

La Rita Payés cantant pertany a l’estirp de Sílvia Pérez Cruz i Judit Neddermann, veus tan sòlides com versàtils. Només cal escoltar els dibuixos de peces com Un tros d’ahir i Nunca vas a comprender. De fet, és fàcil imaginar-la cantant sobre una base de trap alhora que sintonitza amb la profunditat antiga de María Dolores Pradera . Atenció, per exemple, a com entoma El Marabino, el vals veneçolà d’Antonio Lauro que ella canta amb la lletra en català.

“La meva mare el tocava amb un altre guitarrista, Víctor Valls, amb qui tenia un duo –explica–. És la persona que va fer la lletra, el que passa és que ell firmava com a Héctor Villegas. Per això sempre hi ha embolic amb els noms. A mi ja m’encantava la melodia, i quan ma mare em va dir que el Víctor havia fet aquesta lletra i que era en català, encara em va motivar més fer-la. I amb el quartet encara és més engrescador tocar-lo”. Poca broma amb el quartet que completen “el mitiquíssim” contrabaixista Horacio Fumero i el percussionista Juan Berbín, un dels mags del grup Seward. “Intento no posar-me més pressió del compte, ni pensar en les expectatives que hauria de complir. A mi m’agraden moltes coses, i ara m’està sortint això”, diu tota seny.

Un disc que no és de jazz fet a la manera del jazz

Les cançons de Como la piel han viscut abans a l'escenari que a l'estudi de gravació, a diferència del que passa en pop, el rock i en general les músiques urbanes. De fet, Rita Payés ha fet un disc que no és de jazz però que està fet a la manera del jazz. "Vaig estar presentant el disc Imagina i molt aviat vam anar incorporant un munt de repertori nou, ja hi havia coses originals però poquetes –explica Payés–. Quan vam veure que teníem repertori nou, que també estàvem tocant a quartet perquè tots els bolos els estàvem fent així, vam pensar que potser era un bon moment per gravar aquesta música. Quan has tocat molt un repertori, ja saps de quina manera vols cantar-lo i tocar-lo, i la gravació és com fer una foto de la millor versió que puguis fer-ne. A més a més, a mi m’agrada molt gravar en directe, perquè té aquesta màgia de concert, de música real. També és veritat que jo sempre els he fet així, tots els discos que he gravat, i no sé si una altra manera és millor o no, o si m’agradaria més".

En tot aquest procés sempre ha estat acompanyada de la mare, sòcia musical indispensable. "Tinc molta sort –admet la filla–. I se m’oblida sovint que estic tocant amb la meva mare perquè em sembla la cosa més normal, perquè ho he fet des de fa temps i perquè ella sigui músic no em sembla estrany. Ara a vegades hi penso i és que és molt fort, sempre hem tocat juntes, anem de gira juntes... És molt bonic perquè ella és una persona amb qui es treballa molt fàcilment, l’admiro molt musicalment i també vitalment, i hi estic molt còmoda. L’estic coneixent en aquesta faceta. Jo l’havia conegut com a mama sempre i ara de cop ens estem coneixent de manera professional. Hi ha moments més difícils que altres, però en general tot va molt bé". Juntes comencen una gira que, si tot va bé, passarà per diversos països europeus. "Creuo els dits, però, sí, de moment tot apunta molt bé. Tant de bo", diu.

stats