Crítica de cinema

'Dumbo': Disney i Tim Burton a la recerca de l'originalitat perduda

Crítica de la nova versió en imatge real del clàssic animat

Direcció: Tim Burton. Guió: Ehren Kruger. 112 minuts. Estats Units (2019). Amb Colin Farrell, Michael Keaton, Danny DeVito i Eva Green.

La nova versió de 'Dumbo', que arriba produïda per Disney i dirigida per Tim Burton, podria interpretar-se com una tornada als orígens. D’una banda suposa el retorn de Burton a la factoria que va acollir els seus primers curtmetratges ('Vincent' i 'Frankenweenie'), i es tracta, també, evidentment, del 'revival' d’un dels grans èxits de la casa del ratolí Mickey. Un conjunt de mirades al passat que, afortunadament, s’allunyen de la idea del 'remake' prefabricat i apunten a la recerca d’una originalitat perduda. En una època en què Disney està abocada a la realització de còpies en acció real-digital del seus clàssics ( i encara falten 'Aladí' i 'El rei lleó'), la nova 'Dumbo' planteja una interessant reformulació del film l’original. Encara hi trobem l’encantador paquiderm d’orelles gegants, el truc de la ploma per volar o la lisèrgica escena dels elefants roses reconvertida en un espectacle amb bombolles de sabó, però el 'Dumbo' de Burton és menys una odissea animal i més el retrat de l’enfrontament entre la família d’un vell circ (amb Danny DeVito i Colin Farrell com a figures paternes) i les ànsies de grandesa d’un magnat de l’espectacle (Michael Keaton).

La idea del guionista Ehren Kruger de convertir el personatge de Dumbo en un membre més d’una 'troupe' de figures marginals (nens orfes, herois de guerra mutilats, una amazona europea encarnada per Eva Green, etc.) escau d’allò més be a un Burton que sembla plenament conscient de l’alt preu pagat per deixar-se endur pels cants de sirena de la pirotècnia digital –'Alícia al País de les Meravelles' és, segurament, el punt més fosc de la seva carrera–. Així, aferrant-se a la idea de la germanor i l’orgull dels que s’enfronten al sistema en nom de la integritat personal i artística –sentiments que imperaven a 'Ed Wood' o 'Malson abans de Nadal'–, Burton construeix una faula agredolça que combina l’esperit de Frank Capra amb l’entreteniment subversiu i satíric de Joe Dante, el director de joies com la saga de 'Gremlins' o 'Petits guerrers'.

Sense renunciar al virtuosisme tècnic –la interacció entre l’elefant digital i els personatges humans és òptima– i assumint plenament les seves contradiccions –vet aquí una denúncia dels excessos del capitalisme produïda per una gran corporació–, la nova 'Dumbo' deixa entreveure l’alarma que hi ha a Hollywood davant l’emergència d’un nou i inclement monstre de l’entreteniment: Netflix. I, de fet, si la batalla pel lideratge creatiu, industrial i ideològic del món de l’espectacle serveix per fomentar la creació de pel·lícules entretingudes, emocionants i polítiques com el 'Dumbo' de Burton, que la guerra continuï!

Més continguts de