Crítica de sèries
Cultura 14/01/2021

'30 monedas': la fe en el Dimoni que no s'esgota

Eduard Fernández és un mossèn insòlit en aquesta sèrie curulla d'excés 'pulp' d'Álex de la Iglesia

Eulàlia Iglesias
4 min
Eduard Fernández com a mossèn Vergara a la sèrie '30 monedas'

'30 monedas'

Álex de la Iglesia per a HBO. En emissió a HBO España

Aquest octubre es complien 25 anys de l'estrena d'El día de la bestia d'Álex de la Iglesia. El segon llargmetratge d'aquest director basc va suposar tota una fita al cinema espanyol. Per primer cop, un film que es nodria del terror, del còmic, de la comèdia negra i del heavy esdevenia un èxit de taquilla i s'emportava uns quants premis de la indústria, en lloc de circular pels circuits més alternatius o underground habituals. De la Iglesia va ser un dels pioners en situar el fantàstic més desbocat en la primera divisió cinematogràfica, i la seva filmografia s'ha mantingut més o menys fidel a aquest esperit. Ara el trasplanta a 30 monedas, una sèrie de HBO amb vocació internacional que aquest diumenge dia 17 de gener tanca temporada.

Com El día de la bestia, 30 monedas invoca la fascinació pel Diable i compta amb un capellà heterodox, el pare Vergara (Eduard Fernández), com a protagonista d'una història aquí molt més coral. El mossèn viu desterrat en un poble perdut i imaginari de Castella, Pedraza, on es produeix un estrany naixement. És el primer signe d'un rosari d'esdeveniments grotescos relacionats amb el cantó fosc de l'Església i l'obsessió d'alguns dels seus membres per recuperar unes relíquies, les 30 monedes amb què els romans van pagar la traïció de Judes. El personatge de Vergara hereta d'un dels capellans foragitador de dimonis per excel·lència, el pare Karras de L'exorcista, la seva afició a la boxa. Ell també està més que preparat físicament per enfrontar-se al Dimoni, potser per compensar que flaqueja anímicament. La trama que té Vergara com a eix és la més sòlida de la sèrie. De la Iglesia no es limita a esprémer l'imaginari de la ficció diabòlica sinó que es pren seriosament el territori d'on neix fins al punt d'introduir discussions teològiques al voltant del lliure albir i la necessitat (o no) per garantir-lo de l'existència del Mal. Un Eduard Fernández quasi irreconeixible atorga més que credibilitat a un personatge força insòlit alhora que li brinda una de les millors interpretacions de la seva carrera.

Virtuts i defectes

30 monedas engloba les virtuts i els defectes del cinema d'Álex de la Iglesia. La balança se li decanta a favor en comparació amb alguns dels seus últims films. Molt millor l'excés pulp apassionat d'aquesta sèrie que la buidor de Perfectos desconocidos, exemple paradigmàtic de pel·lícula fórmula. Però, com és habitual amb els guions de De la Iglesia i el seu col·laborador recorrent Jorge Guerricaechevarría, el poti-poti de gèneres i registres de vegades grinyola massa, les incongruències van sovint més enllà del context de fantàstic i algunes trames s'allarguen excessivament, tot i que el format sèrie hi juga a favor. De la Iglesia manté la capacitat de generar imatges xocants (morts brutals, nadons contrafets...), però no sempre està a l'altura dels gèneres que reverencia, com es fa molt evident en les escenes d'acció, resoltes amb molt poca traça des de la posada en escena. El director també reincideix en el retrat coral de regust esperpèntic, tot i que no resulta tan misantrop (ni misogin) com en altres films i es manté en un estadi de comèdia negra costumista més digerible. La sèrie té volada internacional, però utilitza un recurs sempre lamentable en aquest sentit: fer servir la guerra d'uns altres, la de Síria, per espectacularitzar la teva història, que no hi té res a veure. Amb tot, esperem amb cert delit l'adveniment de l'Apocalipsi en aquest llogarret castellà.

stats