'La casa de verano': l'agredolç exercici d’autoficció de Valeria Bruni Tedeschi

Crítica de la nova tragicomèdia de l'actriu i directora d''És més fàcil per a un camell...'

Direcció: Valeria Bruni Tedeschi. Guió: V.B. Tedeschi, Caroline Deruas-Garrel, Noémie Lvovsky i Agnès de Sacy. 90 min. França i Itàlia (2018). Amb V.B. Tedeschi, Pierre Arditi i Valeria Golino.

En paral·lel a la seva distingida carrera actoral, Valeria Bruni Tedeschi ha construït una estimulant trajectòria com a guionista i realitzadora de films enèrgics i melancòlics, obres de marcat caràcter autobiogràfic en què la directora d''És més fàcil per a un camell...' ha sabut imbricar la comèdia esbojarrada amb el drama neuròtic. Ara, a 'La casa de verano', la cineasta francoitaliana reprèn l'agredolç retrat familiar del seu film anterior, 'Un castell a Itàlia', substituint l'estudi del naixement de l'amor per una histriònica exploració del fracàs amorós.

Valeria Bruni Tedeschi: “Vaig fitxar Omar Sharif per trobar-li un marit a la meva mare”

La immersió en les tèrboles aigües de l'autoficció queda aquí sublimada per certes tries de càsting: Marisa Borini i Oumy Bruni Garrel, mare i filla de la directora, interpreten la mare i la filla de Bruni-Tedeschi en la ficció. I tampoc falta a la cita el record del germà de la cineasta, mort de sida l'any 2006. Una amalgama d'elements confessionals que, ben integrats en un relat fragmentari, a mig camí entre el naturalisme i la fantasia onírica, fan d'aquesta tragicomèdia passada de voltes una experiència tan extenuant com commovedora.

Més continguts de