MÚSICA
Cultura 27/03/2020

Novetats discogràfiques en temps de confinament

Childish Gambino, Sufjan Steven i Morrissey han publicat nous treballs coincidint amb la quarantena

Jordi Garrigós
4 min
Childish Gambino durant un concert a Byron Bay (Austràlia) el 20 de juliol de 2019.

BarcelonaPerduts els copiosos beneficis dels directes, una de les principals fonts d'ingressos d'artistes i de promotors de la indústria musical, a aquesta només li queda esperar que s'acabin les restriccions i aferrar-se a les novetats discogràfiques. Les cancel·lacions de gires són tan ruïnoses com doloroses; només a Barcelona cal lamentar la suspensió dels concerts de Dua Lipa, que passa al 2021; Nick Cave and The Bad Seeds, amb concert previst per al 26 d'abril, i James Blake, que havia de ser a L'Auditori un dia més tard. Encara sense la certesa de si se celebraran els espectacles estiuencs de Cat Stevens, Diana Ross i Paul McCartney, el xou continua i la roda no s'atura. El març és un mes tradicionalment prolífic per llançar nous discos, i això no ho ha aturat ni la pandèmia, tot i que sí que hi ha hagut alguns artistes que han decidit ajornar-ne el llançament, com Lady Gaga.

Amb discos tan esperats com els de Dua Lipa i Pearl Jam sortint del forn aquest divendres, i a l'espera de Lady Gaga i The Strokes, hi ha un bon grapat d'àlbums que han vist la llum les últimes setmanes i que fan recordar una certa normalitat vital. En aquest catàleg destaca el nou material de Morrissey, que torna a publicar disc pocs mesos després de California son, la seva particular col·lecció de versions. L'històric cantant de The Smiths, que no deixa indiferent ningú cada vegada que agafa un micròfon, tampoc passarà inadvertit per aquest àlbum de gust pels sintetitzadors i l'habitual brillantor en la melodia de Mozz. I am not a dog on a chain, la peça que dona nom al disc, apunta a clàssic. L'altra gran novetat de confinament és 3.15.20, el nou disc de Donald Glover com a Childish Gambino. Hiperactiu per naturalesa, feia quatre anys que el raper no publicava cap àlbum, tot i l'èxit de senzills com This is America. 3.15.20 manté Glover entre els popes del rap d'avui, però fuig de la música de masses i s'endinsa sense reserves en l'experimentació.

A la part alta de la taula també hi ha The Weeknd, a qui el virus no ha fet cancel·lar la sortida del seu quart treball, After hours, on Abel Tesfaye s'obre a nous camins sense renunciar a una certa atmosfera ombrívola i a la indiscutible tirada comercial de cançons com Bliding lights i In your eyes. Com The Weeknd, l'històric Four Tet també mira de reüll el UK garage al seu nou disc, Sixteen oceans, aparegut el mateix divendres en què la majoria de catalans es tancaven a casa amb pany i forrellat.

Seguint amb l'òptica electrònica, dos treballs recents han monopolitzat el gènere urbà. Primer va ser el YHLQMDLG del carismàtic Bad Bunny que, compromès i hedonista a parts iguals, sap beure de totes les fonts –reggaeton, R&B i rap més clàssic– per facturar un dels enregistraments més brillants des del començament de l'any. Més centrat en el reggaeton d'avantguarda és el nou disc de J Balvin, Colores, deu cançons, cadascuna amb el nom d'un color, que ja estan destrossant comptadors de streamings. El colombià en manté com a indiscutible rei del gènere.

Pel que fa al pop d'arrel independent, una de les grans notícies d'aquest final de trimestre és la tornada a l'estudi de Real Estate: el combo de Nova York tenia la complicada missió de superar els pretèrits In mind (2017) i Atlas (2014). Tot i un petit grapat de gemmes (Paper cup és la que més brilla), The main thing queda un graó per sota dels seus antecessors. Qui no para de fer gravacions cada vegada més completes és Meghan Remy, que amb el projecte U.S. Girls manté una forma envejable. Heavy light, el seu àlbum recent, mostra una artista sense sostre visible.

Més controvertit és el nou àlbum de Sufjan Stevens, Aporia, en què s'alia amb el seu padrastre, Lowell Brams. Un cançoner instrumental que remet a John Carpenter i Mike Oldifield i que deixarà astorats els enamorats de les seves píndoles de folk somiador. En aquest terreny també es mou Stanley Bricks, però l'ex-Herman Düne continua estirant el fil del pop d'autor amb influència country en un disc 100% marca de la casa, Plastic kettle.

US Girls

Pel que fa a casa nostra, després de setmanes de tràfec, amb novetats d'una nova generació de músics aspirants a primera divisió (el seu debut, IncendisMaléficaPAWN GangmixtapeOli d'ulibatrap

Més oníric és el nou disc de estrenat aquest dimarts a l'ARAMicrocosmosParadís Folk souvenirQuart creixent

stats