Canet Rock: públic molt jove en una cita amb “romanticisme”
“Hem après molt fent les dues primeres edicions del festival”, diu la directora del Canet Rock, Gemma Recoder. Lluny queden les mancances logístiques del 2014, que ja van solucionar l’any passat i que, per tant, no han de comportar cap problema en l’edició que se celebra demà al Pla d’en Sala a partir de les sis de la tarda.
Una de les lliçons que aporta el Canet Rock és la possibilitat d’un model de festival d’un dia capaç de mobilitzar un públic molt jove que segueix els grups dels països catalans, “cantin en la llengua que cantin”, com precisa Recoder. “Tenim un públic molt jove perquè la música de masses té un públic molt jove”, diu la directora del festival, que posa com a exemple de grup amb gran poder de convocatòria Els Catarres, La Pegatina, Aspencat, La Raíz i Itaca Band, tots cinc presents en aquesta edició del festival i programats a partir de la una de la matinada. Aquest serà el públic majoritari en un Canet Rock que espera rebre 20.000 espectadors, una xifra similar a la del 2015. Una política de preus assequibles (35 euros l’entrada) també hi ajuda.
Tanmateix, Recoder explica que el festival també té públic familiar i espectadors de més edat. No són els que veuen sortir el sol, però sí els que segueixen les actuacions de les primeres sis hores. Això fa que el Canet Rock tingui dues cares: la que connecta amb l’esperit més bulliciós de les festes majors a partir de la mitjanit, i una altra de més pop abans, i que aquest any està representada per Manel, Blaumut, Sidonie, Els Pets i l’espectacle ie-ie La Pols i l’Era.
“Hi ha una part important de romanticisme en el fet de muntar un festival en un camp de patates”, diu Recoder. De fet, el Canet Rock del segle XXI ja va néixer amarat d’una mena de romanticisme històric. Per això aquest any també hi ha “una picada d’ullet” a generacions que fa temps que van deixar de ser joves, com ara l’homenatge a Sangtraït protagonitzat per Quim Mandado i LGP, i l’aparició de Josep Maria Mainat, que, a quarts de nou i ajudat per vídeos, recordarà les Sis Hores de Canet. “Cantarà alguna cançó -diu Recoder- i explicarà històries d’aquells temps, com quan Rafael Subirachs va cantar Els segadors i quan la Guàrdia Civil es va endur Mainat i Toni Cruz al cuartelillo”.
Tot això passarà en la tercera edició del nou Canet Rock, un festival amb 800.000 euros de pressupost i que té com a patrocinador principal Estrella Damm.
El Vida, un paradís ‘indie’ sostenible a Vilanova
“Volem generar un entorn màgic i creiem que l’excel·lència dels serveis ha de ser un dels caps de cartell del Vida”, explica Dani Poveda, director del Vida Festival de Vilanova i la Geltrú, que, després dels concerts de benvinguda d’ahir, concentra el gruix de la programació de la tercera edició avui i demà als escenaris al voltant de la Masia d’en Cabanyes.
El Vida recull l’experiència de proximitat del Faraday i l’estètica musical del Primavera Sound, però busca una altra cosa. Seguint exemples britànics que van entendre que els indies també es feien grans, l’equip que dirigeixen Poveda i Xavier Carbonell va impulsar un model de festival que no persegueix l’acumulació numèrica, sinó la comoditat del públic. Això sí, dins d’uns marges que facin viable un pressupost de més d’1,2 milions d’euros. La fórmula és aplegar cada dia 10.000 persones en un espai amb capacitat per a 20.000 i ofertar tota mena de serveis en un entorn agradable que serien difícils de gestionar amb més espectadors.
El Vida de moment se’n surt, i aquest any consolidarà l’assistència gràcies al model, però també a un cartell amb grups com Wilco, The Divine Comedy, !!!, Delorean, Triángulo de Amor Bizarro, Niño de Elche, Unknown Mortal Orchestra i Manel, probablement l’únic grup català que pot actuar al Vida, al Canet Rock, a Cap Roig, al Grec i al Primavera Sound.
Contra la saturació de l’espai
La singularitat del Vida, que també té com a patrocinador principal Estrella Damm, l’aporten sobretot els escenaris petits que comencen a funcionar a mitja tarda. Són espais que aquest any acolliran concerts de proximitat com els de Maria Arnal & Marcel Bagés, Kiko Veneno, Basia Bulat, Rodrigo Amarante i Nacho Umbert. Com que saturar l’espai aniria en contra de la filosofia del festival, Poveda només es planteja un creixement sostenible; és a dir, incorporant un tercer dia de concerts en els dos escenaris principals de la Masia d’en Cabanyes.
Ara com ara, la jornada de diumenge és de perfil baix, perquè només s’hi programen sis concerts en dos dels escenaris petits. Per tant, d’espai per-hi fer més actuacions no en faltaria. El problema seria allargar més el braç que la màniga: tot i que el festival es fa a l’estiu, un diumenge sempre serà un diumenge. Aquest és el dilema que haurà de resoldre el Vida Festival de cara a l’edició del 2017.
