Crítica de sèries

'Schitt's Creek': la comèdia que va arrasar per sorpresa als Emmy

La sèrie canadenca trasplanta a un poble de mala mort una família de pijos vinguts a menys

'Schitt's Creek'

Dan Levy i Eugene Levy per a la CBC. En emissió a Movistar+

Per què serveixen els premis de la indústria? En el cas de l 'última edició dels Emmy, per posar al radar una sèrie que havia passat en gran part desapercebuda per a la majoria malgrat haver arribat a les sis temporades. Schitt's Creek va acaparar els titulars sobre els guardons que entrega l'Acadèmia nord-americana de la televisió en endur-se tots els premis en la categoria de comèdia, per davant de títols com l'obra de culte Curb your enthusiasm, la popular The marvelous Mrs. Maisel, la filosòfica The good place o la hilarant What we do in the shadows, que es mou en un territori, el del fals documental còmic, que part dels responsables de Schitt's Creek coneixen bé.

La carrera cap a l'èxit d'aquesta comèdia canadenca no és estranya en les gales de premis, en què molts cops es reconeix el mèrit d'una sèrie quan ja plega veles (en principi la sisena temporada de Schitt's Creek és també l'última) i ha fet palesa la seva capacitat per atraure l'audiència. Els creadors de la triomfadora als Emmy, Eugene Levy i Dan Levy, poden presumir d'una bona experiència en la indústria. Eugene és de sobres conegut pel seu paper a la saga American Pie, però sobretot el reivindiquem com a membre de l'equip encapçalat per Christopher Guest que va normalitzar la pràctica de l'art del mockumentary amb títols com Best in show i La força del vent. El seu fill Dan és tota una personalitat mediàtica al Canadà: presentador de la MTV i de realities diversos, aquesta és la seva primera incursió en l'autoria de sèries. Els Levy van encertar-la en presentar el projecte de sèrie a la televisió canadenca, cosa que els va permetre desenvolupar-la al seu gust, per després veure com ho petava quan Netflix la va incorporar al seu catàleg (aquí es veu a Movistar+).

El secret de l'èxit entre els acadèmics de Schitt's Creek rauria en com actualitza les característiques de la sitcom familiar clàssica sense trair-ne l'esperit. Els protagonistes, els Rose, encarnen la típica família de milionaris que en el primer episodi es troba sense ni un ral després que els hagi estafat l'assessor financer. Només els queda traslladar-se a un poble de mala mort de la seva propietat, el que bateja la sèrie, on s'instal·len en el motel. Els Rose tenen un punt disfuncional però no massa: el pare, Johnny (Eugene Levy), és l'antic propietari d'una cadena de videoclubs; la mare, Moira (l'esplèndida Catherine O'Hara, el millor de la sèrie), una estrella dels culebrots en decadència que manté el seu glamur narcisista fins al més rònec dels motels; el fill, David (Dan Levy), encarna les noves formes no binàries d'entendre la sexualitat, i la filla, Alexis (Annie Murphy), sembla sempre escapada d'una sessió per a Instagram al festival de Coachella.

En els seus millors moments, els protagonistes de Schitt's Creek podrien ser la versió rica de Matrimonio con hijos. Però al final sempre s'acaba celebrant el clàssic missatge d'unió i suport mutu familiar. El context en què aterren permet incidir en un dels eixos clàssics de la comèdia, el del peix fora de l'aigua, i conrear el to de costumisme en un poble perdut. A favor de la sèrie, la reivindicació, sense caure massa en l'estereotip, del tarannà dels personatges del llogarret. Al capdavall, Schitt's Creek subratlla aquella idea tan conservadora dels rics que aprenen valors dels pobres durant un parèntesi a la seva vida i, en retorn, ensenyen als més humils a gaudir de les, sembla, mai prou ponderades delícies del capitalisme.